Data: 23 d’abril de 2023

Al llarg de l’any hi ha moltes jornades que ens recorden algun aspecte important de la nostra societat. Són moments que ens permeten tenir una major sensibilització envers aquell aspecte, ja sigui relacionat amb la salut, amb la conservació del planeta, amb l’esport, amb la cultura o amb altres molts referents per a una millor convivència o una solidaritat més àmplia. L’Església també presenta jornades pròpies de reflexió i de pregària sobre algunes realitats pastorals.

Em sembla que el tema d’avui, 23 d’abril, té un component social i un altre de religiós (encara que només sigui per la persona que dona nom a la festa que celebrem tots) en la presència de Sant Jordi, Patró de Catalunya i amb molts devots a les nostres diòcesis. Cal assenyalar que aquest sant és popularment molt reconegut a tota la geografia cristiana i el tenen com a protector, a més dels catòlics, països i institucions del món ortodox i també de les esglésies evangèlica i anglicana.

Aquesta festa és molt esperada a Catalunya perquè se celebra amb molta vistositat als carrers i amb l’intercanvi de regals, concrets i repetits cada any, plens de saviesa i de tendresa. Per tot arreu trobem parades de venda on es posen a disposició aquests presents: un llibre i una rosa. No parlem de regals costosos o competitius en grandiositat o elegància. Són senzills i s’esperen amb certa il·lusió. M’afegeixo a aquesta pràctica, que indica el camí de la proximitat, de l’amabilitat i de la trobada de les persones. Enhorabona als qui regalen i als qui reben. Aquest fet reconeix i motiva l’alegria, la sensibilitat i l’ànsia de saber. En el meu cas s’hi afegeixen els intensos desigs  que gaudiu de llibres que us ajudin a descobrir els secrets i l’alegria de la fe; també que gaudiu de la rosa que representa la tendresa i la dedicació amorosa de Déu sobre totes les seves criatures. Us aconsello que no abandoneu l’intent d’una formació humana i religiosa amb l’instrument més preuat en la transmissió del saber i l’estimar de les generacions anteriors. En aquests moments sembla que les noves tecnologies i els nous formats de lectura arraconen el paper amb diversos segles d’història, si bé molts estudiosos afirmen la seva presència permanent. En qualsevol cas, el llibre és un element imprescindible per construir un món més habitable i unes relacions més harmonioses entre els éssers humans.

És motiu de gran alegria veure com els pares ensenyen a llegir als seus fills petits o comprovar com tornen de l’escola informant que ja coneixen les primeres lletres. És motiu d’alegria que els diaris anunciïn cada dia la promoció de llibres, sent noticia destacada fa unes setmanes, la creació de sessions de lectura en col·legis i centres culturals. És motiu d’ alegria que hi hagi tants lectors a les biblioteques públiques. És motiu d’alegria veure moltes persones a les llibreries triant la seva obra preferida. Es motiu d’alegria la difusió de la lectura amb motiu de la creació de premis literaris que arriben a tots els racons del planeta. És motiu d’alegria que hi hagi joves talents que s’apliquen en escriure cada dia millor i que són els hereus dels grans escriptors del passat. Agraïm el treball i la bona disposició dels agents d’aquesta gran cadena cultural que es concentra en el llibre des que neix a la ment d’algú fins que arriba a les mans i als ulls de molts i anònims lectors.

Us recordo que els llibres religiosos han tingut una gran transcendència per a totes les generacions anteriors, començant per la Bíblia i acabant per molts coetanis que ens ofereixen els seus descobriments i la seva sensibilitat espiritual per a que puguem ampliar la nostra formació i ens ajudin a aprofundir i a renovar la nostra fe.