VIC. El bisbe Romà declara l’Església de Vic com a terra de missió

Data: 22 de setembre de 2020

 

Entorn de l’aniversari de la consagració de l’església mare del bisbat de Vic té lloc cada any el Dia de la Catedral, que serveix com a jornada diocesana d’inici del curs pastoral, enguany en el marc del Sínode.

Aquesta vegada, naturalment, la jornada, celebrada diumenge passat, dia 20 de setembre, estigué marcada per la situació sanitària, que va fer suspendre els actes matinals i ho concentrar tot en la missa presidida pel senyor bisbe.

L’afluència de diocesans fou menor que en altres anys; tanmateix, uns tres quarts de l’aforament de la Catedral s’ompliren, amb les mesures de distanciament pertinents. Igualment,els concelebrants no foren tants com els d’ocasions passades, en una celebració que es pogué seguir en directe pel canal de Youtube del bisbat.

El bisbe Romà, en la seva homilia, fent referència a la incertesa d’aquest inici de curs a causa de la pandèmia, va convidar tothom a fer tres mirades.

Una mirada agraïda al passat 

«Una història de santedat i de missió en aquesta diòcesi. Hem de ser agraïts al Senyor per tots els homes i dones que, essent fidels a la seva fe cristiana, han fet possible que aquesta fe arribés a nosaltres: la fe dels apòstols, la fe de l’Església, la nostra fe, que, amb alegria, professem i vivim emmig del nostre món. Hem rebut aquesta fe cristiana en el si de l’Església catòlica perquè han estat milers i milers les persones que al llarg de 1.600 anys d’història han estat fidels a la fe de Crist (…). Nosaltres som hereus d’aquest passat
«Una fe enriquida per molts de vosaltres, que veniu d’un lloc, una cultura i una llengua diferents. Els qui són al presbiteri, els qui sou a la nau i els qui es troben arreu de la diòcesi aporteu tota la vostra història, el vostre bagatge per a viure també aquí, en l’única Església de Jesucrist, la fe cristiana. La diversitat no ens ha de fer por, sinó que ens enriqueix

Una mirada amorosa al present

«La vitalitat de l’Església de Vic no és la mateixa enguany, 2020, que temps enrere. Molts conciutadans i familiars han perdut la fe i la pràctica cristiana. Malgrat tot, encara és més cert que la mirada amorosa del Senyor per l’Església de Vic no ha cessat mai. Tampoc ara, en aquest present i amb les dificultats que tenim.»
«Mirem el present amb un amor apassionat. No és pas l’hora de viure la fe cristiana a mitges tintes. És l’hora de fer-ho de debò, de viure en veritat apassionadament

«Ser cristià avui no és una qüestió de masses. Ser cristià culturalment ja no és possible. La massa, l’opinió general és d’indiferència i de menypreu. Només es pot ser cristià des d’una opció lliure i cordial, la d’un cor que estima Déu sobre totes les coses. Tots els altres interessos culturals, socials o grupals no fan possible avui ser cristià.»

«La missió és una realitat apassionant. Sense oblidar la missió “ad gentes”, sempre necessària, la missió és avui entre nosaltres. Ho dic clarament: l’Església de Vic és terra de missió. Solament podrem sobreviure si vivim la missió amb passió d’amor.»

Una mirada esperançada al futur

«Qui vol futur ha d’invertir en els qui estan pujant. Cal una catequesi reinventada, que sigui un anunci clar de Crist en la comunitat cristiana, en el diumenge dia del Senyor, amb la implicació dels pares

«El Sínode Diocesà, el Sínode per l’Esperança, vol posar-nos a tots en camí per a demanar al Senyor que ens il·lumini sobre com ser anunciadors del Crist en la nostra terra. Tots hi estem immersos: els grups sinodals s’han de posar de nou en camí; hem de reiniciar amb il·lusió els treballs dels grups sinodals

La missa de la dedicació de la catedral s’acabà amb la pregària col·lectiva pel Sínode Diocesà.

 

La veu de l'església