Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
TRIDU PASQUAL
«OH NIT BENAURADA! NOMÉS TU VAS SABER L’HORA
EN QUÈ CRIST RESSUSCITÀ D’ENTRE ELS MORTS»
PREGÀRIA EN FAMÍLIA LA NIT DE PASQUA
11 d’abril de 2020
Des dels primers segles de vida de l’Església les comunitats cristianes s’han reunit aquesta nit per celebrar «la mare de totes les vetlles». És el moment més important de l’any litúrgic. L’emergència sanitària que estem vivint ens impedeix reunir-nos per celebrar junts el misteri present en el cor de la nostra fe. Tot i així, també en aquesta nit de vetlla per al Senyor, cada família pot viure un moment de pregària en comunió amb tota l’Església.
Aquesta pregària, que és bo començar quan es fa fosc, sobretot serà la manera de confessar que Crist, la nostra Pasqua, ha vençut les tenebres del món i continua realitzant el pas (la pasqua) de les tenebres a la llum, del silenci desconcertant a la paraula que manté encesa la promesa, d’una fe vacil·lant a la certesa que continua la benedicció del Senyor.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar, seguint el ritme de la pregària d’aquesta nit, els signes de la Llum, de la Paraula, de l’Aigua i del Pa partit.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M).
LA NIT RESPLENDIRÀ COM EL DIA
(M) Beneït sigui Déu Pare
que en el seu Fill Jesús s’ha donat ell mateix
perquè tots tinguem la vida.
(T) Sigui beneït el Senyor pels segles dels segles.
(M) Hi ha algunes nits en què sembla que les tenebres no tenen fi. Les nostres inquietuds no descansen, les nostres preguntes no troben resposta, les nostres paraules estan suspeses, les nostres accions ja no són suficients. Necessitem una paraula nova, encara no pronunciada, més forta, la presència d’un Altre. Aquesta és la nit del Pas de Déu que, com una espasa de llum, talla la nit i obre un camí.
Encenem ara una llum, una flama que avança enmig de la foscor. Palpita i és fràgil, com la vida; il·lumina el rostre i dona nova esperança. És Crist, el nostre Senyor, la Llum del món.
Ara s’encén un ciri, o una làmpada bonica, que es posa al centre del lloc de la pregària. Mentre s’encén la llum, tots junts aclamen:
La llum de Crist, que ressorgeix gloriós,
dissipi les tenebres del cor i de l’esperit.
(M) Un antic himne, conegut amb la paraula llatina «Exultet», que es canta davant el ciri pasqual encès, revela admirat el secret d’aquesta nit. És una invitació a acollir i custodiar la gràcia que l’habita, perquè esdevingui font de llum per a la joia de la humanitat.
(L) Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d’un Rei tan gran.
Que la terra també s’ompli d’alegria,
il·luminada i radiant de la claror
que ve de la llum del regne etern;
perquè avui la foscor ja s’ha esvaït.
També s’ha d’alegrar la mare Església,
ornada amb l’esclat d’aquesta llum.
Que el cant joiós de tot el poble
ressoni en aquesta «casa».
(T) Vós sou la llum, vós sou la vida. Glòria a vós, Senyor!
(L) Perquè aquesta és la festa de Pasqua,
en la qual l’Anyell veritable és immolat;
i es marquen les portes amb la seva sang.
Aquesta és la nit en què el Senyor, en altre temps,
va treure d’Egipte els nostres pares, els fills d’Israel,
i els va fer passar a peu eixut el Mar Roig.
Aquesta és la nit
que, amb el foc d’una columna lluminosa,
esvaí la tenebra del pecat.
(T) Vós sou la llum, vós sou la vida. Glòria a vós, Senyor!
(L) Aquesta és la nit que torna a la gràcia
i associa amb els sants els qui avui,
a tot arreu, separats dels vicis
i de la foscor del pecat, creuen en Crist.
