Data: 26 de juliol de 2026
Cada vint-i-sis de juliol, en la festa de sant Joaquim i santa Anna, l’Església celebra la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. Aquest dia, els cristians recordem amb afecte totes les persones d’edat avançada, especialment aquelles que viuen aquesta etapa de la seva existència marginades i oblidades.
La vellesa és una fase de la vida en què les energies disminueixen i l’activitat es redueix. Tanmateix, també pot ser un temps de benedicció i d’alegria. En aquest dia us convido a donar gràcies a Déu per tot allò que les persones grans encara podem fer amb goig. Si ho fem així, naixerà dins nostre alguna cosa nova i plena d’esperança. Aleshores, podrem fer-nos la mateixa pregunta que un dia va fer Nicodem a Jesús: «Com pot néixer un home que ja és vell?» (Jn 3,4).
Avui voldria respondre aquesta pregunta amb algunes reflexions senzilles sobre aquesta etapa de la vida. La vellesa és un moment en què podem gaudir amb calma de la companyia dels nostres éssers estimats. Per exemple, gaudim de més temps amb l’esposa o l’espòs, amb qui hem compartit la major part de la nostra vida; amb persones d’altres generacions, com els nets o els nebots, als quals donem afecte i compartim la nostra experiència, ells ens regalen espontaneïtat i energia. També podem passar més temps amb els amics que ens han acompanyat fidelment al llarg del camí de la vida.
La vellesa és també un temps que podem dedicar a pregar amb més intensitat, a llegir la Sagrada Escriptura amb més assiduïtat, assaborint cada paraula i cada gest de Jesús. Deixem-nos purificar i renovar per la Paraula de Déu, sempre nova, sempre jove, sempre plena d’esperança. En aquesta etapa de la vida, ens poden ajudar textos com el de l’apòstol Pau quan diu: «Encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovem cada dia» (2Co 4,16).
L’etapa del «capvespre de la vida» és un temps en què tot sembla avançar a poc a poc, d’una manera pausada. És un temps per assaborir l’existència. Podem aprofitar aquests anys per convertir la nostra vida en una melodia tranquil·la i harmoniosa, en la qual gaudim de cada petit moment: un àpat senzill, un passeig pel carrer, una excursió amb alguns amics… És un moment de la nostra existència en què, pas a pas, ens anem abandonant amb confiança a les mans de Déu Pare, fins que Ell ens aculli a la seva estada eterna. És un temps per compartir la saviesa acumulada al llarg dels anys.
Benvolguts germans i germanes, voldria acabar aquestes paraules compartint una frase que va dir el nostre estimat papa Francesc, un mes abans d’anar a la casa del Pare: «El nostre cos és feble, però, tot i així, res no ens pot impedir estimar, pregar i lliurar-nos als altres» (Audiència del 16 de març de 2025). Que res ni ningú no ens pugui prendre la pau, la confiança en el Senyor i l’alegria de viure sabent que Déu ens estima infinitament.
