Data: 27 de setembre de 2026
Estimat amic, privat de llibertat:
Amb motiu del dia de la Mare de Déu de la Mercè, que vam celebrar el passat 24 de setembre, torno a recordar-me de tu. Et recordo ara, especialment, perquè potser estàs llegint aquestes paraules entre reixes, ferit per la solitud, tancat en uns murs que t’abaten. Tal vegada estàs cansat, desconsolat, ferit per dins, amb preguntes que ningú no ha sabut respondre’t i amb silencis que pesen més que les parets de la teva cel·la. Potser estàs travessant un d’aquests moments en què la vida sembla haver-se detingut i el futur es torna una paraula massa llunyana.
T’imagino acariciant, amb les mans nues, la pell fràgil del fang del qual estem fets; com la Mare de Déu, al costat d’una ferida que no saps quant trigarà a tancar-se. I per això avui vull dir-te una cosa especial: Déu t’estima, no estàs sol i jo estic amb tu. Ell no roman a l’altre costat del teu dolor: en Jesucrist, Déu entra en ell per habitar cadascuna de les espines que recobreixen la teva condemna.
Jesús coneix les teves nits, el fred de la teva solitud, la incomprensió, la por, les llàgrimes que ningú no veu. Ell, com tu, sap el que significa sentir-se abandonat, esperar una resposta que no arriba i caminar quan les forces ja no t’hi arriben. Ell també va conèixer l’angoixa a Getsemaní, també va perdre els seus amics, també va caure sota el pes de la creu. I ara, quan estàs vivint la teva pròpia Passió, mentre recorres aquest viacrucis que mai no vas imaginar caminar, recorda-ho: Crist camina amb tu. Habita els teus silencis, treu el cap a la teva mirada i roman en ella. És a les teves mans quan tremolen, en el teu cor quan es trenca i en aquest racó de l’ànima on, potser, ja no saps ni com resar.
Quan no puguis dir res, recorda allò que Déu ens va prometre: «No tinguis por, que jo soc amb tu» (Is 41,10). Si la creu no va ser l’última paraula de Jesús, tampoc no té per què ser-ho en la teva vida. Déu comença el dia, fins i tot després de les nits més llargues. I et confesso que, des de la distància, aquest pastor t’acompanya: acullo el teu sentir, la teva història, les teves preguntes, les teves desesperances i les teves incerteses. No anhelo que tinguis respostes per acostar-me a tu, que creguis o que siguis fort; només necessito saber que hi ets, i amb això n’hi ha prou. Et recordo en cada Eucaristia: viu amb el Vivent. Cada vegada que el Cos es parteix i la Sang es vessa; cada vegada que el Senyor torna a fer-se present sobre l’altar, torno a pensar en tu. Perquè on el Cos de Crist es lliura i tot sembla perdut, descobrim que l’amor sempre té una última paraula. I llavors et nomeno, en silenci, i li dic a Jesús que cuidi de tu. Perquè, com va dir el papa Lleó XIV a la presó de Can Brians (Barcelona): «Déu t’estima com ets, però et somia millor».
Després d’aquest Divendres Sant, vindrà la Resurrecció. Confia, encara queda molt Evangeli per escriure en la teva vida. Aquí estic, per a tu. Només recorda que cap cel·la pot tancar el cor d’un home —el teu— quan Déu ha decidit habitar en ell.