Aquesta és la nit en què Crist, trencant els lligams de la mort,
ha pujat victoriós dels inferns.
(T) Vós sou la llum, vós sou la vida. Glòria a vós, Senyor!
Oh admirable condescendència de la vostra bondat!
Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!
Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!
Per redimir l’esclau, heu sacrificat el Fill.
Calia el pecat d’Adam, que la mort de Crist ha esborrat.
Oh culpa sortosa que ens ha merescut un Redemptor tan gran!
Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat,
renta les culpes, fa innocents els caiguts,
torna l’alegria als entristits.
(T) Vós sou la llum, vós sou la vida. Glòria a vós, Senyor!
Us demanem doncs, Senyor,
que aquest «petit» ciri consagrat al vostre nom,
cremi sense parar per desfer la foscor d’aquesta nit;
i acceptat per vós com un perfum agradable,
ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel.
Que l’estel del matí en trobi encesa encara la flama;
aquell estel que mai no es pon:
Crist, que, tornant d’entre els morts,
s’aparegué gloriós als homes com el sol en dia serè.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
(T) Amén, amén, amén.
———————————————————————————–
Segons convingui, poden fer junts aquesta aclamació més breu:
(C1) El foc de la Pasqua,
la flama de l’amor,
brilli en la terra,
brilli en nosaltres, Senyor.
(T) Brilleu en nosaltres, Senyor!
(C2) Vós, foc de la Pasqua,
vós, flama de l’amor,
resplendiu en aquesta nit,
resplendiu en nosaltres, Senyor.
(T) Brilleu en nosaltres, Senyor!
(C3) Foc de la Pasqua,
flama de l’amor,
il·lumineu el nostre rostre,
il·lumineu el nostre cor.
(T) Brilleu en nosaltres, Senyor!
———————————————————————————–
PARAULES QUE NARREN UNA VIDA NOVA
(M) En la nit de Pasqua, una paraula nova esquinça el silenci. En el silenci ressona una paraula antiga i sempre viva, una paraula que prové de Déu i que narra la seva història amb la humanitat. Tot escoltant i acollint aquestes precioses síl·labes, preguem amb tota l’Església:
«Pare, que tot el món vegi i reconegui que allò destruït es reconstrueix, que allò envellit es renova i tot retorna a la seva integritat, mitjançant Crist que és el principi de totes les coses».
S’obre el llibre de la Bíblia, que es posa al mig del lloc de la pregària, al costat del ciri encès.
(M) Amb la Paraula tot ha estat creat i en Crist tot serà redimit.
(L) Escoltem la Paraula de Déu del llibre del Gènesi 1,1.26-31
Al principi Déu creà el cel i la terra.
Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra».
Déu creà l’home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona.
Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que s’arrosseguen per terra».
Déu digué encara: «Us dono totes les herbes que granen per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals feréstecs, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen per terra, a tots els éssers vius, els dono l’herba verda per aliment».
I va ser així.
Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.
Paraula de Déu.
(T) Us lloem, Senyor.
(T) Beneeix el Senyor, ànima meva. Del Salm 103 (102)
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Aneu vestit d’esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva.
(M) El que Déu ha fet amb mà poderosa per alliberar el poble de l’esclavitud, ara ho fa per a tots en la Pasqua de Jesús, que ens ha alliberat del mal i de la mort.
(L) Escoltem la Paraula de Déu del llibre de l’Èxode 14,15‒15,1a
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Per què aquests crits d’auxili? Ordena als israelites que es posin en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos perquè els israelites caminin per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s’obstinin a penetrar-hi darrere d’ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus soldats. I Egipte sabrà que soc el Senyor, quan la meva glòria s’haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats».
L’àngel de Déu que caminava davant la formació d’Israel es posà a caminar al seu darrere, i també la columna que tenien al davant es posà al darrere i se situà entre la formació dels egipcis i la d’Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminà la nit. En tota la nit les dues formacions no s’acostaren l’una a l’altra.
