Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El quart diumenge de Pasqua, que enguany s’escau el dia 26 d’abril, i que es coneix també com el diumenge del Bon Pastor, l’Església celebra la 63a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives, en aquesta ocasió amb el lema «Tots preguem per tots», dues jornades que comparteixen dos objectius fonamentals: vocació i pregària.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 63a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, així com de fe i país, del record i l’actualitat del llegat del papa Francesc, de la crida de Jesús a anar mar endins, de Crist, porta d’esperança i de salvació, del decret Unitatis redintegratio, sobre l’ecumenisme, i de la paciència com a clau de la vida espiritual i la missió.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que en el context d’una societat complexa i fragmentada com la nostra, sorgeix la pregunta: “què deu passar en el cor i la ment d’alguns joves, i no tan joves, que prenen el camí sorprenent de dedicar la seva vida als altres”, al servei de l’Altre, que és Déu, i dels altres homes i dones, en el ministeri sacerdotal i la vida consagrada. Pregunta també “quina pot ser la motivació tan poderosa que ha dut a homes i dones a deixar-ho tot per fer aquest pas” i respon que l’autèntic motiu és “la persona Jesucrist que s’ha fet present a les seves vides”. Expressa que “només des de la fe, en el seu amor, i des de sentir-se estimats per Déu, només des del convenciment que la nostra vida respon a un projecte d’amor de Déu per a nosaltres, per a l’Església i el món, en l’encontre personal amb Jesucrist, podem entendre la gràcia de la vocació, que és manifestació d’amor als que són cridats i al món sencer”. Afirma que “en la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, tots preguem per tots, perquè el Senyor faci descobrir la seva crida a cada un dels seus fills”. Finalment, diu que “l’encontre personal, la crida, l’enamorament de Jesucrist i del seu missatge i la missió a la qual ens envia són elements centrals en tota vocació”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que en el missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions “el papa Lleó subratlla que la vocació és el descobriment del do gratuït de Déu, que floreix en el més profund del cor de cadascun de nosaltres”. Expressa que “la vocació sorgeix de l’experiència que Déu és Amor i que ha pensat un camí de santedat i servei per a cadascú” i considera que “per poder descobrir aquesta vocació cal construir espais de silenci interior, on es pugui viure el diàleg íntim amb el Senyor i escoltar la seva veu” i que “per conèixer el Senyor cal cultivar la interioritat, l’adoració eucarística, la meditació de la Paraula de Déu i la participació en els sagraments”. Afirma que “cada vocació és un gran do de Déu” i que, per això, “la pregària constitueix el primer i el millor servei que podem prestar a la pastoral de les vocacions”. Finalment, diu que “quan preguem amb sinceritat, ens veiem compromesos a ser també nosaltres promotors de vocacions, a treballar per construir espais de silenci on els joves puguin escoltar la dolça i ferma veu del Crist”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “pregar per algú és mantenir encesa la llum de la seva ànima quan tot al voltant sembla enfosquir-se” i que “pregar és sostenir, és cuidar, és vetllar”. Expressa que “l’Església necessita homes i dones que siguin llum”, una llum que “brolli d’una experiència profunda, transcendent, única: la de saber-se mirats amb misericòrdia”. Considera que “tota vocació comença amb una mirada”, que “Déu no ens crida perquè siguem dignes, sinó perquè ens estima” i que “tota vocació implica una crida que no neix del que donem, sinó del que hem rebut”. Afirma que “pregar per les vocacions és una tasca imprescindible: és sostenir en la fe aquells qui cerquen el seu camí, és protegir —en silenci— la crida de Déu en el cor de tants, és ser aquella llum que no s’apaga”. Ens convida a “ser custodis de la crida de Déu: a pregar amb fe, a sostenir amb esperança, a confiar amb amor”. Finalment, demana que “continuem pregant perquè no faltin mai cors disposats a respondre a Déu i perquè tota vocació que Ell sembra pugui créixer, sostenir-se i donar fruit gràcies a la llum humil de la nostra pregària”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que com que cada cop més gent busca respostes en pantalles, ha preguntat a una intel·ligència artificial: «La IA podrà substituir en el futur els preveres?» i que la resposta ha estat que no (gràcies a Déu). Expressa que “quan Déu crida, no ho fa amb un algoritme”, sinó que “convoca persones, testimonis, gent que s’hi juga la vida per amor”. Destaca que “el papa Lleó XIV ens recorda que tota vocació és el «descobriment interior del do de Déu», i que per reconèixer-lo, cal contemplació i interioritat”. Ens proposa passar de l’algoritme a un canvi de ritme: més pregària, menys pantalles; més Paraula, menys fugides; més confiança i relacions autèntiques. Afirma que la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions “ens convida a desaccelerar i a pregar amb un lema «Preguem tots per tots»”, perquè “el cristià viu la vida com a donació, tots som per a tots”. Demana que “preguem pels joves que busquen sentit, pels nostres futurs seminaristes a qui Déu ja parla, pels preveres grans que esperen relleu i germans de camí”. Finalment, demana que “no sigui la IA qui ens ordeni la vida, sinó l’Esperit Sant” i que “la resposta sigui simple i valenta: «Me’n fio»”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “just al bell mig de la primavera, en el nostre país celebrem les diades festives dels dos patrons: sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat” i que “ambdues festes tenen un gran significat social i religiós”. Destaca que la festa de sant Jordi és més viscuda per la ciutadania com una festa global, i menys sentida com a dia de patronatge cristià, mentre que per la festa de la Mare