Del 29 al 31 de maig, cent seixanta persones en representació de confraries d’arreu de Catalunya van participar en la dotzena edició del Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, una convocatòria bianual que enguany va tenir lloc a Reus amb el lema «La Passió que ens uneix».
L’acte institucional d’inauguració del Congrés va tenir lloc el dissabte dia 30 de maig al Teatre Bartrina, seu del Congrés. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va obrir els parlaments de la inauguració donant la benvinguda als participants a la ciutat de Reus i va explicar que «la Setmana Santa reusenca es viu de manera molt intensa gràcies a les confraries i entitats que treballen perquè sigui lluïda i mantingui tots els seus valors».
Per la seva part, Jaume Piñol, president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, entitat organitzadora del Congrés, va definir aquest esdeveniment com «un retorn a l’origen, a les arrels que donen sentit a la nostra identitat». Referint-se al lema del Congrés va exposar que «la Passió és fe, cultura, patrimoni, identitat i compromís» i també va destacar que era una oportunitat «per a reflexionar, dialogar, compartir experiències i reforçar els llaços que ens uneixen, tot amb l’objectiu d’enfortir la comunió entre les confraries».
En l’acte inaugural també va intervenir el diputat delegat d’Ensenyaments Artístics de la Diputació de Tarragona, Josep Baiges, que va assegurar que «la Setmana Santa continua sent un espai que ens ajuda a reconèixer com a comunitat un punt de trobada on la fe i la cultura esdevenen llenguatges que cohesionen i donen sentit col·lectiu». A més, va remarcar el testimoni de «servei, organització i comunitat» que esdevenen les confraries, «mantenint viva la flama d’un patrimoni que és de tots».
A continuació va prendre la paraula el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler. En el seu cas, va agrair l’organització d’aquest Congrés, «que convida a la reflexió i a fer una mirada de present i de futur del que representen les confraries a Catalunya, una realitat a cavall de l’expressió de la cultura popular i del component espiritual». Així, va assenyalar que les «confraries aporten valors positius a la societat». D’altra banda, també va fer referència al concepte de «sana laïcitat» de Benet XVI, i va recordar que «cal promoure la col·laboració de les autoritats civils i eclesiàstiques».
Arquebisbe Joan: «Les confraries són testimoni d’una fe que es fa visible als carrers»
Els parlaments inaugurals també van comptar amb la intervenció de l’arquebisbe Joan Planellas, que va indicar que el Congrés era, sobretot, «una trobada espiritual, perquè som hereus d’una fe viva, d’una esperança que travessa els segles, d’una manera d’entendre la vida que té el centre en Jesucrist mort i ressuscitat». D’aquesta manera, també va recordar als participants a l’acte que «les confraries custodien un patrimoni valuós, però tot perdria el seu sentit més profund si algun dia deixem d’anunciar allò que veritablement importa: que Crist estima el món, que Crist comparteix el sofriment de la humanitat i que Crist ressuscitat continua obrint camins d’esperança».
El Sr. Arquebisbe va insistir a dir que les confraries «són testimoni d’una fe que es fa visible als carrers, d’un Evangeli que camina entre la gent, d’una espiritualitat popular que, lluny de ser superficial, ha estat capaç durant generacions de portar moltes persones a la pregària, al silenci, a la conversió i a la trobada amb Déu». «Seria un error reduir la Setmana Santa a folklore, a espectacle o a simple identitat cultural; tot això pot tenir valor, i evidentment forma part de la nostra història compartida, però el centre és Crist», va afegir.
Finalment, va tenir unes paraules d’agraïment «a les persones que, de manera silenciosa i constant, sostenen la vida de les confraries durant tot l’any», i els va convidar «a viure amb autenticitat el seu carisma per a convertir-se en ponts entre l’Església i el poble».
La darrera intervenció d’inauguració del Congrés va ser la del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que va reivindicar que l’essència fonamental dels països es constitueix a partir «d’un patrimoni intangible que dona sentit i força a la comunitat». Així, va exposar que «les confraries formen part d’un llegat que continua viu i esdevé una mostra viva de la identitat cultural, popular i religiosa de Catalunya».
Per altra banda, també va indicar que «Catalunya és una societat plural i diversa, però és innegable que el cristianisme forma part de les arrels històriques i culturals del país». Per això, va afirmar que «la dimensió espiritual i religiosa continua aportant valors imprescindibles com ara la dignitat humana, la fraternitat, la solidaritat, la vocació de servei i la defensa d’allò que ens pertany a tots».
Ponència central del bisbe Josep Lluís Serrano
La ponència central del Congrés va anar a càrrec de Mons. Josep Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra. Amb el títol «La pietat del poble, un llenguatge de fe en la Catalunya del segle XXI», el Sr. Bisbe va introduir el tema exposant que «per parlar de la pietat popular, del poble, cal fer una aproximació del context humà real, on ens trobem, d’on partim». En aquest sentit, va recordar que «l’Església anuncia l’Evangeli enmig d’un poble concret i de cada època concreta».
Així, en la realitat actual, el bisbe Josep Lluís va exposar que «les confraries ja no es poden pensar com una expressió d’una societat homogèniament catòlica, sinó que ens trobem en una societat marcada per la secularització, la pluralitat i també la recerca, i això ens crida a comprendre millor la nostra missió». En aquesta línia, va assenyalar que, «si la pietat popular vol continuar sent referència del poble, ha d’aprendre a parlar enmig d’aquesta realitat».
D’altra banda, també va assegurar que «quan les confraries viuen bé la seva vocació, fan visible que la fe té rostre, cos, història i poble». D’aquesta manera, «la pietat popular pot esdevenir una forma humil d’evangelització, de mostrar l’amor d’un Déu que s’ha enamorat de la nostra terra i del nostre poble». Per a fer-ho —va afegir— «es demana a les confraries sensibilitat pastoral, proximitat a les realitats socials, atenció al llenguatge que s’utilitza, respecte i capacitar d’acollida, evitar actituds autoreferencials i promoure la formació que ajuda a llegir els signes dels temps».
Partint d’aquesta aproximació, Mons. Serrano va remarcar la importància de «la transmissió de la fe, que avui ja no es produeix per continuïtat». Així, va afirmar que «les confraries tenen un paper extraordinari per a redescobrir la fe acompanyant el poble i aportant testimoni». «Predicar amb la vida continua sent el llenguatge més creïble, i la pietat popular, quan està arrelada en el Crist i expressada en la caritat i la humilitat, esdevé una possibilitat viva per a l’Església d’avui, perquè parla al poble amb un llenguatge humil i a partir del poble.»
En el decurs d’aquest Congrés van tenir lloc diverses ponències, comunicacions i també propostes culturals, com la visita als passos de Setmana Santa de Reus o el concert de la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat. A més, el diumenge dia 31 de maig va tenir lloc l’eucaristia del Congrés a l’església prioral de Sant Pere Apòstol, i va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.
Font: Arquebisbat de Tarragona