Moisès estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua com una muralla a dreta i esquerra. Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del Faraó, amb els carros i els guerrers, entraren darrera d’ells en el llit de la mar.
A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i hi sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que les tropes avancessin a pas feixuc. Els egipcis digueren: «Fugim del combat! El Senyor lluita a favor d’Israel contra els egipcis».
Llavors el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar: que se’n tornin les aigües i cobreixin els egipcis, els seus carros i els guerrers». Moisès estengué la mà cap al mar, i de bon matí, quan el mar se’n tornava al seu lloc de sempre, es trobà amb els egipcis que fugien, i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar. Les aigües que se’n tornaven cobriren els carros amb els seus guerrers. De totes les tropes del Faraó que havien penetrat darrere els israelites en el llit de la mar no en quedà ni un sol home. Però els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites veieren els egipcis morts a la platja. Quan els israelites veieren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor i cregueren en ell i en el seu servent Moisès.
Llavors Moisès i els israelites entonaren aquest càntic en honor del Senyor i van dir:
(C1) Cantem al Senyor per la seva gran victòria, 15,1b-6.17-18
ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la glòria i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
És el meu Déu, i jo l’he de lloar;
és el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir!
(C2) El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és el Senyor!
Ha tirat al mar els carros del Faraó,
els millors combatents s’han enfonsat al mar Roig.
(C3) Els han cobert les onades
i han baixat al fons com un roc.
La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,
la vostra dreta, Senyor, ha desfet l’enemic.
(C4) Feu entrar el vostre poble a la muntanya,
planteu-lo a la vostra heretat,
al lloc on heu posat el vostre tron,
al santuari que han construït les vostres mans.
El Senyor serà rei per sempre més!
(M) Preguem el Senyor.
Oh Déu, que il·lumineu aquesta nit santíssima
amb la glòria de la resurrecció del Senyor,
reviviu en la vostra família l’esperit de fills,
perquè, renovats en el cos i en l’ànima,
siguem sempre fidels al vostre amor
amb el qual ompliu tota la terra.
Per Crist Senyor nostre.
(T) Amén.
(L) Escoltem la Paraula de Déu de la carta de sant Pau als Romans 6,3-11
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort.
Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció. Queda ben clar: l’home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini i d’ara endavant no sigueu esclaus del pecat: els qui són morts queden desvinculats del pecat.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d’ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.
Paraula de Déu.
(T) Us lloem, Senyor.
Tots es posen drets. Amb el cant de l’AL·LELUIA PASQUAL s’aclama el Senyor ressuscitat. Els fills ara poden il·luminar el lloc de la pregària encenent altres ciris, en funció del nombre de persones aplegades.
(T) Al·leluia, al·leluia, al·leluia. Del Salm 117 (116)
(L) Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
(T) Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
(L) La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor. R.
(T) Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
(L) La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R.
(T) Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
(L) Escoltem la paraula de Déu de l’evangeli segons sant Mateu 28,1-10
Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre.
De cop i volta se sentí un gran terratrèmol: un àngel del Senyor, baixat del cel, havia fet rodolar la pedra i s’hi havia assegut. Resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels guardes, que de l’esglai quedaren com morts.
L’àngel del Senyor digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit».
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles.
Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren.
Jesús els digué. «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».
Paraula del Senyor.
(T) Lloança a vós, oh Crist.
L’AIGUA QUE DONA DE NOU FRESCOR A LA VIDA
Es posa un bol amb aigua al mig del lloc de la pregària, al costat del ciri encès i de la Bíblia.
(M) Misteri i bellesa de la llum, misteri i poder de la Paraula, misteri i gràcia de l’aigua. Volem fer memòria del moment de gràcia d’aquella benedicció original que és el nostre Baptisme. En aquella aigua vam sepultar els nostres tancaments i insensibilitats, els nostres ressentiments i les nostres mesquineses, i vam sortir revestits de transparent simplicitat, de desig de proximitat. El Baptisme segella en nosaltres la forma de l’amor de Crist i tota la nostra vida només pot esdevenir una narració d’aquesta nova forma de vida.
