Data: 7 de juny de 2026
La Solemnitat del Corpus i el Dia de la Caritat ens arriba enguany en el marc de la visita apostòlica del papa Lleó XIV a la nostra terra. «Alça la mirada», expressa el lema proposat. Aquestes paraules, senzilles i alhora profundes, són una invitació evangèlica que travessa el temps i arriba avui a la nostra realitat concreta, marcada per tantes ferides socials, però també per signes vius d’esperança.
Aixequem la mirada, en primer lloc, cap a Déu. Enmig del soroll del món i de les preocupacions quotidianes, correm el risc de quedar atrapats en una mirada baixa, centrada només en les dificultats immediates. Però el Senyor ens convida a alçar els ulls, a reconèixer la seva presència amorosa que sosté la història i acompanya cada vida. Només des d’aquesta mirada teologal podem comprendre el sentit profund de la caritat: no és només assistència, sinó participació en l’amor mateix de Déu, que es fa proper, concret i transformador.
Aixequem també la mirada cap als germans i germanes que pateixen. La pobresa, en les seves múltiples formes, no és una realitat llunyana, sinó que habita entre nosaltres. Persones sense feina estable, famílies que no arriben a final de mes, migrants que busquen dignitat, joves sense horitzó, ancians en solitud. La temptació és acostumar-nos-hi, normalitzar aquestes situacions o mirar cap a una altra banda. Però el lema d’enguany ens sacseja: aixecar la mirada és veure, reconèixer i deixar-nos interpel·lar.
En aquest context, la tasca de Càritas esdevé un signe profètic. No és només una institució, sinó una expressió viva de la comunitat cristiana que estima i serveix. A través de milers de voluntaris i professionals, la caritat es fa rostre, escolta, acompanyament i promoció humana. D’aquí que no podem delegar la caritat: tots som cridats a viure-la com a vocació personal i comunitària.
Aquest any, a més, vivim aquest Dia de la Caritat en un moment especial per a la nostra Església, amb la visita del Sant Pare, el papa Lleó XIV. La seva presència entre nosaltres és un estímul per a renovar la nostra fe i el nostre compromís. El Papa ens recorda sovint que una Església autèntica és aquella que surt, que no es tanca en si mateixa, que es fa propera als pobres i als descartats. La seva veu ens exhorta a ser una Església samaritana, capaç d’aturar-se davant el qui sofreix i d’oferir no sols ajuda material, sinó també esperança i dignitat.
Aixequem la mirada cap al futur amb esperança. Malgrat les dificultats, creiem que el bé és més fort que el mal, que la llum venç la foscor. Cada gest de caritat, per petit que sembli, és una llavor del regne de Déu. No estem sols: l’Esperit Sant actua en el cor de les persones i en la història. Que el Dia de la Caritat renovi en tots nosaltres el compromís de ser testimonis de l’amor de Déu enmig del món.
Ben vostre,
