Amb Maria, pelegrins d’esperança

En total hi van participar 475 persones, entre gent gran, malalts, persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda, i voluntaris de totes les edats, a qui mou aquest acompanyament i servei als altres. Van tornar cansat, però amb joia i alegria de la convivència i experiència viscuda. Com diuen un cop arriben amb els autocars: «Cansats, però amb les piles ben carregades!»

Lurdes: una crida que es repeteix 

Per a moltes persones era tornar-hi com fan any rere any, perquè Lurdes «enganxa», i a l’Hospitalitat hi han trobat un moviment d’Església molt bonic, enriquidor, que aporta gran alegria, així com moltes amistats d’anys de pelegrinatge i altres activitats que es realitzen durant l’any. Per a d’altres, era la primera vegada, i l’expectativa i el fet de veure per on anava tot això del pelegrinatge, en general ha esdevingut una bona experiència, que esperem que continuïn vivint i gaudint els anys següents. Per part de l’organització del pelegrinatge, aquest ha estat molt satisfactori. Si hi ha hagut algun error, o no hem estat prou encertats en algun moment, en demanem disculpes i ens servirà per a millorar de cara a l’any vinent i els que vinguin.

El viatge i l’arribada 

Tot començava dissabte dia 7 de juny amb l’arrencada dels autocars per fer el viatge d’anada. Un viatge que, tot i durar estona, es fa amè gràcies a la xerrada amb la persona del costat, a l’animació amb cançons per part dels responsables o amb el primer moment de servei per part del personal voluntari i sanitari, que viatgen en els autocars preparats i acomodats per a les persones amb mobilitat reduïda i que necessitin alguna atenció durant el trajecte. I com aquell qui res, ja arribes a Lurdes de França, albires el poble, el castell, i de cop, el santuari envoltat de turons i muntanyes plenes de verdor. T’acomodes a l’hotel o al centre d’acolliment i, després de la benvinguda i una senzilla missa, et retires o, si et queden forces com a la gent més jove, vas a fer un petit beure o la primera visita a la Gruta de nit, que té un aspecte de postal i que de ben segur quedarà gravat en una instantània amb el telèfon mòbil. Però si creus que ja has arribat a Lurdes, estàs equivocat. Perquè Lurdes i la seva vivència comencen l’endemà. No per al personal que fa servei al centre d’acolliment (Accueil), ja sigui al menjador o a les habitacions, perquè aquests ja s’han començat a endinsar en la vivència i el missatge de Lurdes, que és tan senzill com vetllar i estar pels qui ho necessitin.

Els primers actes i la vida de servei 

L’endemà diumenge, però, és el primer dia sencer del pelegrinatge. De bon matí es preparen tota la rua de carrets, o «xinets» com en diem nosaltres, per a acompanyar les persones que s’allotgen al centre d’acolliment cap al primer acte i un dels més importants: la missa internacional. L’alegria hi és present de bon principi i tothom, fins i tot els voluntaris de primer any, no dubten ni un moment a ajudar en el que calgui dins les seves possibilitats. Els responsables del servei d’esplanada ho fan més fàcil: han ensenyat el dia abans com dur algú en un carret o en una cadira de rodes, i sense adonar-nos-en ja estem enfilant el camí cap a la basílica subterrània de Pius X. Una basílica en forma de barca invertida, que, il·luminada, et deixa bocabadat. Ho comentes amb la persona que acompanyes, i de mica en mica la vas coneixent, i ja t’estàs impregnant de Lurdes, més enllà de l’aspecte de les basíliques, l’esplanada, la Gruta, el prat o les vistes del castel. En efecte, amb aquesta convivència, no solament dones, sinó que també reps, i això és mutu entre els voluntaris i els malalts. Un cop acabada la missa, enfilem cap a les escales de la basílica principal per fer la foto tradicional de grup. «¡No se muevan, por favor! Uno, dos, tres, ¡no se muevan!», ens crida el fotògraf, i clic, ja tenim la foto de record.

Convivència, pregària i descoberta 

Havent dinat, la tarda comença amb una xerrada del bisbe que presideix el pelegrinatge, aquest any el de Solsona, però acompanyat també pel bisbe de Vic i altres sacerdots. A continuació, una tarda lliure per a acompanyar els malalts a fer el que vulguin: una visita a la Gruta, encendre un ciri, omplir una garrafeta d’aigua, fer petar la xerrada o gaudir de les cançons que toquen els més joves amb les guitarres i el piano a l’exterior de l’Accueil. Per als participants de primer any i el grup de pelegrins, una visita més turística seguint «les passes de la Bernadeta», coneixent la història i els fets de Lurdes, així com els llocs més emblemàtics de la vida de la santa. Al vespre, havent sopat, té lloc la processó de les torxes, que sota els cants, les oracions en diversos idiomes, també en català, i els ciris que van agafant més llum a mesura que es va fent fosc, centenars de persones d’arreu del món i d’altres Hospitalitats, acompanyen la imatge de la Mare de Déu entonant l’Ave de Lurdes. Per a les Hospitalitats de Vic i Solsona, un moment especial és quan els voluntaris que formen el cor de l’Hospitalitat entonen el Virolai, i l’emoció et colpeix, i notes com una llàgrima et llisca galta avall.

Dies plens de sentit i alegria 

I ja ha passat un dia i has començat a experimentar i viure què és Lurdes i un pelegrinatge a aquest lloc; i a conèixer gent que de cop sembla que la coneguis de tota la vida. Els més joves fan pinya de seguida i allarguen la nit, però no gaire, perquè l’endemà toca diana ben d’hora. I així van passant els tres dies de pelegrinatge, entre actes religiosos, alguns més emotius com la missa a la Gruta en català i el posterior pas palpant la roca humida sota els peus de la imatge de la Verge, o la vetlla de pregària preparada pels joves la nit anterior, on entre tots vàrem confeccionar unes flors, els pètals de les quals eren plens de missatges de pau, de peticions o de desitjos. I comptant amb actes més lúdics, com la tarda festiva final, on fem una mica de xerinol·la i ballaruga, aquest any amenitzada per cançons populars catalanes i de taverna, per part del grup Els Tranquils. Però, sobretot, així passen els dies, entre convivència, servei i companyia.

Un testimoni que parla per si sol 

Com deia una voluntària: «Lurdes és ple de molts moments d’emoció, de reflexió, d’alegria, de diversió, de comunitat, de pau, d’oració, de converses, d’acompanyament… Tot el munt de vivències i sentiments són difícils de definir. Val molt més la pena viure-ho. Un pelegrinatge a Lurdes no fa diferència entre creients i no creients, rics i pobres, occidentals i orientals… Un pelegrinatge a Lurdes significa unió i acompanyament, on pelegrins (amb dificultats de salut o no) i voluntaris gaudeixen d’uns dies en comunitat, on vetllen els uns pels altres. Ja que, si una cosa es viu en un pelegrinatge a Lurdes amb l’Hospitalitat, és la cura dels altres, i el motor que fa possible tota la tasca és el suport mutu i l’estima que es viu.»