Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
PASQUA
SEGON DIUMENGE, OCTAVA DE PASQUA
19 d’abril de 2020
Tomàs, per què m’has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist! Al·leluia!
La difícil situació que estem vivint no ens permet participar en la Celebració eucarística del segon Diumenge de Pasqua.
Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
L’oració pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Repetim tots junts: Aquest és el dia en què ha obrat el Senyor! Alegrem-nos i celebrem-ho!
(T) Aquest és el dia en què ha obrat el Senyor! Alegrem-nos i celebrem-ho!
(M) Des d’aquell primer dia de la setmana –el nostre diumenge–, cada vuit dies el Crucificat Ressuscitat ve, es posa enmig nostre, alena el seu Esperit sobre els nostres tancaments i ens mostra les seves ferides. Com Tomàs, se’ns fa difícil creure que Ell ens estima fins i tot en la nostra incredulitat.
El Senyor Jesús, per guarir les nostres resistències, ens convida a mirar les seves ferides, els signes d’un amor que roman per sempre. Sobretot ens convida a entrar en el misteri d’aquestes ferides que, com una bretxa lluminosa, ens permeten veure la riquesa del seu misteri, la seva sensibilitat i la seva proximitat a tota forma de patiment.
Aquests dies, en les nostres vides s’han obert espais buits: buits d’amor, buits de bé, buits de vida. I aleshores ens preguntem: Com podem omplir aquests abismes? Tot sols és impossible. Només Déu pot omplir els nostres abismes, el sentit de buit que el mal obre en els nostres cors i en la nostra història. Només Jesús, fet home i mort en la creu, pot omplir l’abisme de dolor amb l’abisme de la seva misericòrdia.
(M) Preguem junts amb al Salm 118 (117): «L’amor del Senyor perdura eternament». En aquest «eternament» trobem el recolzament en els moments de prova i de feblesa, perquè estem segurs que Déu no ens abandona:
(T) Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
(C1) Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.
(C2) M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos.
(C3) La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
(T) Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
(M) Déu Pare nostre, que en la vostra misericòrdia
ens heu renovat a una esperança viva
a través de la resurrecció del vostre Fill,
augmenteu en nosaltres, amb el testimoni dels apòstols,
la fe pasqual, perquè adherint-nos-hi sense haver-lo vist
rebem el fruit de la vida de ressuscitats.
Per Crist, Senyor nostre.
(T) Amén.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
Es pot aclamar la Paraula amb el cant de l’Al·leluia, seguint una melodia coneguda.
De l’evangeli segons sant Joan 20,19-31
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus.
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.
Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres».
Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres.
Ells li digueren: «Hem vist el Senyor».
Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres».
Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient».
Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Paraula del Senyor.
(T) Glòria a vós, oh Crist.
Podem meditar el passatge evangèlic d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) «Senyor meu i Déu meu!». Amb l’apòstol Tomàs, el nostre germà en la fe, adrecem-nos amb tota confiança al Senyor Jesús, el Crucificat Ressuscitat.
(L) Senyor Jesús, vós que viviu enmig nostre,
(T) feu que ja no siguem incrèduls, sinó creients.
(L) Senyor Jesús, que entreu en les nostres angoixes i ens convideu a no tenir por,
(T) renoveu la nostra vida amb l’esperança d’un nou començament.
(L) Senyor Jesús, que ens doneu la pau mostrant-nos les vostres ferides d’amor,
(T) deixeu-nos descobrir l’alegria de sentir-nos estimats per vós.
(L) Senyor Jesús, que aleneu el vostre Esperit damunt nostre,
(T) ajudeu-nos a superar les nostres pors i sortir dels nostres tancaments.
(L) Senyor Jesús, que mireu amb afecte Tomàs,
(T) gireu la vostra mirada benèvola també cap a la nostra família.
(L) Senyor Jesús, que esteu atent al desig de Tomàs,
(T) doneu pau i salut a la nostra família.
(L) Senyor Jesús, els deixebles explicaven a Tomàs que us havien vist,
(T) feu que la nostra família sigui capaç d’anunciar, amb les nostres vides, la bona notícia.
(M) Amb fe fem nostra la pregària de Jesús i deixem-nos agafar de la mà, avui i sempre, en totes les nostres fragilitats i febleses, per Déu, el nostre Pare sol·lícit:
(T) Pare nostre…
(M) Senyor ressuscitat,
malgrat tants fracassos nostres,
voleu restar enmig nostre,
ens toqueu en les nostres fragilitats
i ens doneu el do de la pau i del perdó.
Us demanem que no deixeu que les distàncies i les incomprensions ens aixafin,
no deixeu que s’apagui en nosaltres el desig d’estar amb vós
i de relacionar-nos els uns amb els altres d’una manera nova.
Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles.
(T) Amén.
S’intercanvia ara una abraçada o un altre signe de fraternitat i de pau.
COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA
Jesús meu, crec que esteu realment present
en el Santíssim Sagrament de l’altar.
Us estimo per damunt de totes les coses
i us desitjo en la meva ànima.
Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,
veniu almenys espiritualment al meu cor.
Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.
No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DEL PARE
(M) Déu Pare nostre, que feu brollar la vida fins i tot dels sepulcres tancats.
(T) Ompliu-nos de la vostra benedicció.
(M) Jesús, Fill del Pare, crucificat, ressuscitat i vivent.
(T) Ompliu-nos de la vostra benedicció.
(M) Esperit Sant, alè de vida, que sou sempre amb nosaltres.
(T) Ompliu-nos de la vostra benedicció.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
——————————————————————————————————————————————————-
BENEDICCIÓ DE LA TAULA ABANS DE L’ÀPAT FAMILIAR
(M) Senyor Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts,
que us heu manifestat als deixebles en partir el pa,
quedeu-vos entre nosaltres:
feu que donant gràcies pels vostres dons en la llum joiosa de Pasqua,
us acollim com a convidat en la nostra família,
per poder ser convidats en el vostre Regne.
Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.
(T) Amén.
——————————————————————————————————————————————————-
ANNEX
Per meditar
«VUIT DIES MÉS TARD»
Avui, vuit dies més tard, com els deixebles després de la resurrecció, tornem a celebrar el Crist Vivent, la seva Pasqua, encara que no puguem reunir-nos físicament, a causa de la pandèmia que ens afligeix. Com ja ens narra el llibre dels Fets dels Apòstol, també avui, dia del Senyor, intentem ser constants en reunir-nos per a partir el pa i per a la pregària. Com l’apòstol Tomàs, també nosaltres avui palpem el misteri i ens plau de sentir de nou de la mateixa boca de Jesús que ens parla avui a nosaltres: «Feliços els qui creuran sense haver vist». I, a més, les lectures corresponents a la missa d’avui (Fets 2,42-47; 1 Pere 1,3-9; Joan 20,19-31) ens fan vibrar amb el record de l’Església naixent que creix i s’expandeix.
També la nostra Església d’ara, avui i en molts llocs, reneix pel Baptisme de nous membres que arriben a la fe. Quina bona ocasió, doncs, per mostrar-nos, també nosaltres, com una comunitat viva, fraternal i compromesa. Una comunitat així farà que també d’altres se sentin cridats a formar part, o a reintegrar-se amb més intensitat, a aquesta nostra Església, que no és altra que l’Església de nostre Senyor Jesucrist. Tot això ens fa adonar que cal que la nostra fe sigui més ferma, que no podem ser cristians de rutina, sinó que ens cal fer un compromís personal de viure la fe, d’adherir-nos a Jesucrist. De proclamar davant seu, com l’apòstol sant Tomàs: «Senyor meu i Déu meu». I proposar-nos novament de ser uns ferms deixebles i seguidors de Jesucrist. No a mitges, sinó amb totalitat.
En aquest segon diumenge de Pasqua, dia del Senyor, hem de valorar molt positivament aquest nostre «costum» que arrenca ja del diumenge de Pasqua i que fa que cada diumenge els cristians, quan podem, ens apleguem entorn de la Paraula del nostre Mestre i de l’altar de l’Eucaristia. Valorem la reunió dominical, no com el simple compliment d’un precepte, sinó com una autèntica trobada personal amb el Crist vivent i amb els germans que compartim la mateixa fe. Aquesta reunió setmanal –sobretot quan és amb la Missa de cada diumenge– ens enforteix i ens fa sentir més ferms i agosarats en la vida cristiana de cada dia: en el servei, el respecte, el perdó, la misericòrdia, el testimoniatge, l’AMOR.
I que el Senyor ressuscitat, que ens convoca, ens faci sentir la seva Paraula i ens enforteixi, quan sigui possible, alimentant-nos amb la seva santa Eucaristia. Encara que mentrestant ens haurem de conformar amb la comunió espiritual. I que també ens encoratgi a proclamar les meravelles que ell ha obrat, perquè tothom les pugui conèixer i pugui també arribar a creure en aquest nostre Déu que tant ens estima.
PREGÀRIA A SANT JORDI (23 d’abril)
A VÓS IMPLOREM, SANT JORDI GLORIÓS.
A VÓS DEMANEM VOSTRA PROTECCIÓ.
QUE ELS CANTS ENS ALEGRIN I ENS FACIN MILLORS,
ENS FACIN AMAR-VOS,
SANT JORDI GLORIÓS.