LLETANIA DELS SANTS
(M) Estem vivint aquests dies com un temps d’intercessió i volem fer-ho en comunió amb els creients de qualsevol lloc i de tots els temps. Per això ens unim a l’Església del cel, perquè acompanyi i enforteixi la nostra súplica:
Senyor, tingueu pietat Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat Senyor, tingueu pietat
Santa María, Mare de Déu Pregueu per nosaltres
Sant Miquel Pregueu per nosaltres
Àngels sants de Déu Pregueu per nosaltres
Sant Joan Baptista Pregueu per nosaltres
Sant Josep Pregueu per nosaltres
Sant Pere i sant Pau Pregueu per nosaltres
Sant Andreu Pregueu per nosaltres
Sant Joan Pregueu per nosaltres
Sants apòstols i evangelistes Pregueu per nosaltres
Santa Anna Pregueu per nosaltres
Santa Maria Magdalena Pregueu per nosaltres
Sants deixebles del Senyor Pregueu per nosaltres
Sant Esteve Pregueu per nosaltres
Sant Ignasi d’Antioquia Pregueu per nosaltres
Sant Llorenç Pregueu per nosaltres
Santa Perpetua i santa Felicitat Pregueu per nosaltres
Santa Agnès Pregueu per nosaltres
Sants màrtirs del Crist Pregueu per nosaltres
Sant Gregori Pregueu per nosaltres
Sant Agustí Pregueu per nosaltres
Sant Atanasi Pregueu per nosaltres
Sant Basili Pregueu per nosaltres
Sant Martí Pregueu per nosaltres
Sant Ciril i sant Metodi Pregueu per nosaltres
Sant Benet Pregueu per nosaltres
Sant Francesc Pregueu per nosaltres
Sant Domènec Pregueu per nosaltres
Sant Francesc Xavier Pregueu per nosaltres
Sant Joan Maria Vianney Pregueu per nosaltres
Santa Caterina de Sena Pregueu per nosaltres
Santa Teresa de Jesús Pregueu per nosaltres
(Es pot invocar els sants amb els noms dels membres de la família que no s’hagin dit)
Sant N. , Santa N. Pregueu per nosaltres
Tots els sants i santes de Déu Pregueu per nosaltres
Sigueu-nos propici Allibereu-nos, Senyor
De tot mal Allibereu-nos, Senyor
De la pandèmia que entristeix aquest dies Allibereu-nos, Senyor
De tot pecat Allibereu-nos, Senyor
De la mort eterna Allibereu-nos, Senyor
Per la vostra encarnació Allibereu-nos, Senyor
Per la vostra mort i la vostra resurrecció Allibereu-nos, Senyor
Per la donació de l’Esperit Sant Allibereu-nos, Senyor
Nosaltres, pecadors Us preguem que ens escolteu
Jesús, Fill de Déu viu Us preguem que ens escolteu
BENEÏM EL SENYOR PEL DO DE L’AIGUA I INVOQUEM LA SEVA BENEDICCIÓ
Acabada la Lletania dels sants, es dona gràcies a Déu pel do de l’aigua i es renova junts la fe del Baptisme.
(M) Us lloem, Déu creador,
que en l’aigua i en l’Esperit
heu donat forma i rostre a l’ésser humà i a l’univers.
(T) Glòria a vós, Senyor.
(M) Us beneïm, Crist,
que del vostre pit traspassat en la creu,
heu fet brollar els sagraments de la nostra salvació.
(T) Glòria a vós, Senyor.
(M) Us glorifiquem, Esperit Sant,
que del ventre baptismal de l’Església
ens heu fet renéixer com a noves criatures.
(T) Glòria a vós, Senyor.
