Data: 4 d’octubre de 2026
Fa ja unes setmanes que hem començat el nou curs, i hem de fer-ho donant moltes gràcies a Déu. Vuit fills d’aquesta terra, vuit joves a qui el Senyor ha cridat pel seu nom, s’acostaran diumenge vinent i el següent a l’altar per ser configurats amb Crist, Sacerdot per sempre. No és el final d’una carrera, d’un itinerari acadèmic: és el misteri de l’amor de Déu que continua present i actuant, que pren la fragilitat humana i la converteix en instrument de salvació. En una societat marcada moltes vegades per la pressa, l’individualisme i la recerca de l’èxit personal, la decisió de lliurar la pròpia vida al servei dels altres té un valor especial.
La vocació d’aquests seminaristes que seran ordenats no va néixer a l’empara d’una família, o d’una escola o una parròquia, encara que tot això són elements que hi van col·laborar decisivament; va néixer en el cor del Pare des de tota l’eternitat. A l’evangeli, Jesús, el Fill de Déu, va pronunciar unes paraules que defineixen el sentit de la vocació al ministeri sagrat quan va dir als seus apòstols «No sou vosaltres els qui m’heu escollit a mi, soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit» (Jn 15, 16). El sacerdoci no és una conquesta, sinó un do rebut, una missió, un do per l’Església i pel món. I el que es rep de franc s’agraeix amb humilitat i s’ha de viure amb generositat.
Quan els que van a ser ordenats es postren a terra mentre l’assemblea invoca els sants es manifesta la seva petitesa perquè Jesucrist sigui gran en ells. I després, en el silenci de la imposició de les mans, l’Esperit Sant els configura en Jesús Bon Pastor, Sacerdot per sempre. Per això és important que el poble de Déu s’uneixi a la intercessió de la Mare de Déu i els Sants per ells. És important que els fidels prenguin consciència que és tot el poble de Déu el que té la responsabilitat no només de pregar pels pastors i dels que són cridats a ser-ho, sinó també de col·laborar en la vida i el creixement de l’Església. El concepte i el tema de la sinodalitat ens recorda precisament que tots en som “corresponsables”, cada un en la mesura que pugui; però no hi ha cap batejat que no sigui també enviat a comunicar l’evangeli i demanar a l’Amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,38). I aquests vuit nous sacerdots hauran d’entendre i experimentar que la seva no serà una tasca individual, sinó un servei viscut en comunió.
Aquest any, ha augmentat el nombre de seminaristes a les diòcesis amb seu a Catalunya. En un temps en que l’Església afronta dificultats i canvis és un fet que representa un motiu d’alegria i de responsabilitat. El seu camí necessitarà oració, suport i proximitat. Seran enviats a sembrar esperança fins i tot quan els resultats no siguin immediats, a mantenir obertes les portes de la salvació i mostrar, amb la seva paraula i amb la seva vida, que l’Evangeli continua sent una proposta capaç de transformar el cor humà. Ells són els servents de l’evangeli enviats a convidar a la festa de l’amor de Déu als que viuen a les perifèries de l’Església i el món. Donem gràcies a Déu i seguim pregant per aquest món nostre que Déu tan estima.
