Data: 5 de juliol de 2026
El papa Lleó XIV ens convidava al llarg de la seva visita a les nostres terres a: «no deixar-nos aclaparar pels ritmes i les seduccions externes, conreant espais de silenci, detenint-nos potser alguns minuts al dia per a llegir l’Evangeli i parlar amb Déu.» (Vetlla a l’Estadi Olímpic de Barcelona, 9 de juny de 2026).
El ritme de les nostres vides sovint ens afeixuga i ens cansa. El desig de repòs, especialment aquestes setmanes en les quals molts gaudiran de vacances, és present i és ben legítim. Mentre molts d’altres, no ho oblidem, i especialment a la nostra diòcesi, treballaran més que mai per facilitar el repòs als altres.
Habitualment diem que ens hem guanyat el dret al descans, però com a creients us convido a aprofitar aquest temps per dedicar una mica més d’espai a Déu. En una lectura, una estona recollida en una o altra església, ermita o santuari, o contemplant la bellesa de la creació, que en les nostres terres és ben present; així podem trobar una ocasió privilegiada per guardar temps per a Déu i alhora permetre-li a Ell que ens parli des d’un ritme més assossegat, menys accelerat del que la nostra societat ens convida a viure habitualment.
El diumenge 21 de juny durant el res de l’Àngelus el papa ens tornava a recordar que: «no cal pensar en el “contemplar” com en una experiència exclusiva, reservada a alguns sants o als monjos i als ermitans. Tots podem fer-ho, esforçant-nos per dedicar, entre els compromisos de cada dia, moments de quietud per a romandre en silenci davant Déu, escoltar la seva veu, encomanar-li les nostres alegries i les nostres preocupacions, i revisar amb Ell la nostra vida. Això ens fa, cada vegada més, persones de fe sòlida i conscient, i en conseqüència, apòstols creïbles i lliures, homes i dones capaces de reflectir la llum de l’Evangeli en tots els ambients i en totes les situacions de la vida, testimoniant-ho també allí on el seu valor no és comprès ni és acceptat.»
La fe sòlida i conscient no neix de la improvisació, cal treballar-la, cal esforçar-s’hi, encara que només sigui una mica, per recuperar aquella força que ve de l’Esperit Sant i ens permet reflectir en les nostres vides la llum de l’Evangeli. Sempre som a temps de girar la mirada cap a Déu, però potser precisament quan el ritme baixa d’intensitat sigui una ocasió més que propícia per a retrobar-nos amb Ell i, fent-ho, girar la mirada cap al nostre interior per analitzar la nostra salut espiritual.
