Data: 22 de març de 2020
Un any més celebrem el Dia del Seminari. El lema escollit per a la campanya d’enguany és: “Pastors missioners”. Als sacerdots se’ls anomena amb tota raó pastors de l’Església perquè participen de l’únic sacerdoci de Crist, Bon Pastor, i ja que són enviats per ell, esdevenen missioners en una Església que és del tot missionera. La nota fonamental de la vida del sacerdot és posar Jesucrist al centre de la seva existència. Ha estat cridat per ell, és conscient que és el Senyor qui te la iniciativa, que és Déu qui el constitueix pastor i missioner. La missió pastoral no és una tasca purament humana, sinó que brolla de la voluntat de Déu i demana la col·laboració de la persona que és cridada.
Per això la vida del sacerdot està constantment referida al Senyor i en ell troba el seu sentit, la seva força i la gràcia per a portar a terme la tasca encomanada. Ha rebut una missió que ha de complir en el seu nom, deixant en segon pla qualsevol interès personal. La seva força es troba en la plena consciència de ser impulsat per Crist mateix, i que per més grans que siguin les dificultats, la força de Crist es fa present en la seva feblesa.
Per a poder dur a terme la missió encomanada és imprescindible la vivència d’una unió profunda amb Crist. Una unió que és tan intensa que el porta a dir com sant Pau: “per a mi viure és Crist” (Flp 1,21) i “la vida que ara visc ja no és la meva; és Crist que viu en mi” (Gal 2,20). Des d’aquesta unió amb Crist podrà viure una entrega total a Déu i als germans. Farà del servei a Déu i als altres l’eix central de la seva existència, oferint del tot la seva vida, gastant-se i desgastant-se pels germans. Complirà la missió encomanada amb fidelitat fent-se tot amb tots, per a guanyar-ne alguns, sigui com sigui (cf. 1 Cor 9,22).
El sacerdot, doncs, no actua per iniciativa personal, ni en virtut d’uns poders propis, sinó com a missatger de Crist. En tant que és enviat, no s’anuncia ell mateix, sinó aquell que l’envia. Te consciència profunda de ser administrador dels misteris de Déu, un col·laborador de l’obra de Déu; per això anuncia el missatge del seu Senyor amb fidelitat i coherència, tant si se’l vol escoltar com no. Per a complir la seva missió ha de proposar, exhortar, motivar, i en altres ocasions corregir, implicant-se sempre amb intensitat en el combat de la fe, combinant la mansuetud i la humilitat amb la fermesa en les conviccions, sense caure mai en el desànim, i posant caritat en la seva vida i el seu treball.
En els nostres temps, també és molt important que prediqui amb valentia i sense ambigüitats. Aquesta és una característica essencial en la missió evangelitzadora: parlar amb coratge, amb llibertat i sense por. I al mateix temps tenir una confiança absoluta en la providència, portant a terme la missió amb senzillesa, manifestant la seva ferma seguretat en l’amor de Déu, ja que tot i les dificultats que es puguin trobar, res no ens podrà separar de l’amor de Crist.
Necessitem sacerdots que siguin pastors i missioners. Dono gràcies a Déu pel nostre presbiteri i pel nostre seminari, per totes les persones que al llarg de la història de la nostra jove diòcesi es dediquen a l’acció pastoral i missionera; seguim caminant com a família diocesana, treballant per a ser sal, llum i ferment enmig de la nostra societat i animo tots els diocesans a continuar col·laborant generosament amb el nostre seminari i amb els seminaristes que s’hi formen.
