Data: 6 de setembre de 2026
Comença un nou curs, un temps nou, amb tot el que ens oferirà, i amb les gràcies que el Senyor ens vulgui concedir.
La vida està feta d’etapes, hi ha etapes més curtes i altres més llargues, i és adient recordar el que el Papa Lleó, en el seu discurs als bisbes a la seu de la Conferència Episcopal el passat 8 de juny, ens proposava als bisbes l’exemple d’un viatge. Nosaltres ho podem aplicar al començament d’aquest nou curs. En aquella ocasió deia el Sant Pare: “se m’ha acudit proposar-vos la imatge d’un viatge en què el destí és Déu, cap a qui alcem la nostra mirada. És un viatge sui generis, ja que realment no ens movem materialment, però en el que volem deixar volar el nostre cor”. Per això, alçant la nostra mirada a Déu i al camí que tenim al davant us convido a deixar volar el nostre cor i ens proposem uns objectius per al nou curs. Uns objectius concrets, fruits de les necessitats que ens envolten i de les urgències que se’ns presenten, per afrontar-los com a Església diocesana. Ho hem de fer partint del principi i fonament que és Ell, Déu mateix, el qui ha d’ocupar el primer lloc, senzillament perquè Ell és el primer en tot.
- En primer lloc, anunciar l’Evangeli. Aquesta ha de ser la primera proposta: “Aneu a tots els pobles, bategeu, ensenyeu tot el que jo us he ensenyat …” (Mt 28, 20). Es tracta del primer anunci, i del que cada dia hem de fer present en el món. Fa ja molts anys, el Papa Sant Pau VI recordava a la seva exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi: «Volem confirmar una vegada més que la tasca de l’evangelització de tots els homes constitueix la missió essencial de l’Església. Evangelitzar constitueix la felicitat i la vocació pròpia de l’Església, la seva identitat més profunda. Ella existeix per evangelitzar, és a dir, per predicar i ensenyar, ser canal del do de la gràcia, reconciliar els pecadors amb Déu, perpetuar el sacrifici de Crist.” (EN 14).
- El segon objectiu és continuar el procés de reestructuració diocesana. Es tracta d’una reorganització que ja hem començat i que ens ha de portar a una reorganització més profunda, també de les parròquies i de la distribució dels mossens per adaptar-nos a les noves situacions que se’ns presenten.
- En tercer lloc, la integració dels que venen de fora. Són germans nostres i ens cal passar d’una pastoral i unes activitats d’acollida, que evidentment han de continuar, a una plena integració a les nostres parròquies, grups i moviments, com exhortava Sant Pau: “així ha preparat els que formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla de la plenitud del Crist” (Ef 4, 12-13).
- I finalment, la “sinodalitat”. Perquè cal tenir present que no vivim sols. Déu ens ha creat per a viure en societat, i Jesús va escollir i cridar els seus deixebles per a viure en comunitat amb Ell. D’aquí sorgeix aquest tema de la “sinodalitat”. Vull recordar aquí també les paraules del Papa Lleó als bisbes el passat 8 de juny: “El camí sinodal emprès per l’Església és un procés d’escolta en profunditat. Ser capaços de reconèixer la veu de Déu que parla a través de la comunitat eclesial és un dels seus valors fonamentals”.
Així, doncs, amb aquests objectius comencem esperançats el nou curs, posant-ho tot a les mans del Senyor que és amor, i demanant la protecció maternal de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la nostra diòcesi.
