Data: 28 de juliol de 2026
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha signat aquest dimarts, 28 de juliol, tres decrets que, un cop finalitzat el procés de reflexió sobre la reorganització territorial de la diòcesi, fixen les primeres mesures per a la seva implantació.
El decret principal estableix una nova configuració dels arxiprestats, amb l’objectiu d’adaptar l’organització pastoral a la realitat actual de la diòcesi, tenint en compte el nombre de preveres, la vida de les comunitats cristianes i els reptes de la seva missió evangelitzadora. Aquesta reorganització és fruit dels treballs de la Comissió diocesana d’estudi per a la reorganització territorial, coordinada pel vicari episcopal Mn. Jordi Reixach, i integrada per Mn. Miquel Àngel Ferrés, Mn. Miquel Oliveras i Mn. Enric Roura.
Sis nous arxiprestats
Amb aquest decret, la diòcesi queda estructurada en sis arxiprestats, tots sota l’advocació de la Mare de Déu:
- Arxiprestat de la Mare de Déu dels Àngels, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels-Llémena.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de la Tordera i del Maresme.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Salut, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Empordà Interior i de l’Alt Empordà Marina.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre.
- Arxiprestat de la Mare de Déu del Collell, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Fluvià i de Banyoles.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de Farners, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Ter-Brugent, de la Selva i de Farners-Montseny.
La nova organització substitueix els tretze arxiprestats existents fins ara, que queden suprimits amb l’entrada en vigor del decret. Durant el període transitori, els actuals arxiprestes continuaran exercint provisionalment les seves funcions, de manera mancomunada, dins del nou àmbit territorial fins al nomenament dels nous responsables.
Procés de consulta per al nomenament dels nous arxiprestes
El segon decret regula el procediment de consulta previ al nomenament dels nous arxiprestes.
Durant el mes d’octubre se celebraran reunions en cadascun dels nous arxiprestats. Hi participaran els preveres i diaques amb nomenament pastoral en aquell territori, que podran proposar, mitjançant votació secreta, el nom d’un prevere del mateix arxiprestat que considerin idoni per exercir aquest servei.
El resultat d’aquesta consulta tindrà caràcter consultiu i serà valorat pel bisbe, que efectuarà els nomenaments d’acord amb el que estableix el Dret Canònic. Els nous arxiprestes seran nomenats per un període de tres anys.
Disposició transitòria del Consell Presbiteral
Finalment, un tercer decret estableix una disposició transitòria relativa al Consell Presbiteral.
Atès que la representació dels seus membres depèn de la configuració territorial dels arxiprestats, l’actual Consell Presbiteral continuarà exercint les seves funcions fins que hagin estat nomenats els nous arxiprestes i es puguin convocar les eleccions per constituir un nou Consell adaptat a la nova realitat territorial de la diòcesi.
DECRETS EPISCOPALS
La veu de l'església
