Data: 16 d’agost de 2026
Mare de l’Assumpció i Mare nostra, avui la Terra alça els ulls, i els rius, i els camps, i els mars; les llars on algú plora en soledat busquen al Cel una llar habitada pel teu amor, Reina i Senyora.
Has arribat silenciosa, vessant el teu perfum de tendresa: l’olor a Natzaret que recorre els camins, l’Amor estimat a les palpentes sota el vel del Misteri.
Elevada en cos i ànima, amb la carn que va oferir refugi al Verb, la mirada que va aprendre a guardar misteris i les mans que van cuidar la Passió fins a la pols de la Creu al Calvari.
Tot ha sigut abraçat en Tu per Déu. I en mirar-te ara, gloriosa, comprenem la promesa de la teva sang: que l’amor no salva solament l’ànima, sinó tota carn ferida, la fragilitat dels nostres cossos, la memòria de l’oblit.
Assumpta al Paradís, com el primer cant de la Terra transfigurada, aurora de la Humanitat redimida, llàntia encesa enmig de la tempesta.
La mort no té l’última paraula, perquè sols la pronuncia Déu, i el seu nom és Camí, Veritat i Vida.
Avui el Cel té rostre de dona: i allà on semblava haver-hi una distància infinita, hi ha una Mare que ens contempla i ens cuida.
Agafa’ns de la mà i mostra’ns, a la fi, que més enllà de tota espera, tota absència i tota mort, ens espera l’abraçada infinita del Pare.
