Data: 16 d’octubre de 2022
M’alegra informar de les múltiples iniciatives i activitats que les diferents comunitats i associacions catòliques fan al llarg de l’any. Totes estan pensades per afavorir els altres -especialment els més necessitats-, promoure unes millors condicions en la dignitat de la vida humana i potenciar els aspectes solidaris perquè la societat sigui més habitable. Ho podeu comprovar en l’àmbit de les Càritas, en la coordinació que funciona des de fa anys de la Xarxa d’Entitats Cristianes sociocaritatives i en les diferents actuacions de les moltes Delegacions i Secretariats diocesans -Joves, Ensenyament, Salut, Catequesi…-, sense especificar el nom oficial de cadascuna d’elles.
El percentatge de dedicacions al servei als altres de manera individual i directa és molt alt. És cert que la nostra reflexió se centra només en l’àmbit diocesà, encara que som conscients que hi ha una gran sensibilitat cap als enormes problemes que afecten tota la humanitat i que, des d’aquestes pàgines, sovint explicitem: el maltractament a dones i nens, els abusos de tota mena, les guerres, les dificultats econòmiques de les famílies, la forta desigualtat, la solitud dels ancians, l’atenció als malalts i als qui els cuiden. En la nostra realitat social no hi ha cap retret davant d’aquesta allau d’actuacions. Al contrari, abunden els elogis i els agraïments i això és motiu de satisfacció per nosaltres perquè respon a la coherència i exigència de les paraules de Jesucrist.
Esperem que ningú es molesti o s’estranyi quan els responsables i col·laboradors d’aquestes activitats expliquen que se senten motivats per exercir el ministeri de la caritat per la seva intensa adhesió a la fe que professen. De fet, actuen sempre per fer el bé al proïsme però, des del seu ésser més profund, ancorats a la voluntat de Déu, Pare de la misericòrdia i del consol, al qual es dirigeixen en les seves oracions i participen dels seus sagraments. Mai la mirada al nostre entorn immanent està desvinculada del fonament diví, de la realitat transcendent.
Avui animo a tothom a participar en la Jornada de Pastoral de la Salut, l’activitat central de la qual es desenvoluparà durant el matí del pròxim dissabte, dia 22, en una sala de la Casa de l’Església. Hi parlaran Mons. José Luis Redrado, Mariluz López Mañero i el sacerdot Rudesindo Delgado, grans experts en l’atenció als malalts i pertanyents al “món” de Sant Joan de Déu, que tant ressò positiu té en la nostra diòcesi. En l’organització d’aquesta Jornada hi han posat una gran tenacitat els doctors Viñas i Cabau, amb els col·laboradors de la Delegació de la Pastoral de la Salut. Estic convençut que serà de gran profit pels assistents i contribuirà a elevar l’actitud compassiva envers els nostres semblants.
El títol de la Jornada és molt expressiu, “Malaltia, sofriment i creu”, amb la intenció de prestar un servei autèntic i pròxim a més d’ampliar la implicació de tothom a humanitzar el nostre propi món. Tots necessitem una mirada especial davant les calamitats que ens envolten: pandèmia de la COVID, guerres, sequera, fluxos migratoris, desigualtats i exclusions de grups i persones. Necessitem sens falta seguir una línia d’actuació que afronti els grans problemes amb una sensibilitat solidària i gens egoista.
Hi ha molta gent que té cura dels altres amb paciència i dedicació intensa. El professor Domingo Moratalla agraïa en el seu últim llibre el coratge i la fortalesa mental de tots els cuidadors. Que aquesta Jornada ajudi una mica més i millor a aquesta formació urgent i necessària.
