Data: 23 de juliol de 2023
Parlem molt de l’amor entre persones, dels esposos, dels pares amb els fills, dels germans, dels amics, dels professors amb els seus alumnes. No obstant això, em sembla que se’ns oblida d’insistir molt més en l’amor dels padrins als seus nets i, alhora, cal que ampliem aquesta percepció a les persones grans que de manera constant mostren el seu afecte i la seva tendresa cap als nens i joves en general. Els uns i els altres són molt sensibles a les alegries i dificultats que suporten la infància i la joventut.
En el cas dels cristians l’amor és la pedra angular de les relacions humanes i és la resposta de la fe a l’amor de Déu. Podem estimar perquè Déu ens ha estimat primer. A més de la frase lapidària que pronuncia el mateix Jesús en diversos passatges respecte de l’amor (per exemple, a l’evangeli de sant Marc, 12,28 i ss.) podem llegir de forma assossegada la primera carta de sant Joan, on fa un perfecte resum del manament nou del Mestre i on dirigeix la seva observació als pares, als fills, als joves… perquè sàpiguen acceptar en la seva vida la realitat divina de l’amor. I com que és el manament de l’amor a exemple de Crist, ens recomana, ens mana estimar amb la llum de la veritat i no sols de paraula, sinó amb les obres.
És un goig parlar de l’afecte dels més grans en aquesta Jornada Mundial que promou l’Església en el diumenge pròxim a la festa dels sants Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu i, per consegüent, padrins de Jesús. Cada any el papa Francesc escriu un missatge per fer-nos adonar del respecte i reconeixement que mereixen. Sempre busca una frase bíblica -no improvisada, sinó fruit d’una reflexió- per fonamentar la seva exposició, que recull tota la preocupació de l’Església al llarg dels segles. Ha titulat el missatge: “La seva misericòrdia s’estén de generació en generació” (Lc 1,50). És un tema que ens retorna a aquella trobada beneïda entre la jove Maria i la seva cosina, ja gran, Isabel. El Papa incideixen el passatge de la Visitació i, per acollir millor l’estil d’actuar de Déu, ens recorda que el temps ha de ser viscut en la seva plenitud perquè les realitats més grans i els somnis més bells s’acompleixen a través d’un creixement i una maduració. És un projecte que va més enllà de nosaltres, que segueix una línia del temps que recorre tota la història humana. Ens convida, a més, a passar de la imaginació i l’enyorança a fer un gest concret per abraçar els avis i els ancians. No els hem de deixar sols, ja que la seva presència en les famílies i en les comunitats és valuosa i ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un poble en el qual es conserven les arrels.
Com podeu veure, és un text que combina el llenguatge poètic amb l’aplicació als moments concrets i ordinaris de la nostra vida familiar i social. Recull, alhora, relació entre aquesta Jornada i la que viuran milers de joves a Lisboa per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut en aquests primers dies del mes d’agost, i demana a la gent gran oracions en favor dels joves i a aquests, que abans de posar-se en camí, vagin a trobar els seus padrins i facin una visita a un ancià que estigui sol.
Les generacions es necessiten per viure la fe amb coherència i per transmetre-la amb fidelitat i valentia. La força física de la joventut es complementa amb la saviesa i experiència de la vellesa. Els uns i els altres teixeixen la seva trama amb l’amor que Déu ha regalat i volem retornar aquest mateix afecte als vells que sofreixen limitacions corporals o que viuen oblidats i sols. Tant de bo sapiguem ser la cadena formada per avis i nets que experimenten l’afecte mutu.
