Data: 26 de novembre de 2023
Benvolgudes i benvolguts, les relacions entre el poder i la ciència es remunten a l’antiguitat: Mesopotàmia, Egipte, la Xina o l’Índia. El director de cinema Jerzy Kawalerowicz ho va posar de manifest a la pel·lícula Faraó (1966), on mostrava la utilització perversa que feia la casta sacerdotal d’Egipte dels seus coneixements en astronomia per a mantenir sotmès el poble. Mil·lennis després, aquesta relació no ha desaparegut, més aviat s’ha consolidat, malgrat que es presenti ara de manera més subtil.
El 6 d’agost de 2023 vam recordar el 78è aniversari del llançament de la bomba d’Hiroshima
—després a Nagasaki—, que va matar 240.000 persones, va destruir completament dues ciutats i va comportar problemes de salut durant dècades per a moltíssimes persones de la zona. Per quin motiu es va idear i crear aquella bomba? Sabem que Albert Einstein va advertir el president dels EUA que l’Alemanya nazi volia construir una arma nuclear i va instar a obtenir-la abans pel perill que hauria suposat. Sota la direcció del físic Robert Oppenheimer, i amb la col·laboració de molts científics i tècnics, els EUA van investigar durant anys la manera de fer-ho. És el que coneixem com Projecte Manhattan. L’any 1945 es va justificar l’ús de l’arma nuclear per aconseguir la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial, cosa que era dubtosa perquè, d’una banda, el Japó probablement s’hauria rendit igualment i perquè es va saber, al seu moment, que el règim nazi no tenia l’arma nuclear.
Quin va ser, doncs, el motiu de fons? La voluntat d’aconseguir un poder incontestable a escala global. Stalin fou el primer a adonar-se’n quan va declarar: «L’han tirada per nosaltres.» I va decidir entrar també en el que anomenem «carrera nuclear», continuant una escalada desbocada per l’hegemonia a nivell mundial. Avui encara hi ha 12.500 armes nuclears amb una força destructiva incomparablement superior a la de 1945, que podria posar fi a la vida de tot el planeta i, qui sap, si fins i tot destruir el planeta mateix. La recentment estrenada pel·lícula Oppenheimer ens recorda que alguns científics es van negar a col·laborar en el projecte i que alguns dels qui hi van participar, una vegada vistes les terribles conseqüències, se’n van penedir, començant pels mateixos Oppenheimer i Einstein.
Però sembla que no hem canviat gaire. La munió de guerres i conflictes d’arreu del món evidencien la lluita pel poder amb les armes més sofisticades. Més de cent revistes mèdiques d’arreu del món acaben d’alertar en un editorial conjunt que el perill nuclear existeix i creix. I conclouen que «els Estats amb armes nuclears han d’eliminar els arsenals abans que ens eliminin a nosaltres». El poder ha buscat mantenir la seva hegemonia i ha utilitzat tots els recursos que tenia a disposició. Nihil novum sub sole. Seria desitjable que exercís la seva responsabilitat i, en comptes de perpetuar la barbàrie, segons l’expressió del filòsof francès Michel Henry, potenciés l’aparició d’una civilització que no tingués per objectiu la destrucció i la submissió, sinó la convivència i el respecte, tot donant esperança. Perquè quan l’altre perd l’esperança és quan comencen els conflictes.
Ben vostre,
