Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui em centraré en el viatge apostòlic a Sri Lanka i a les Filipines que vaig fer la setmana passada. Després de la visita a Corea de fa alguns mesos, vaig anar de nou a l’Àsia, continent de riques tradicions culturals i espirituals. El viatge va ser sobretot un joiós encontre amb les comunitats eclesials que, en aquests països, donen testimoniatge de Crist: els vaig confirmar en la fe i en la missionarietat. Conservaré sempre en el cor el record de l’acolliment festiu per part de les multituds —en alguns casos fins i tot immenses—, que va acompanyar els moments destacats del viatge. A més, vaig encoratjar el diàleg interreligiós al servei de la pau, així com el camí d’aquests pobles vers la unitat i el desenvolupament social, especialment amb el protagonisme de les famílies i dels joves.
El moment culminant de la meva estada a Sri Lanka va ser la canonització del gran missioner Josep Vaz. Aquest sant sacerdot administrava els sagraments, sovint en secret, als fidels, però ajudava indistintament tots els necessitats, de qualsevol religió i condició social. El seu exemple de santedat i amor al proïsme continua inspirant l’Església a Sri Lanka en el seu apostolat de caritat i educació. Vaig presentar sant Josep Vaz com a model per a tots els cristians, cridats avui a proposar la veritat salvadora de l’Evangeli en un context multireligiós, respectant els altres, amb perseverança i humilitat.
Sri Lanka és un país de gran bellesa natural, amb un poble que està cercant reconstruir la unitat després d’un conflicte civil llarg i dramàtic. En el meu encontre amb les autoritats governamentals, vaig destacar la importància del diàleg, del respecte de la dignitat humana, de l’esforç per implicar tothom per a trobar solucions adequades per aconseguir la reconciliació i el bé comú.
Les diferents religions tenen un paper significatiu en aquesta comesa. El meu encontre amb els exponents religiosos va ser una confirmació de les bones relacions que ja existeixen entre les diferents comunitats. En aquell context vaig voler encoratjar la cooperació ja iniciada entre els seguidors de les diferents tradicions religioses, també amb la finalitat de tornar a guarir amb el bàlsam del perdó aquells qui encara estan afligits pels sofriments dels darrers anys. El tema de la reconciliació va caracteritzar també la meva visita al santuari de la Mare de Déu de Madhu, molt venerat per les poblacions tàmil i cingalesa i meta de pelegrinatges de membres d’altres religions. En aquell lloc sant vam demanar a Maria, la nostra Mare, que portés a tot el poble singalès el do de la unitat i de la pau.
De Sri Lanka vaig anar a les Filipines, on l’Església es prepara per a celebrar el cinquè centenari de l’arribada de l’Evangeli. És el principal país catòlic de l’Àsia, i el poble filipí destaca per la seva fe profunda, la seva religiositat i el seu entusiasme, fins i tot a la diàspora. En el meu encontre amb les autoritats nacionals, així com en els moments de pregària i durant la massiva missa conclusiva, vaig destacar la fecunditat constant de l’Evangeli i la seva capacitat d’inspirar una societat digna de l’home, en la qual hi ha lloc per a la dignitat de cada un i a les aspiracions del poble filipí.
La finalitat principal de la visita, i el motiu pel qual vaig decidir anar a les Filipines —aquest va ser el motiu principal—, era expressar la meva proximitat als nostres germans i germanes que van patir la devastació del tifó Iolanda. Vaig anar a Tacloban, la regió afectada més greument, on vaig rendir homenatge a la fe i a la capacitat de restabliment de la població local. A Tacloban, lamentablement, les condicions climàtiques adverses van causar una víctima innocent: la jove voluntària Kristel, que va morir arrasada per una estructura que va arrencar el vent. Vaig donar les gràcies després a tots aquells que des d’arreu del món, han respost a la necessitat amb una ajuda generosa i abundant. El poder de l’amor de Déu, revelat en el misteri de la Creu, es va fer evident en l’esperit de solidaritat demostrat pels múltiples gestos de caritat i de sacrifici que van marcar aquests dies foscos.
Les trobades amb les famílies i el joves, a Manila, van ser moments destacats de la visita a les Filipines. Les famílies sanes són essencials per a la vida de la societat. Dóna consol i esperança veure moltes famílies nombroses que acullen els fills com un autèntic do de Déu. Ells saben que cada fill és una benedicció. Vaig escoltar que alguns deien que les famílies amb molts fills i el naixement de tants nens és una de les causes de la pobresa. Això em sembla una opinió superficial. Puc dir —tots podem dir— que la causa principal de la pobresa és un sistema econòmic que va treure la persona del centre i va posar en el seu lloc el déu diner; un sistema econòmic que exclou, exclou sempre: exclou nens, ancians, joves sense feina… i crea la cultura del rebuig que vivim. Ens hem acostumat a veure persones rebutjades. Aquest és el motiu principal de la pobresa, no les famílies nombroses. Evocant la figura de sant Josep, que va protegir la vida de l’Infant Sant, molt venerat en aquell país, vaig recordar que cal protegir les famílies, que afronten amenaces, amb la finalitat que puguin testimoniar la bellesa de la família en el projecte de Déu. Cal defensar també les famílies de les noves colonitzacions ideològiques, que atempten contra la seva identitat i missió.
I va ser una alegria per a mi estar amb els joves de les Filipines, escoltar les seves esperances i les seves preocupacions. Vaig voler oferir-los el meu encoratjament en els seus esforços per a contribuir a la renovació de la societat, especialment a través del servei als pobres i a la conservació de l’ambient natural.
L’atenció als pobres és un element essencial de la nostra vida i del nostre testimoniatge cristià. A això vaig fer al·lusió també en la visita: comporta el rebuig de qualsevol forma de corrupció, perquè la corrupció roba els pobres i requereix una cultura d’honestedat.
Dono gràcies al Senyor per aquesta visita pastoral a Sri Lanka i a les Filipines. Li demano que beneeixi sempre aquests dos països i que confirmi la fidelitat dels cristians al missatge evangèlic de la nostra redempció, reconciliació i comunió amb Crist.