RENOVEM LA PROFESSIÓ DE FE DEL NOSTRE BAPTISME
(M) Al final del camí penitencial de la Quaresma, renovem junts la professió de fe baptismal amb la que hem renunciat a Satanàs i ens hem compromès a servir Déu en l’Església.
(M) Renuncieu al pecat, per viure en la llibertat dels fills de Déu?
(T) Hi renuncio.
(M) Renuncieu a totes les seduccions del mal, perquè el pecat no domini en vosaltres?
(T) Hi renuncio.
(M) Renuncieu a Satanàs, que és l’origen i l’instigador del pecat?
(T) Hi renuncio.
(M) Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra?
(T) Hi crec.
(M) Creieu en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre,
que nasqué de Maria verge,
patí i fou sepultat,
ressuscità d’entre els morts;
i està assegut a la dreta del Pare?
(T) Hi crec.
(M) Creieu en l’Esperit Sant,
la santa Església catòlica,
la comunió dels sants,
la remissió dels pecats,
la resurrecció de la carn,
i la vida perdurable?
(T) Hi crec.
(T) Aquesta és la nostra fe.
Aquesta és la fe de l’Església,
que ens gloriem de professar
en Crist Jesús, Senyor nostre.
Amén.
TOT ESPERANT PARTIR EL PA
(M) Tots els signes d’aquesta nit ens porten a l’Eucaristia. La situació actual ens impedeix participar físicament en el banquet de la vida juntament amb els nostres germans i les nostres germanes de fe, però volem agrair al Senyor aquest do que, fins i tot en aquest moment tan difícil, no manca; ans al contrari encengui el nostre desig i purifiqui la nostra espera.
Un pa partit es posa al mig del lloc de la pregària, al costat del ciri encès, la Bíblia i l’aigua.
(M) Presentem ara la nostra lloança i la nostra súplica al Pare, amb la pregària dels fills i les filles que se’ns va lliurar el dia del nostre Baptisme:
(T) Pare nostre…
(M) Pare, allibereu-nos de tots els mals,
salveu-nos dels perills i de les pors del moment que estem vivint,
feu-nos gaudir de l’alegria que el vostre Fill Jesús,
primícia dels ressuscitats,
ha portat a tot el món.
ACLAMEM JESÚS, LLUM CLARA, AIGUA VIVA, VERITABLE MENJAR
(L1) Jesús, sou per a nosaltres
l’aliment veritable de salvació
que derrota el mal.
(L2) Jesús, sou per a nosaltres
veritable mannà en el desert
que sacia la fam.
(L3) Jesús, sou per a nosaltres
llum clara de salvació
que il·lumina el món.
(L4) Jesús, sou per a nosaltres
aigua viva que és la font
que apaga la set del món.
(L5) Jesús, sou per a nosaltres
cant nou de joia
que anuncia la festa.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DEL PARE
(M) En aquest moment de pregària no hem oblidat les nostres dificultats: hem experimentat tenebres, situacions que ens deixen sense paraules, les nostres pors. Les hem trobat, però les hem viscut en el seguiment de Jesús, sostinguts per la seva força.
Hem pregat de poder participar en la victòria de Jesús sobre la mort. Potser, des d’aquesta nit, la mort ens farà una mica menys por. I hi haurà una mica més d’espai per a l’amor. És per tot això que ara invoquem la benedicció de Déu, per seguir deixant-nos estimar per ell i pels qui són a prop nostre.
Viure i estimar estan íntimament units: només es viu quan la vida es deixa modelar per l’amor. És per això que Crist ha ressuscitat.
(M) Que ens beneeixi el Pare, que fa germinar la vida fins i tot en els sepulcres ja tancats.
(T) Amén.
(M) Que ens beneeixi el Fill, que sempre és amb nosaltres, vivent i Ressuscitat.
(T) Amén.
(M) Que ens beneeixi l’Esperit que ens dona consol i que ens omple amb els seus dons.
(T) Amén.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot cloure aquesta estona de pregària amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli:
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
