Data: 14 de febrer de 2021
La gran crisi sanitària de la Covid-19 s’ha convertit en un fenomen multisectorial i mundial, que agreuja diferents crisis fortament interrelacionades, com la climàtica, l’econòmica, la migratòria i també l’alimentària. Així, aquest 14 de febrer, lamentem haver de commemorar un any més una jornada contra la fam al món, una jornada en què les xifres i estadístiques ens sacsejaran i entristiran, una jornada en què no comprendrem per què al segle XXI encara hi ha fam al món.
La fam, com la set o el fred, és una sensació indesitjable que afortunadament molts de nosaltres no hem patit mai, encara que de vegades diem: «em moro de gana». Ho diem sense ser conscients que moltes persones al món no ho diuen, però sí que moren de fam. Hi ha 815 milions de persones al món que estan subalimentades en l’actualitat. La malnutrició causa el 45% de les morts en els nens menors de cinc anys. Als països en desenvolupament, 66 milions de nens en edat escolar primària van a classe amb fam.
En dies com aquest, en què la fam és protagonista, ens venen al cap imatges de nens famèlics de l’Àfrica amb els ventres inflats. Entre aquestes llunyanes imatges colpidores, i el rosec a l’estómac quan s’acosta l’hora de dinar, hi ha realitats intermèdies molt més properes en què la gana és present i afecta moltes famílies. Hi ha moltes persones prop nostre que pateixen fam.
En la vigília de Nadal vaig visitar la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, on cada any se celebra un dinar que ofereix un plat calent a molts veïns en situació d’exclusió social. Enguany, com a conseqüència de la pandèmia, les Germanes Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta i les desenes de voluntaris que les acompanyaven van substituir aquest tradicional àpat de Nadal per la distribució de centenars de bosses de menjar.
De fet, la terrible crisi sanitària que patim no ha fet més que agreujar els dèficits i les mancances que ja observàvem abans que el virus entrés en les nostres vides. Alimentar-se és un dret, però per a moltes persones és un veritable luxe. El papa Francesc no amaga la decepció que li causa observar el món ple de desigualtats entre països que neden en l’abundància i d’altres que s’ofeguen en la misèria. I ens retreu que de la fam tots en som responsables. El Papa creu que «per a la humanitat, la fam no és només una tragèdia, sinó una vergonya».
Acabar amb la fam i la pobresa és precisament l’objectiu de Mans Unides, una institució de l’Església que treballa en projectes de desenvolupament en molts països del món. I aquest també és l’objectiu que recull el nostre Pla Pastoral Diocesà: l’opció pels pobres.
Benvolguts germans i germanes, us animo a col·laborar en la col·lecta de la 62a campanya de Mans Unides amb el lema: «Contagia solidaritat per acabar amb la fam», que avui es fa a totes les parròquies i centres de culte de la nostra diòcesi. Entre tots, contribuïm a eradicar la fam al món. Gràcies, benvolguts amics de Mans Unides, pel vostre compromís i per recordar-nos que hi ha germans nostres que ens necessiten.
