Finalitzada la litúrgia de la Paraula es va iniciar l’ordenació amb la presentació del candidat. Tot seguit, el bisbe, en la seva homilia, va assenyalar que «el diaconat no és un servei honorífic», per afegir que «és en si mateix un ministeri que respon a una vocació, a una crida de Déu; és una forma concreta de seguir Jesucrist i de servir l’Església». Fra Octavi recordà que Déu havia cridat Marc Sureda, però que «no hi pot haver crida si no hi ha disponibilitat a l’escolta. No perdis mai aquesta voluntat d’escolta». Igualment, va resumir els tres àmbits ben concrets del ministeri diaconal: la Paraula, el servei a l’altar i la caritat. Aquest darrer el va definir com «l’origen i la finalitat, el significat més profund i sublim de la Paraula de Déu». També va recordar el restabliment del diaconat permanent, fruit del Concili Vaticà II, i resumí el missatge central d’aquest ministeri amb les paraules que acompanyen el lliurament de l’Evangeliari: «Creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes».

A la part central de l’homilia, el bisbe va valorar la dimensió familiar del diaconat permanent. Els seus membres «no són mers espectadors externs; formen part també d’aquest camí vocacional». Per seguir: «Per això cal donar gràcies a la teva esposa i família, perquè el seu suport i la seva paciència seran fonamentals per portar a bon terme la tasca que avui l’Església t’encomana a través d’aquest ministeri». I va afegir: «El ministeri diaconal, especialment quan es viu en comunió amb la pròpia família, és un do que cal reconèixer, valorar i secundar».

La litúrgia va continuar amb la promesa de l’escollit i, ja de genolls davant el bisbe, va posar les seves mans entre les del prelat per ratificar el compromís d’obediència. Tot seguit, l’escollit, estès a terra, mentre els celebrants i els fidels entonaven la lletania dels sants, es disposà a rebre l’ordenació. En finalitzar, fra Octavi li va imposar les mans sobre el cap i seguí la pregària de l’ordenació, per continuar amb la imposició de l’estola i la dalmàtica i el lliurament del llibre dels evangelis. Aquesta part de la cerimònia va comptar amb l’ajut dels diaques presents. 

En la litúrgia de l’Eucaristia, el nou diaca ja hi va participar activament. Abans que fra Octavi impartís la seva benedicció, Mn. Marc Sureda va agrair públicament les nombroses persones que, al llarg de la seva vida, l’han acompanyat: des dels seus pares i la seva pròpia família fins a la nova família diaconal, els professors de la seva formació més recent i els servidors de la catedral, companys des que n’era acòlit. Les seves paraules van ser acollides amb aplaudiments. Després de la benedicció es va entonar el Virolai.

Fotografies: Àngel Almazan