«Si ens diem creients, si tenim fe, estem cridats a oferir a tots l’amor de Déu», va resumir ahir diumenge, 28 de desembre, el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, en la seva homilia en la missa de clausura de l’Any Jubilar de l’Esperança que va presidir a la Catedral. Varen concelebrar més de trenta preveres diocesans i de comunitats religioses, entre els quals el vicari general, Mn. Joan Soler; el president del Capítol, Mn. Pere Bellvert, canonges i vicaris episcopals. Van ser assistits per tres diaques. Nombrosos fidels ocupaven la part central de la nau de la seu.

Cap al gran Jubileu del 2033
Fra Octavi va assenyalar, en la primera part de l’homilia, que s’ha encetat un camí cap al gran Jubileu de l’any 2033, quan l’Església celebrarà els dos mil anys de la mort i resurrecció de Crist. El Jubileu que finalitzava havia estat també un camí de conversió personal i també eclesial, «doncs ha coïncidit amb la conclusió del Sínode, que també és una manera de viure la fe en comunitat». També va evocar l’any especial en el qual s’ha viscut aquest Any Jubilar, convocat pel papa Francesc i durant el qual ha tingut lloc la seva mort i l’elecció del seu successor, Lleó XIV.

Celebració a Girona
El nostre bisbat, va recordar el prelat, ha estat present en les celebracions jubilars, des de l’obertura -feia just un any també a la catedral-, i en tots els arxiprestats i en els temples jubilars. També s’ha participat en diferents jubileus a Roma, destacant el dels joves, el de la vida consagrada i la peregrinació diocesana. Igualment, va fer memòria agraïda de Mn. Joan M. Amich, coordinador inicial del Jubileu a la diòcesi, que ens va deixar prematurament, i agraí a Mn. Sebastià Aupí com a continuador de la seva tasca.

Missatgers d’esperança i projecte social
«El papa Francesc, en convocar l’Any Jubilar, ens demanava ser missatgers d’esperança, sembradors d’esperança especialment allí on costa més que aquesta arreli. I en aquest sentit i entre nosaltres  i com a resposta, s’ha avançat en un projecte concret per acollir gent que un cop ha complert la pena imposada per la justícia té dificultats per reinserir-se a la societat. Des de pastoral penitenciària i Càritas promouen aquest projecte».

La Sagrada Família
En aquest punt de l’homilia, fra Octavi es va centrar en la festa del dia, la Sagrada Família, que conformaven família atípica, però unida en l’amor a Déu, «els tres sabien ben bé què és escoltar la veu de Déu i seguir els seus dictats», i que en la «família de Natzaret l’amor tot ho lliga i perfecciona». Però també és cert, recordava el bisbe, que «la família com a cèl·lula de la societat està sovint en perill». I va afegir: «També està en perill com a església domèstica, com a primera comunitat on viure i aprendre la fe. No tant sols aquesta perquè en moltes famílies no es creu en Déu, sinó també perquè en bastantes famílies creients no es parla de Déu, no s’aprèn a pregar, a escoltar l’Evangeli, no és parla de Jesús als infants», per a resumir que «sense una voluntat ferma de transmetre la fe als qui més estimem poca esperança podrem donar i podrem viure».

Portadors d’esperança
La part final de l’homilia es va centrar en missatge que ens transmet l’Any Jubilar: «Si ens diem creients, si tenim fe, estem cridats a oferir a tots l’amor de Déu». La  nostra tasca com sembradors d’esperança no conclou en aquest dia, cal que segueixi i que fem camí cap a l’any sant de 2033, va insistir fra Octavi, ja que «seguim essent pelegrins d’Esperança».

En finalitzar l’Eucaristia i abans de la benedicció, celebrants i fidels van pregar junt la pregària del Jubileu i, seguidament, i de sortida, entonaren l’himne. La part musical de la celebració va anar a càrrec de la Capella de Música de la seu.