Data: 5 de juliol de 2020
El temps de «confinament» per ventura ha estat un moment «d’hibernació» del nostre Pla Pastoral Diocesà? L’hem ficat al «congelador»? La pregunta és més que raonable quan es titula Sortim! Potser ha semblat que l’hem guardat al calaix una temporadeta i ara, quan progressivament anem sortint del confinament, el reprenem.
La pandèmia del coronavirus no ha estat un parèntesi en la nostra vida. Certament, el temps de confinament ha estat un temps molt dur en molts sentits i la crisi econòmica i social que ha provocat és molt greu. Pensem, però, que el Senyor s’ha encarnat en tota la nostra història i sempre hi és present. I, precisament, en aquest temps de confinament hem celebrat la cinquantena pasqual. Crist Ressuscitat ens dona una vida nova en plenitud que res ni ningú no ens pot segrestar ni confinar.
Sens dubte, durant els dies confinats a casa s’han aturat algunes de les nostres activitats pastorals habituals, però el Senyor no ha estat absent. Per això, permeteu-me que us suggereixi una pregunta: què significa en el temps de pandèmia ser Església en sortida? Com afecta la pandèmia el nostre Pla Pastoral? Tornarem a la «normalitat pastoral» de sempre?
Si la nostra mirada no es queda en un nivell superficial, ens adonarem que precisament aquests dies hem viscut experiències d’Església en sortida malgrat el Covid-19, algunes d’elles inimaginables fa mesos.
Com a Església a Barcelona, molts hem «sortit»:
- En el compromís i esforç de tants cristians professionals de la salut i servidors públics que han manifestat de manera coherent i profunda el seu compromís pels altres.
- A través d’una preocupació renovada i interès pels malalts i pels ancians.
- Mantenint les portes obertes de les nostres Càritas parroquials per acollir i donar suport als més vulnerables, amb una cura especial per les famílies amb problemes vinculats a l’habitatge i als aliments. I com que molts dels voluntaris eren persones de risc, molts joves s’han ofert per ajudar.
- Sortint al balcó per viure la solidaritat i l’agraïment.
- A través de les xarxes socials (que han deixat de ser instruments dels especialistes i dels joves) hem viscut pluralitat d’experiències comunitàries, d’Església universal i, fins i tot, de comunicació íntima.
- Fent experiència d’una vivència renovada de la «comunió eucarística espiritual».
- Valorant molt més els treballadors de les feines essencials i alguns dels nostres veïns que s’han ofert per ajudar els més necessitats.
És evident que aquesta realitat ens ha fet sortir de les nostres pròpies seguretats i prioritats. Molts m’heu comentat que heu enyorat combregar el Cos de Crist present a l’Eucaristia. Els pastors també hem enyorat poder celebrar amb la presència del Poble de Déu. Hem experimentat la fraternitat des de la distància, que hem viscut acompanyant-nos i interessant-nos els uns pels altres, trucant-nos, solucionant dificultats, donant-nos suport…
Benvolguts germans i germanes, en aquest temps de confinament hem entrat més en la comunitat-fraternitat i això ha suposat un sortir de nosaltres mateixos. En definitiva, tot això ens diu clarament que el Pla Pastoral no ha quedat «fora de joc» en el temps de pandèmia, ans al contrari.
