Data: 30 d’agost de 2026
Estimats amics i amigues:
Hi ha salms que semblen brollar de la mateixa creació, com si la Terra sencera aprengués a cantar-hi la glòria del seu Creador: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans» (Sl 19,2). A la llum d’aquesta certesa ens acostem a la jornada del Temps de la Creació, que comença l’1 de setembre i s’allarga fins al 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís, cantor humil de totes les criatures. Ell, pobre entre els pobres i germà de tothom, va saber descobrir en cada ésser un reflex de l’amor de Déu.
Avui, sota la inspiració del poverello d’Assís, l’Església ens convida a disposar el cor per entrar en una celebració que esdevé escolta, recolliment i conversió: la d’una Humanitat cridada a reconèixer la Terra com un do i com una tasca. El Temps de la Creació ens reuneix a cristians de diverses tradicions per pregar i respondre plegats al clam de la Terra i dels pobres (els preferits de Déu). Només tornant a l’Evangeli d’allò que és essencial podrem tenir cura de la Casa Comuna com qui té cura de casa seva. «Tot està connectat», recordava el papa Francesc a Laudato si’, i aquesta xarxa de vincles sagrats entre Déu, la Creació i la Humanitat ens exigeix una responsabilitat concreta.
La paraula del profeta continua ressonant amb força: «Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable» (Am 5,24). Per tant, vetllar per la Creació implica defensar la justícia, denunciar allò que esquinça el vel de la solidaritat i comprometre’s amb una manera de viure més compassiva, conscient i humana. Només així la nostra existència s’harmonitza amb el gran tapís de la creació, on cada criatura té el seu lloc i el seu sentit. I, aleshores, la vida —viscuda en sintonia amb aquest designi de fe, esperança i caritat— esdevé més veritable, més lluminosa i més plena. Només en Déu descansa la nostra ànima i d’ell ve la nostra salvació (cf. Sl 62, 2). I en la seva fidelitat reposa, en pau, tota la creació.
