Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui voldria parlar-vos del viatge apostòlic que vaig fer diumenge passat a Albània. Ho faig sobretot com a acció de gràcies a Déu, que m´ha concedit de poder fer aquesta visita per a demostrar a aquest poble, fins i tot físicament i de manera tangible, la meva proximitat i la de tota l´Església. Vull també renovar el meu reconeixement fraternal a l´episcopat albanès, als preveres i als religiosos i religioses que treballen amb tanta fermesa. El meu agraïment s´adreça també a les autoritats que em van acollir amb tanta cortesia, així com també a tots els qui van col·laborar en la realització de la visita.
Aquest viatge va néixer del desig d´anar a un país que, després d´haver estat durant molt de temps oprimit per un règim ateu i inhumà, està vivint una experiència de convivència pacífica entre els diversos components religiosos. Em semblava important encoratjar-lo en aquest camí, perquè el continuï amb tenacitat i hi aprofundeixi tots els aspectes a favor del bé comú. Per això, en el centre del viatge va tenir lloc un encontre interreligiós on vaig poder constatar, amb molta satisfacció, que la convivència pacífica i fructuosa entre persones i comunitats que pertanyen a religions diferents no sols és quelcom que es pot desitjar, sinó que és concretament possible i factible. Ells ho fan realitat! Es tracta d´un diàleg autèntic i fructuós que evita el relativisme i té en compte la identitat de cadascú. Allò que uneix les diverses expressions religioses, efectivament, és el camí de la vida, la bona voluntat de fer el bé al proïsme, sense negar o disminuir les identitats respectives.
L´encontre amb els sacerdots, amb les persones consagrades, amb els seminaristes i amb els moviments laïcals va ser una ocasió per a fer memòria grata, amb accents d´especial emoció, pels nombrosos màrtirs de la fe. Gràcies a la presència d´alguns ancians, que havien viscut en la seva pell les terribles persecucions, es va evocar la fe de nombrosos testimonis heroics del passat que van seguir Crist fins a les conseqüències extremes. Precisament de la unió íntima amb Jesús, de la relació d´amor amb ell, va sorgir per a aquests màrtirs -així com per a cada màrtir- la força per a afrontar els esdeveniments dolorosos que els van conduir al martiri. També avui, com ahir, la força de l´Església no ve de les capacitats organitzatives o de les estructures, que fins i tot són necessàries: l´Església no troba la seva força allí. La nostra força és l´amor de Crist; una força que ens sosté en els moments de dificultat i que inspira l´acció apostòlica actual per a oferir a tots bondat i perdó, testimoniant així la misericòrdia de Déu.
En recórrer el carrer principal de Tirana, que des de l´aeroport condueix a la gran plaça central, vaig poder contemplar els retrats de quaranta sacerdots assassinats durant la dictadura comunista i per als quals es va iniciar la causa de beatificació. Ells se sumen als centenars de religiosos cristians i musulmans assassinats, torturats, empresonats i deportats només perquè creien en Déu. Van ser anys foscos, durant els quals es va limitar la llibertat religiosa i estava prohibit creure en Déu; milers d´esglésies i de mesquites van ser destruïdes, transformades en dipòsits i cinemes que propagaven la ideologia marxista; els llibres religiosos van ser cremats, i als pares se´ls prohibia de posar als seus fills els noms religiosos dels avantpassats. El record d´aquests fets dramàtics és essencial per al futur d´un poble. La memòria dels màrtirs que van resistir en la fe és garantia per al destí d´Albània; perquè la seva sang no va ser vessada en va, sinó que és una llavor que donarà fruits de pau i de col·laboració fraternal. Avui, en efecte, Albània és un exemple no sols de renaixement de l´Església, sinó també de convivència pacífica entre les religions. Per tant, els màrtirs no són persones derrotades, sinó vencedors: en el seu testimoniatge heroic es reflecteix l´omnipotència de Déu que sempre consola el seu poble, obrint nous camins i horitzons d´esperança.
Aquest missatge d´esperança, fonamentat en la fe en Crist i en la memòria del passat, el vaig confiar a tota la població albanesa que vaig veure entusiasta i alegre en els llocs dels encontres i de les celebracions, així com als carrers de Tirana. Vaig encoratjar-los a tots a trobar l´energia sempre nova en el Senyor ressuscitat, per a poder ser llevat evangèlic en la societat i comprometre´s, com ja es fa, en activitats caritatives i educatives.
Una vegada més dono gràcies al Senyor perquè aquest viatge m´ha concedit trobar un poble valent i fort, que no s´ha deixat vèncer pel dolor. Als germans i germanes d´Albània renovo la invitació a la valentia del bé, per a construir el present i el demà del seu país i d´Europa. Encomano els fruits de la meva visita a la Mare de Déu del Bon Consell, venerada al santuari homònim d´Escútari, a fi que continuï guiant el camí d´aquest poble màrtir. Que la dura experiència del passat arreli cada vegada més en l´obertura als germans, especialment als més dèbils, i el faci protagonista d´aquest dinamisme de la caritat tan necessari en l´actual context sociocultural. Voldria que tots nosaltres enviéssim avui una salutació a aquest poble valent i treballador, que en pau cerca la unitat.
