Data: 27 de novembre de 2022
Entrem en un temps apassionant, que toca les profunditats del cor. És un temps que té com a objectiu crear les possibilitats de la trobada entre Déu i nosaltres.
El primer que ens passa pel cap és que tota trobada humana entre dues persones es produeix si es compleix una primera condició, és a dir, que tots dos desitgin viure-ho i que aquest desig es tradueixi en una recerca mútua. En aquest sentit comptem amb la certesa que des de l’eternitat tota persona humana ha estat desitjada per Déu i que no es cansa de buscar-la, avui també, en el present, dins les circumstàncies personals i socials que ens envolten.
¿I per part nostra? Podríem pensar, lògicament, que la preparació per a aquesta trobada ha de començar per la nostra disposició personal, val a dir, per la nostra obertura i disponibilitat davant Déu. Així, ens preguntaríem quins són els nostres desitjos i necessitats conscients, i veure si entre elles hi ha l’anhel de Déu i de la seva presència. Fem servir aquesta lògica sovint per a fer la tasca d’evangelitzar i transmetre la fe: esperar que la persona senti la necessitat de Déu i demani la fe.
No està malament aquesta lògica com a mètode pedagògic: no parlem amb qui sospitem que no desitja escoltar-nos i no anem a casa de qui sabem que “passa de nosaltres” o no ens espera mínimament. Tot i així, la majoria d’ocasions en què hem aplicat aquesta lògica en l’evangelització fracassem. Això ens fa pensar.
Portem dins, com la cosa més lògica del món, la llei fonamental del mercat, “la llei de l’oferta i la demanda”. En una economia de mercat depenen d’aquesta llei els preus, el negoci, el progrés econòmic, fins i tot el món laboral… Potser algú entendrà la qüestió que estem tractant segons aquesta llei del mercat. Vaig sentir fa anys un professor que renunciava a la fe, perquè, “a diferència de la Coca-Cola, a l’Església venem un producte que ningú no demana ni necessita”. Em va semblar totalment simplista, però impressionà a molts companys en els meus anys joves i no vaig deixar de pensar-hi.
La veritat és que aquesta llei de l’oferta i la demanda funciona en àmbits de la vida molt seriosos. Així, en la política: el primer que fa un polític és estudiar el que reclama el públic i muntar la seva oferta en funció del que li donarà més vots. En les relacions de parella se sap que conquereixes la persona estimada complaent-la en el que saps que li agrada…
Heus aquí la pregunta essencial: ¿va fer Déu aquests càlculs quan es va encarnar i va obrar la nostra redempció? ¿La seva predicació a la terra estigué precedida per un estudi de “màrqueting”, que mostrés els desitjos de les persones, les seves peticions i exigències?
Evidentment que no. Només sabem que va fer el possible per a apropar-se a la humanitat fins a compartir l’existència humana com un més. Sabem també que tot el seu anhel era “venir als seus”, perquè, escoltant-lo, rebent-lo, creient en Ell, se salvessin, esdevinguessin fills de Déu; també sabem que uns el van acollir i uns altres no (cf. Jn 1,11-12).
Llavors, ¿quin misteri hi ha en la trobada? ¿El que ofereix Déu no és realment el que desitja la persona humana? ¿O és que no som conscients del que necessitem i, en conseqüència, no sabem què significa de veritat desitjar Déu? Ens interessa molt respondre aquesta pregunta: en el cas que busquem viure l’encontre amb Ell, haurem de revisar les nostres necessitats i desitjos.
