Data: 11 de desembre de 2022

Durant l’Àngelus del 16 d’octubre passat, el papa Francesc va fer un anunci molt especial: l’assemblea del Sínode s’ampliarà. Es desenvoluparà en dues sessions en lloc d’una: la primera, del 4 al 29 d’octubre del 2023, i la segona, a l’octubre del 2024. I és que els fruits d’aquest procés sinodal han estat tants en la fase diocesana, amb les aportacions de moltes persones, que perquè madurin cal disposar de més temps per discernir allò que vol Déu per a la nostra Església.

El procés sinodal continua amb l’etapa continental. En aquesta etapa revisarem a fons el camí que hem fet. Ho farem a partir d’un document elaborat per un grup d’experts de tot el món. Es tracta del Document de treball per a l ’etapa continental, que ha estat aprovat per la Secretaria del Sínode.

El document ens proposa que reflexionem sobre un preciós text del profeta Isaïes: «Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques» (Is 54,2). Amb aquesta imatge, el profeta Isaïes ens recorda que el poble d’Israel va viure durant anys al desert. La gent d’Israel habitava en tendes formades per tres elements: un tendal, unes cordes senzilles i unes estaques.

Les paraules del profeta Isaïes poden il·luminar el procés sinodal que estem vivint. Ens ajuden a imaginar la nostra Església com una casa oberta a tothom. Déu vol que despleguem els tendals de casa nostra, que anem a buscar tots aquells que no tenen on refugiar-se. Ens demana que la nostra Església sigui una família on tothom se senti escoltat i estimat.

Les cordes mantenen units els tendals de la tenda. Fan que aquesta resisteixi la força del vent i no s’ensorri. Al llibre de l’Eclesiastès podem llegir que una corda de tres fils no es trenca fàcilment (cf. Coh 4,12). Tant de bo que la nostra Església sigui una comunitat de germans i germanes unida al fil principal, Jesucrist.

Les estaques asseguren que la tenda estigui ben subjecta a terra. També l’escolta de la Paraula, la pregària i la celebració de l’Eucaristia i de la resta de sagraments són com estaques que mantenen fermes les nostres comunitats i donen forces per viure el present amb confiança i afrontar el futur amb esperança.

Aquest text ens anima a treballar per una Església que sigui una comunitat viva, missionera, que aculli tothom i que avanci plena de fe a la trobada de Jesús i dels nostres germans.

Benvolguts germans i germanes, el Sínode ha obert una etapa d’esperança per a la nostra Església. El Senyor compta amb tots nosaltres perquè doni fruit abundant. Preguem perquè Maria ens acompanyi en les fases següents d’aquest procés sinodal.