Data: 7 d’abril de 2024

Estimats diocesans, i benvolguts amics i amigues: Santa Pasqua de Resurrecció! Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! Mai no ens cansarem de cantar plens de joia l’alegre al·leluia de Pasqua, ja que creure en Crist Ressuscitat ens fa molt feliços!

En aquest segon diumenge de Pasqua, també anomenat de la Divina Misericòrdia, vuit dies després de la resurrecció del Senyor, Ell mateix es fa present novament enmig nostre i ens diu, com ho va dir davant l’incrèdul Tomàs: «Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Lev Tolstoi va escriure que «no es pot viure sense fe». La vida humana és un teixit de mútua confiança, d’actes de fe d’uns en altres, perquè confiem que no ens volen enganyar. Per exemple, quan anem a un establiment públic, ens refiem que no han posat pas cap verí als menjars o begudes. Vivim molt una cultura dels fets tangibles però ¿com podem mesurar amb un termòmetre els graus d’amor que tenim a les persones que estimem? Una vegada vaig sentir dir que un xiquet va dir: «jo no crec en Déu perquè no apareix mai a la pantalla ni a Internet que arriba a tots els racons del món». Aquest xiquet fa pensar en quina imatge de Déu podem arribar a tenir, a voltes la d’un tapa forats, ben lluny del Déu viu i veritable, revelat per Crist Ressuscitat.

Sant John Henry Newman —prevere anglicà convertit al catolicisme l’any 1845, que més tard va ser creat cardenal pel papa Lleó XIII— deia: «La fe no és quelcom, la fe és Algú (amb A majúscula!), la fe no és qualsevol algú, la fe és Jesucrist». En efecte, l’essència del cristianisme és creure no pas en alguna cosa, no pas en un «què» sinó en un «Qui».

Tomàs, l’apòstol, anava tal vegada arrossegant la seva crisi de fe perquè per a ell se li havia mort el «qui» de la seva fe. I en aquestes condicions ben poc importava el «què». Ara bé, quan va tocar les nafres de Jesús Ressuscitat, dient-li «Senyor meu i Déu meu!», aquell diumenge, en comunitat, amb els seus germans apòstols, al Cenacle, Tomàs va perdre la por, i ple de l’alegria del Crist Ressuscitat esdevingué testimoni i portador de reconciliació i perdó pertot arreu.

Siguem molt feliços, amics i amigues, celebrant la pasqua setmanal, cada diumenge, en comunitat, amb els germans i germanes, creient «sense haver vist», o més ben dit, creient a partir del que veiem amb els ulls de la fe, que supera el que podem mesurar amb els nostres sentits, experimentant la presència de Crist Ressuscitat en la seva Paraula, en els sagraments, en la comunitat cristiana i en les seves nafres que són els pobres, els malalts, els desvalguts, amb qui Ell s’identifica del tot.

Siguem molt feliços sense cansar-nos mai de cantar plens de joia: Crist ha ressuscitat! Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!