Data: 4 d’octubre de 2026
Aquest eslògan, popularitzat per Domingo Faustino Sarmiento el 1845 enmig de les lluites que sacsejaven l’Argentina, reapareix avui vinculat a la immigració, la identitat i la seguretat. Alguns el fan servir per presentar el debat públic com una elecció entre la supervivència i una suposada invasió o teoria de la substitució. No es tracta d´amagar problemes reals, com ara la gestió dels fluxos migratoris, l’hivern demogràfic, la pervivència de la nostra llengua catalana, la manca d’habitatge, la precarietat o la inseguretat. Tot això demana polítiques responsables i connectades. La perversitat consisteix a barrejar aquests problemes, atribuir-los a tot un col·lectiu i transformar les persones en una amenaça existencial.
Aquest eslògan conté una forma de violència simbòlica, perquè, si hi ha un «nosaltres» que representa la civilització, els altres deixen de ser interlocutors i passen a ser una amenaça que caldria neutralitzar. Com? primer se’ls desqualifica; després, se’ls exclou del debat; finalment, es pot arribar a justificar qualsevol agressivitat contra ells. Està passant en molts països arreu del món, també per justificar persecucions religioses. Els «altres» ara són els migrants, però demà poden ser qualsevol altra minoria o col·lectiu «dissident».
La història d’Espanya i de Catalunya ens hauria de vacunar contra els marcs binaris que divideixen la societat entre bons i dolents, patriotes i traïdors, ells i nosaltres, civilitzats i bàrbars. Són simplificacions que, sota una aparença moral, oculten la incapacitat d’acceptar la complexitat, el pluralisme i la legitimitat de l’altre.
A la llum de l’Evangeli de Jesús, la barbàrie no comença amb l’arribada de l’altre, sinó quan deixem de reconèixer-lo com algú digne de ser cuidat.
La doctrina social de l’Església ofereix un criteri molt diferent. El bé comú no és la victòria d’una meitat sobre l’altra, sinó el conjunt de condicions que permeten a tothom créixer en dignitat i corresponsabilitat. Ens volen formatar com a societat de sospita, menyspreu i bàndols irreconciliables. Això ens fa molt manipulables. Caldria definir bé que entenem per civilització, però és clar que no és patrimoni de cap país, de cap sigla ni de cap bloc ideològic. I es demostra fent créixer la nostra Magnifica humanitas.
