Data: 12 d’abril de 2020

Al·leluia! Crist ha ressuscitat. Sí, veritablement ha ressuscitat. Aquesta bona notícia recorre avui el món sencer per anunciar en la foscor de la nit que l’Amor és més fort que la mort, que el mal no té l’última paraula, que allà on només hi ha dolor i desesperació germina la llavor de l’esperança.

La resurrecció de Crist forma part del nucli de la nostra fe. Si Crist no hagués ressuscitat d’entre els morts, la nostra vida cristiana i la nostra fe serien un absurd (cf. 1Co 15,14). La fe cristiana proclama que Crist viu i que la seva resurrecció és esperança i promesa de la nostra. Sant Efrem, en un dels seus sermons, ens ho explica amb una bella imatge que prové del món rural. Crist viu per sempre i els que el van matar es van comportar com agricultors. Van enterrar Crist en un sepulcre, com el gra de blat s’enterra en un solc. I així va brollar i va ressuscitar portant amb Ell tota la humanitat.

La resurrecció de Jesús és la prova que la seva vida i la seva entrega fins a la mort van tenir un sentit. Crist va morir a la Creu, però Déu el va ressuscitar. De la mateixa manera, si seguim el camí de l’amor ens trobarem, tard o d’hora, amb dificultats i, fins i tot, amb la mort; però ara sabem que després ens espera una vida plena amb Déu i amb els nostres éssers estimats. La resurrecció ens ensenya que no hi ha creu sense glòria, ni mort sense una vida nova.

Ens ho diu el papa Francesc:«On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció […] enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit» (EG 276). Les seves paraules són avui font d’esperança i consol enmig del dolor i de la incertesa causats per la Covid-19.Per tant, la resurrecció no és una anècdota o un episodi gloriós de la vida de Jesús. Va ser el moment culminant de la seva vida i ho és també de la nostra. Déu ens convida a sortir de la mediocritat de les nostres vides per començar a viure ja com a ressuscitats, com ho serem plenament a la fi dels temps.

Des del matí de Pasqua, Déu ens crida a veure Jesús ressuscitat en totes les persones amb què tractem cada dia. Déu vol que vegin en nosaltres cara i cor de Diumenge de Pasqua i no de Divendres Sant.

Jesús ens demana, com als seus deixebles, que tornem a Galilea. Vol que revivim el moment en què el vam trobar per primera vegada per escoltar de nou el seu missatge i per posar-nos, decididament, al servei del Regne de Déu.

Només si estem disposats a viure com Ell va viure, fent la voluntat del Pare, podrem fer vibrar els altres anunciant-los que Jesús ens estima, que va donar la seva vida per salvar-nos i que ara és viu al nostre costat cada dia, per il·luminar-nos, per enfortir-nos i per alliberar-nos (cf. EG 164).

Benvolguts germans i germanes, que Maria, testimoni silenciós de la resurrecció, ens ajudi a mantenir viva la flama de la Pasqua, la flama de l’alegria i la flama de l’esperança, fins i tot, enmig d’aquesta dolorosa pandèmia que ens envolta.