La celebració va reunir fidels, voluntaris de la pastoral de la salut i persones malaltes i familiars, en una eucaristia marcada pel missatge de l’esperança cristiana i l’acompanyament als qui pateixen. En la seva homilia, el bisbe va centrar la reflexió en l’esperança que neix de Crist ressuscitat, recordant que «l’esperança, aquesta esperança nostra que és Crist, va més enllà del que veuen els nostres ulls i no està subjecte als paràmetres del món». En aquest sentit, va subratllar que la fe cristiana no evita les dificultats, sinó que ajuda a afrontar-les des de la confiança en Déu: «Déu no vol el mal, no vol el dolor, a Déu no li agrada veure’ns sofrir. Quan sofrim, quan veiem patir ens cal girar la nostra mirada vers el Senyor, confiadament, amorosament, esperançadament. Ell ha de ser sempre motiu de joia i d’esperança; sempre ho és».

Fra Octavi també va destacar la necessitat que els cristians siguin testimonis d’esperança enmig del sofriment i la incertesa del món actual: «És avui més necessari que mai donar raó d’aquesta nostra esperança que es fonamenta en l’Evangeli i que com la nostra fe es fonamenta en Crist».