Data: 27 de setembre de 2020
Quan en la nostra societat es plantegen grans problemes, sorgeixen opinions i solucions per tot arreu. Sembla que tothom té dret a donar la seva versió, encara que no es tinguin prou coneixements tècnics sobre la matèria específica. És cert que davant de situacions socials complexes que esdevenen problemàtiques, la línia d’actuació no és senzilla ni ràpida. Els qui tenen la responsabilitat sobre aquestes qüestions han de cuidar que les seves paraules no agreugin el problema i que les decisions siguin encertades, ajustades al dret i amb clars beneficis per a un ampli nombre de ciutadans, tenint en compte, és clar, les opinions d’experts i els informes tècnics que ajuden a una solució justa.
Enmig dels grans problemes actuals,com la distribució de la riquesa, la fam, la pau entre les nacions, la violència de carrer o la domèstica, el canvi climàtic, l’educació o la sanitat universal, avui l’Església posa a la nostra consideració el de les migracions, celebrant la 106 JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT per resar per aquesta dura realitat, per sensibilitzar les nostres comunitats de la problemàtica existencial de molts germans i perquè les paraules i les actituds de cadascun de nosaltres estiguin plenes de compassió i caritat.
Com podeu comprovar les migracions no són una preocupació recent i imprevista de l’Església: només a l’edat contemporània fa més de cent anys que ella ens recorda la importància de la mobilitat humana i les conseqüències tan negatives que s’abaten sobre moltes persones que abandonen les seves terres per circumstàncies diverses, obligades per la fam, per la cerca d’un futur digne per a la pròpia família o per qüestions polítiques. En aquest últim cas, la por o la venjança impedeixen que la convivència entre els grups humans d’un mateix país sigui una realitat estable. D’aquí neix la diferència de context entre migrant i refugiat però amb similars dificultats d’adaptació a terres diferents a les del seu origen.
Encara que no puguem resoldre algun d’aquests grans problemes no ens impedeix donar-ne l’opinió, que ha d’ajustar-se sempre als ensenyaments de Jesucrist, i tractar d’humanitzar tant com sigui possible les relacions entre persones i grups socials. No proposem només solucions tècniques ni tenim els poders polítics i econòmics de les nacions o de les agrupacions internacionals però podem recordar als cristians la seva coherència de vida amb l’Evangeli i posar al centre la dignitat dels éssers humans i deixant tota la resta al seu benefici i al servei del bé comú.
Això és el que fa el papa Francesc en les seves crides universals: mostra l’amor de Déu a la humanitat i la salvació universal de Jesucrist tot buscant algunes concrecions davant dels problemes que diàriament viu el nostre món.
El missatge del papa Francesc per a aquesta Jornada es titula Com Jesucrist, obligats a fugir. Acollir, protegir, promoure i integrar els desplaçats interns. El resum que en proposo és molt fàcil d’assimilar: és necessari conèixer per a comprendre; cal fer-se proïsme per a servir; per a reconciliar-se es requereix escoltar; per a créixer cal compartir; es necessita involucrar per a promoure; és indispensable col·laborar per a construir. I acaba amb una oració rememorant la fugida del Nen, amb Josep i Maria, a Egipte.
