Data: 25 d’abril de 2021
Benvolguts germans i germanes,
M’adreço a tots vosaltres per comunicar-vos que el Sant Pare Francesc m’ha nomenat arquebisbe de Sevilla. Al mateix temps, i fins a la presa de possessió de la seu hispalense, continuaré entre vosaltres com a Administrador diocesà.
Recordo les paraules que us vaig adreçar quan vaig ser nomenat primer bisbe de la nova diòcesi de Terrassa.L’endemà de l’inici de ministeri, el 26 de juliol d’aquell any 2004, us deia que “compto amb tots i cadascú de vosaltres en la tasca d’iniciar i consolidar la vida de la nostra Església; i us ofereixo la meva estimació i el meu servei pastoral com a bisbe vostre”.
Avui, mirant enrere el camí recorregut, vull donar gràcies a Déu per aquest pelegrinatge compartit. Iniciàvem aleshores una nova singladura amb reptes importants als quals havíem de donar resposta amb l’ajut generós i la col·laboració inestimable de tots els diocesans. Recordo que en la homilia de la presa de possessió us anunciava alguns dels reptes principals que hauríem d’afrontar, i als quals he dedicat diverses cartes pastorals al llarg d’aquests anys: l’evangelització de la nostra societat, l’atenció als preveres, la pastoral juvenil, i l’atenció als més necessitats i desfavorits. Una altra carta pastoral fou dedicada a la Mare de Déu amb motiu de la seva proclamació com a patrona de la diòcesi sota l’advocació de la Salut, tan estimada a la ciutat de Sabadell.
Vull també donar gràcies perquè a través vostre i amb la vostra dedicació hem esdevingut instruments del Senyor per a fer la seva obra en aquesta porció del poble de Déu que peregrina en el territori de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidentalper mitjà de les parròquies, els arxiprestats i les zones pastorals; les comunitats de vida consagrada i tantes institucions, moviments i grups apostòlics. Ben bé hem de dir que no vam començar de zero perquè teníem una història prèvia que endinsa les seves arrels en la diòcesi d’Ègara, però és veritat que hem estat els iniciadors d’una nova realitat eclesial. El Papa emèrit Benet XVI, la primera vegada que el vaig saludar com bisbe de Terrassa, em recordava el camí de la santedat que han de seguir els primers bisbes, un camí que hem procurat compartir tots junts.
I és que he tingut ocasió de conèixer de prop, especialment a través de les visites pastorals, tota la riquesa del poble de Déu per mitjà de rostres concrets, de projectes engrescadors, de patiments compartits, d’il·lusions i esperances. A través dels diversos plans pastorals hem coordinat tot aquest treball diocesà per tal d’esdevenir una Església que surt a l’encontre de cada persona, conscients que som enviats pel Pare per anunciar la Bona Nova, i fer-ho amb actitud de servei.
Entre les diverses fites aconseguides amb l’ajut de tots permeteu-me remarcar la creació del nostre Seminari i la potenciació de la pastoral vocacional. Al llarg d’aquests anys he ordenat un bon nombre de preveres joves que són un veritable signe d’esperança enmig del nostre món. Al seu costat, la pastoral juvenil amb les peregrinacions diocesans i la pastoral familiar amb les seves diverses activitats. Juntament amb això el desplegament de l’activitat diocesana a través de la Cúria i de totes les delegacions episcopals. I encara la potenciació de la formació i educació cristianes a través de la catequesi, les escoles diocesanes, parroquials i religioses, i especialment tot el treball de Càritas, actualment més necessari encara a causa de les crisis sobrevingudes amb la Covid 19.
Dono gràcies a Déu perquè he tingut bons col·laboradors, als quals agraeixo la seva dedicació i el seu treball amb sentit eclesial i de responsabilitat. A tots vosaltres, laics i laiques, membres de la vida consagrada, diaques i preveres. I especialment al que ha estat fins ara el meu bisbe auxiliar, Mons. Salvador Cristau.
A hores d’ara sou plenament coneixedors de quin és el meu lema episcopal: “Mar endins”. D’alguna manera aquestes paraules i el text evangèlic que les conté, representa l’actitud amb la qual tots nosaltres ens hem endinsat en latascaapassionant d’obrir nous camins al Senyor a través de la diòcesi que erigí Sant Joan Pau II el 15 de juny de 2004. És aquesta mateix actitud la que tinc en aquests moments davant la nova missió que m’ha estat confiada. I demano a Déu que sigui també aquesta actitud la que us animi a continuar aquesta tasca que vàrem començati que estic segur continuarà amb un nou pastor diocesà, quan el Sant Pare ho disposi. En el meu cor de pastor sempre teniu i tindreu un lloc. Us encomano especialment a la Mare de Déu, sota l’advocació de la Salut.
Amb la meva benedicció.
