Estimats germans i germanes, bon dia!
Després del martiri d’Esteve, la «cursa» de la Paraula de Déu sembla patir una aturada, pel desencadenament d’«una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem » (Ac 8,1). Després d’aquest fet, els Apòstols es queden a Jerusalem, mentre molts cristians es dispersen per altres llocs de la Judea i de Samaria.
En el Llibre dels Fets, la persecució apareix com l’estat permanent de la vida dels deixebles, d’acord amb el que va dir Jesús: «Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). Però la persecució, en comptes d’apagar el foc de l’evangelització l’alimenta encara més.
Hem sentit el que ha fet el diaca Felip que comença a evangelitzar les ciutats de la Samaria, i hi ha nombrosos signes d’alliberament i guariment que acompanyen l’anunci de la Paraula. En aquest moment l’Esperit Sant marca una nova etapa del viatge de l’Evangeli: empeny Felip a anar a trobar un foraster que tenia el cor obert a Déu. Felip es posa en marxa i parteix amb il·lusió i, per un camí desert i perillós, troba un alt funcionari de la reina d’Etiòpia, administrador dels seus tresors. Aquest home, un eunuc, després d’haver estat a Jerusalem per al culte en el temple, torna cap al seu país. Era un prosèlit jueu de l’Etiòpia. Assegut en un carruatge, llegeix el rotlle del profeta Isaïes, en particular el quart cant del «servent del Senyor».
Felip s’acosta al carruatge i li pregunta: «Ho entens, això que llegeixes?» (Ac 8,30). L’Etíop respon: «I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?» (Ac 8,31). Aquell home poderós reconeix que necessita ser guiat per comprendre la Paraula de Déu. Era el gran banquer, el ministre d’economia, tenia tot el poder dels diners, però sabia que sense cap explicació no podia entendre el que llegia, era humil.
I aquest diàleg entre Felip i l’Etíop ens fa reflexionar sobre el fet que no n’hi ha prou amb llegir l’Escriptura, cal comprendre’n el sentit, treure’n el «suc» anant més enllà de la «pellerofa», arribar a l’Esperit que anima la carta. Com va dir el papa Benet a l’inici del Sínode sobre la Paraula de Déu, «l’exegesi, la veritable lectura de la Sagrada Escriptura, no és només un fenomen literari […]. És el moviment de la meva existència» (Meditació, 6 d’octubre de 2008). Entrar a la Paraula de Déu és estar disposats a sortir dels propis límits per trobar i identificar-nos amb Crist que és la Paraula viva del Pare.
Aleshores, qui és, doncs, el protagonista del que llegia l’Etíop? Felip ofereix al seu interlocutor la clau de la lectura: aquell servent sofert, que no reacciona al mal amb el mal i que, encara que es consideri fracassat i estèril i que vegi que finalment el treuen del mig, allibera la gent de la iniquitat i dona fruit per a Déu, és precisament el que Felip i tota l’Església anuncien! Amb la Pasqua ens ha redimit a tots. Finalment l’etíop reconeix a Crist, demana el baptisme i professa la fe en el Senyor Jesús. És bonica, aquesta història, però qui ha empès Felip a anar cap al desert per trobar aquest home? Qui ha empès Felip a atansar-se al carruatge? És l’Esperit Sant. L’Esperit Sant és el protagonista de l’evangelització. «Pare, vaig a evangelitzar» «Sí, què faràs?» «Ah, anunciaré l’Evangeli i diré qui és Jesús, miraré de convèncer la gent que Jesús és Déu.» Benvolgut, això no és evangelització, si no hi ha l’Esperit Sant no hi ha evangelització. Això pot ser proselitisme, publicitat… Però l’evangelització és fer-te guiar per l’Esperit Sant, que sigui ell qui et porti a l’anunci, a l’anunci amb el testimoni, fins i tot amb el martiri, fins i tot amb la paraula.
Després d’haver fet trobar l’Etíop amb el Ressuscitat —l’Etíop troba Jesús ressuscitat perquè entén aquella profecia— Felip desapareix, l’Esperit l’agafa i l’envia a fer una altra cosa. He dit que el protagonista de l’evangelització és l’Esperit Sant, i quin és el signe que tu cristiana, cristià, ets un evangelitzador? La joia. Fins i tot en el martiri. I Felip, ple de joia, se’n va a un altre lloc a predicar l’Evangeli.
Que l’Esperit faci homes i dones batejats que anuncien l’Evangeli per atraure els altres, no a si mateixos sinó a Crist, que saben deixar espai a l’acció de Déu, que saben fer que els altres siguin lliures i responsables davant el Senyor.
Traducció inicial de Josep M. Torrent Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat, revisada

20191023043112_audiei-ncia021019cat.docx