Data: 17 de maig de 2026
Aquest és el lema de la Visita Apostòlica del papa Lleó a les nostres terres d’aquí a tres setmanes. Alçar la mirada, és una invitació a mirar més enllà de les realitats d’aquest món que sovint ens tenen atrapats. A més, avui celebrem la solemnitat traslladada de l’Ascensió del Senyor, i aquest lema, i aquesta visita del papa ens poden ajudar a comprendre el què ha de significar per a nosaltres aquesta festa. Perquè l’Ascensió també parla d’això: d’una humanitat cridada a aixecar la mirada, a no quedar empresonada en els horitzons d’aquest món, a viure orientada cap a la seva veritable plenitud, que és Déu.
Un dels primers escrits cristians al segle segon, la carta a Diognet, ho expressa d’una manera preciosa referint-se als cristians en el món, diu: «Viuen en les seves pàtries, però com si hi fossin forasters. Participen en totes les activitats dels bons ciutadans i accepten totes les càrregues, però com si fossin pelegrins. Tota terra estranya és pàtria per a ells, i tota pàtria els és terra estranya». Potser hem d’admetre que encara ens falta bastant de camí, i que som bastant del món i poc de Déu. Justament per això necessitem que l’Ascensió ens torni a fer aixecar la mirada perquè el cristià viu plenament enmig del món, però sap que no hi té la darrera paraula, ni el descans definitiu del cor.
Per això l’Ascensió del Senyor ens recorda que la nostra pàtria és al cel i que, si hem ressuscitat amb Crist, hem de cercar les coses del cel: “Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist” (Col 3,1). No podem viure emmotllats als esquemes del món ni als seus interessos i criteris. Més aviat, estant en el món, hem de fer-lo fermentar amb els criteris i la vida del Regne. Avui, doncs, pot ser un bon dia per revifar la crida que Déu ha posat en els nostres cors, la primera vocació de totes, aquella que hem rebut en el Baptisme i en el do de l’Esperit: la crida a la santedat, que és la unió amb Déu.
Ara bé, cercar les coses de dalt no vol dir desentendre’ns del que passa aquí baix. Al contrari. Vol dir mirar el món amb els ulls de Crist. I quan ho fem, ens adonem que hi ha moltes realitats del nostre món molt allunyades i que són totalment contràries a l’Evangeli i al Déu de la vida: les guerres, l’avortament, l’eutanàsia, la precarietat laboral, la manca d’habitatge digne, i tantes altres situacions que afecten els més fràgils.
Cerquem, doncs, les coses de dalt, sí. Però no com qui s’escapa del món, sinó com qui s’uneix al Senyor i aprèn a tenir els seus mateixos sentiments, la seva mateixa mirada, per transformar-lo com ell vol.
