Avui celebrem la solemnitat de Corpus Christi i enguany també commemorem els 700 anys de la primera processó de Corpus a Barcelona, que aquesta vegada tindrà lloc a l’interior de la Catedral. En aquesta solemnitat proclamem la nostra fe en Crist, la presència del qual es fa real en l’Eucaristia. Aquesta presència va més enllà de la celebració de la missa. Per això, l’Església ens convida a adorar la sagrada Eucaristia.
Els últims mesos hem viscut una situació trista i anòmala. La pandèmia del Covid-19 ha impedit celebrar l’Eucaristia a les parròquies i comunitats. No obstant això, encara que no hàgim combregat sacramentalment, ho hem pogut fer espiritualment. Així ho expressa sant Antoni Maria Claret: «Tindré una capella fabricada enmig del meu cor i en ella, dia i nit, adoraré Déu amb un culte espiritual.»Sense poder rebre Crist en l’Eucaristia, ha estat un temps de preparació, discret i fructífer, com el que va viure Jesús abans d’iniciar la seva vida pública. Aquests mesos ens ajudaran a valorar més la comunió eucarística, així com la riquesa i la diversitat de les comunitats i la profunditat i l’alegria de les celebracions.
Seguint les mesures adoptades per les autoritats sanitàries, ens hem pogut tornar a reunir per celebrar l’Eucaristia i rebre el Cos de Crist. En l’Eucaristia, Ell ens mostra el gran amor que ens té i s’entrega com a veritable aliment per fer créixer la nostra fe, esperança i caritat. Ell és el pa que dona la vida al món. L’Evangeli ens diu que qui menja aquest pa viurà en Crist i Crist habitarà en ell. La celebració eucarística és més que una experiència individual entre Déu i nosaltres. Els que mengem el mateix pa formem un mateix cos obert a la solidaritat i a la fraternitat. L’Eucaristia ens impulsa a viure d’amor, a lliurar-nos sense mesura i a veure Crist en totes les persones.
És possible que, de vegades, ens sembli que Déu resta ocult i en silenci. Però Crist va venir per quedar-se amb nosaltres. Com ens ho recorda el Concili Vaticà II, el trobem en la seva Paraula, en la pregària de l’Església reunida en el seu nom, en els sagraments, en el sacrifici de la missa, en la persona del ministre, en els pobres, en els malalts i en els presos (cf. LG 48); però, sobretot, està present en les espècies eucarístiques (cf. SC 7). Ara bé, com ens recorda sant Tomàs d’Aquino, aquesta presència de Crist «no es coneix pels sentits sinó només per la fe, que se sosté en l’autoritat de Déu».Jesús ens va dir que l’amor amb què tractem els germans, especialment els més vulnerables, el rep Ell. I això és el que ens recorda avui Càritas, que és la mà amorosa de l’Església per atendre els pobres. Precisament avui podem donar una gran ajuda a aquesta institució en la col·lecta d’aquest diumenge.
Benvolguts germans i germanes, tant de bo que l’Eucaristia ens ensenyi a ser com Maria en el misteri de la Visitació. Quan la Mare de Déu va anar a veure la seva cosina Elisabet, el nen que portava en les seves entranyes va saltar d’alegria. Sapiguem també nosaltres caminar per la vida i portar als altres el goig i l’esperança del Cos de Crist.
