Estimats germans i germanes, bon dia!
El cap de setmana passat vaig fer un viatge a Irlanda per a participar en l’Encontre mundial de famílies: estic segur que el vau veure per televisió. La meva presència volia sobretot confirmar les famílies cristianes en la seva vocació i missió. Els milers de famílies —esposos, avis, fills— reunides a Dublín, amb tota la diversitat d’idiomes, cultures i experiències, han estat un signe eloqüent de la bellesa del somni de Déu per a qualsevol família humana. I ho sabem: el somni de Déu és la unitat, l’harmonia i la pau, en les famílies i en el món, fruit de la fidelitat, del perdó i de la reconciliació que ell ens ha donat en Crist.
Ell crida les famílies a participar en aquest somni i a fer del món una casa on ningú no estigui sol, ningú no sigui estimat, ningú no sigui exclòs. Penseu bé en això: allò que Déu vol és que ningú no estigui sol, ningú no sigui estimat, ningú no sigui exclòs. Per això, era molt adient el lema d’aquest Encontre mundial. Era el següent: «L’Evangeli de la família, alegria per al món.»
Estic agraït al president d’Irlanda, al primer ministre, a les diferents autoritats governamentals, civils i religioses i a les moltes persones de cada nivell que van ajudar a preparar i realitzar els esdeveniments de l’Encontre. I moltes gràcies als bisbes, que han treballat molt. Adreçant-me a les autoritats, al Castell de Dublín, vaig reafirmar que l’Església és família de famílies i que, com a cos, sosté les seves cèl·lules en l’indispensable paper per al desenvolupament d’una societat fraternal i solidària.
Veritables punts de llum d’aquestes jornades van ser els testimonis d’amor conjugal oferts per parelles de totes les edats. Les seves històries ens han recordat que l’amor del matrimoni és un do especial de Déu, que cal cultivar cada dia a l’Església domèstica que és la família. Quanta necessitat té el món d’una revolució d’amor, d’una revolució de tendresa, que ens salvi de l’actual cultura de la provisionalitat. I aquesta revolució comença al cor de la família.
A la procatedral de Dublín vaig trobar cònjuges compromesos en l’Església i moltes parelles de joves esposos, i vaig trobar després algunes famílies que afronten desafiaments i dificultats particulars. Gràcies als germans Caputxins, que sempre són propers al poble, i a la més àmplia família eclesial, experimenten la solidaritat i el suport que són fruit de la caritat.
El moment culminant de la meva visita va ser la gran festa amb les famílies, dissabte a la tarda, a l’estadi de Dublín, seguida el diumenge de la missa al Phoenix Park. A la vetlla vam escoltar testimonis molt commovedors de famílies que han sofert per les guerres, famílies renovades pel perdó, famílies a les quals l’amor ha salvat de l’espiral de dependències, famílies que han après a utilitzar bé els telèfons i tauletes i a donar prioritat a passar temps junts. I es van ressaltar els valors de la comunicació entre generacions i el paper específic que espera als avis a l’hora de consolidar els llaços familiars i transmetre el tresor de la fe. Avui —és dur dir-ho— sembla que els avis molesten. En aquesta cultura de l’exclusió, els avis «s’exclouen», s’allunyen.
Però els avis són la saviesa, són la memòria d’un poble, la memòria de les famílies. I els avis saben transmetre aquesta memòria als nets. Els joves i els nens han de parlar amb els avis per a tirar endavant la història. Si us plau, no excloeu els avis. Que estiguin a prop dels vostres fills, dels nets.
El matí del diumenge vaig pelegrinar al santuari marià de Knock, tan estimat pel poble irlandès. Allí, a la capella construïda sobre el lloc d’una aparició de la Mare de Déu, vaig confiar a la seva protecció maternal totes les famílies, en particular les d’Irlanda. I encara que el meu viatge no incloïa una visita a Irlanda del nord, vaig adreçar una salutació cordial al seu poble i vaig animar el procés de reconciliació, pacificació i cooperació ecumènica.
Aquesta visita meva, a més de la gran alegria, havia de fer-se càrrec del dolor i de l’amargor pels sofriments causats en aquest país per diversos tipus d’abusos, també per part de membres de l’Església, i pel fet que les autoritats eclesiàstiques en el passat no sempre han sabut afrontar de manera adequada aquests crims. Ha deixat un signe profund l’encontre amb alguns supervivents —n’eren vuit—; i en diverses ocasions vaig demanar perdó al Senyor per aquests pecats, per l’escàndol i el sentit de traïció que han provocat.
Els bisbes irlandesos han iniciat un recorregut seriós de purificació i de reconciliació amb aquells que han sofert abusos, i amb l’ajuda de les autoritats nacionals han establert una sèrie de normes severes per a garantir la seguretat dels joves. I després, en el meu encontre amb els bisbes, els vaig animar en el seu esforç per posar remei als fracassos del passat amb honestedat i valentia, confiant en les promeses del Senyor i comptant amb la fe profunda del poble irlandès, per a inaugurar un temps de renovació de l’Església a Irlanda. A Irlanda hi ha fe, hi ha gent de fe: una fe amb arrels profundes. Però sabeu una cosa? Hi ha poques vocacions al sacerdoci. Com és que aquesta fe no en té? Per aquests problemes, els escàndols, tantes coses… Hem de pregar perquè el Senyor enviï sacerdots sants a Irlanda, perquè hi enviï noves vocacions. I ho farem junts, resant una avemaria a la Mare de Déu de Knock [oració de l’avemaria]. Senyor Jesús, envia’ns sacerdots sants.
Estimats germans i germanes, l’Encontre mundial de les famílies a Dublín ha estat una experiència profètica, reconfortant, de moltes famílies compromeses en el camí evangèlic del matrimoni i de la vida familiar; famílies deixebles i missioneres, ferment de bondat, santedat, justícia i pau. Nosaltres oblidem moltes famílies —moltes!— que tiren endavant la seva família, els fills, amb fidelitat, demanant-se perdó quan hi ha problemes. Oblidem per què avui està de moda a les revistes, als diaris, parlar així: «Aquest s’ha divorciat d’aquesta… Aquesta d’aquell… I la separació…» Però, si us plau: això és lleig. És cert: jo respecto a cadascú, hem de respectar la gent, però l’ideal no és el divorci, l’ideal no és la separació, l’ideal no és la destrucció de la família. L’ideal és la família unida. Així endavant: aquest és l’ideal!
El proper Encontre mundial de les famílies es farà a Roma l’any 2021. Encomanem totes les famílies a la protecció de la santa família de Jesús, Maria i Josep, per tal que a les vostres cases, parròquies i comunitats puguin ser veritablement «alegria per al món»…
