Data: 14 de març de 2021
L’objectiu del Pla Pastoral Diocesà per a aquest any litúrgic és l’opció pels pobres. Estem vivint un temps de prova que ens convida a reflexionar sobre el que és realment important en la nostra vida cristiana. En aquest temps difícil, Déu ens demana que servim amb valentia i generositat tots els nostres germans i, especialment, els més vulnerables.
En el recés per preparar el temps d’Advent del passat mes de novembre, vam demanar a Déu que passés per la nostra vida i ens renovés el cor perquè fóssim capaços de trobar Crist en la Paraula, en l’Eucaristia i en els pobres. La meditació de Mn. Josep Matias, delegat de Càritas Diocesana de Barcelona, els testimonis que vam escoltar, i els moments de silenci i d’adoració, ens van ajudar a reflexionar sobre com podem arribar a ser una Església que, amb l’ajuda de Déu, es posi al servei dels que més ens necessiten.
Els pobres són els destinataris privilegiats del missatge de la Sagrada Escriptura. El llibre del Gènesi explica que tenim un origen comú. Som membres de la mateixa família. En una família, els que són més febles reben més atenció. Déu vol que tots els éssers humans ens estimem com germans. Ell es preocupa per la vida de cada persona. És per això que, davant el sofriment dels pobres, Déu ens segueix preguntant: «On és el teu germà?» (Gn4,9). No cal anar gaire lluny per trobar aquest germà. Segons dades d’Oxfam Intermón, des de l’inici de l’actual pandèmia, la pobresa severa a Espanya ha augmentat en gairebé 800.000 persones per la Covid-19 i ha arribat als 5,1 milions.
L’apòstol Pau va entendre la humanitat com un tot i la va comparar amb un cos humà del qual tots formem part. Així ens diu: «Els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris. […] Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell» (1Co 12,22.26).
Igualment, si llegim l’Evangeli atentament, descobrirem que Jesús es desvivia pels marginats. Es commovia profundament quan algú patia. Per això, som fidels a Crist quan el servim a través dels més necessitats (cf. Mt 25,31-46).
En aquest recés d’Advent vam poder descobrir quin és el somni de Déu. Déu somia que algun dia tots lluitarem units per un món més just i més fratern. Déu somia que el Regne de Déu s’obrirà pas en un món ferit.
Demanem al Senyor que les seves paraules vagin de la ment al cor i del cor a les nostres mans. Que la persona més fràgil i desorientada sàpiga, a través nostre, que hi ha Algú que el busca i que l’estima.
Benvolguts germans i germanes, hi ha moltes persones que estan patint les greus conseqüències de la crisi. Sapiguem ajudar als pobres amb la pregària, amb la compassió i amb els nostres recursos. Ells ens necessiten més que mai. No oblidem que els sagraments, especialment l’Eucaristia, són «fàrmacs d’eternitat», com diuen els sants pares de l’Església.
Maria ens ajudarà en aquesta missió. Ella és la mare dels pobres. Ella és, com diu bellament sant Joan d’Àvila, la infermera de l’hospital de la misericòrdia de Déu on els nafrats es curen.