de Déu de Montserrat “hi ha poca celebració ciutadana i molta més vivència en l’àmbit cristià i de la fe”. Recorda la tradició de pelegrinatges a Montserrat i afirma que “el poble català, de profundes arrels cristianes, ha conservat les seves devocions gràcies a aquest «fer país» a redós de les festes majors, els vots de poble i els patronatges”. Considera que “les festes de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat són una oportunitat privilegiada per a repensar la relació entre cultura, identitat i fe”. Finalment, diu que el repte actual és que “allò que celebrem col·lectivament no quedi reduït a un gest cultural o festiu, sinó que esdevingui porta oberta a la interioritat i a la descoberta d’un Déu que continua caminant amb el seu poble”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “aquest 21 d’abril ha fet un any del traspàs del papa Francesc” del qual “en tenim un record inesborrable”. Afirma que “recordar el papa Francesc és recordar un pastor que va treballar incansablement per la pau i per la fraternitat” i que “volia una Església en sortida”. Expressa que “el papa Francesc ens va recordar que l’Evangeli l’hem de viure amb alegria” i que “ens encoratjava a ser «artesans de pau»”. Manifesta que el papa Francesc “ens recordava tres coses essencials per conviure amb harmonia: saber demanar perdó, dir sovint «si us plau» i donar les gràcies sempre”. Destaca que “davant del drama dels abusos, va demanar transparència a les diòcesis i un servei que acollís les víctimes i que treballés en la seva reparació integral”. Subratlla que “es va reunir amb tot tipus de col·lectius” i que “no es va oblidar dels pobres”. Demana que preguem pel papa Francesc i que, des del cel, el papa Francesc pregui per nosaltres. Finalment, demana que “la Mare de Déu de Montserrat i sant Jordi, patrons de Catalunya, intercedeixin per nosaltres”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “l’escena evangèlica de la crida dels primers deixebles és plena de ressonàncies per a nosaltres en aquest moment eclesial i social”. Recorda que “Jesús convida aquells pescadors del mar de Galilea, que s’havien escarrassat tota la nit sense pescar res, a anar més endins encara i tornar a calar les xarxes” i que “la confiança en Jesús obra la pesca abundantíssima, tant que les xarxes eren a punt d’esquinçar-se”. Expressa que “en una societat on predominen massa sovint la incertesa i la manca d’esperança, els creients som cridats a posar més i més la confiança en Jesús i en la seva paraula”. Afirma que “hi ha joves que senten la crida del Senyor a més lliurament a ell”, que “també truquen a la porta de la nostra Església persones que cerquen les fonts de la vida: els sagraments de la iniciació cristiana”, que “a molts cors la set profunda de veritat, amor i bellesa els fa cercadors de sentit” i que “arriba al cor de Déu el clam silenciós de qui sofreix”. Finalment, diu que “tots aquests esperen l’acolliment i l’acompanyament dels qui som deixebles de Crist i sentim la seva crida suau i urgent, al mateix temps: Aneu mar endins vers els «caladors» que jo mateix he preparat per a les vostres xarxes”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “al llarg de l’any litúrgic se’ns convida a reviure els principals esdeveniments de la història de la salvació” i que es tracta que “aquesta memòria ens permeti, tot recordant els fonaments de la nostra fe, seguir avançant cap al Regne”. Expressa que “Crist és la porta que ens permet accedir a aquest camí” i que, “per obrir-nos la porta cap a Déu, va voler fer-ho des de dins”, mostrant-nos que arribar-hi és possible, no pels nostres mèrits, sinó per la seva misericòrdia i aquell amor fins a l’extrem. Afirma que “la vida humana és un do immens” i que viure-la i estimar-la com un do ens obliga a defensar-la des de la concepció fins al final que, volgut per Déu, “esdevé la porta que ens condueix al Pare”. Manifesta que “la fe ens ha d’empènyer a ser missatgers d’esperança, a mostrar que en el camí de la vida sempre hi ha lloc per a l’esperança, sempre hi trobarem aquesta porta que és Crist mateix, que ens obre una nova perspectiva”. Finalment, recorda que “Crist es va fer home per estar al costat de qui sofreix” i ens convida a fer el mateix, “des de l’amor a Déu i als altres” i recorda també que “Crist és la porta de l’esperança”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta el decret Unitatis redintegratio, que “ens convida a mirar l’ecumenisme com una crida a la conversió” i “recorda que el moviment ecumènic neix de l’acció de l’Esperit Sant: ell desperta el desig de comunió, purifica la memòria, obre camins de trobada i sosté la paciència necessària per caminar junts”. Expressa que “l’ecumenisme autèntic consisteix a viure la fe amb més profunditat” i que “la unitat creix quan s’uneixen la veritat i la caritat”. Afirma que “Unitatis redintegratio assenyala camins concrets: la pregària, la conversió interior, el coneixement mutu i el diàleg teològic i pastoral”. Afegeix que “l’ecumenisme es viu també en el dia a dia”. A la llum de Unitatis redintegratio, ens proposa tres actituds senzilles: pregar amb perseverança per la unitat, cultivar el respecte i el coneixement i treballar per la comunió començant per casa. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi ser artesans de comunió, perquè el món pugui creure”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que la missió demana “ser precisos, per no reduir la realitat únicament a allò que és comprovable, i ser pacients, perquè no existeix una fórmula fixa per a tothom”. Expressa que “la missió ens exigeix una espiritualitat que fugi de les presses i dels neguits” i que “la missió no pot ser únicament una acció que pretengui generar un impacte commovedor, un sentiment o una emoció nova”, sinó que “més important que això és referir-nos al fet de viure un camí, un procés”. Considera que cal “la paciència per tal d’acompanyar i ser acompanyats en les diverses etapes de creixement de la vida cristiana” i que “la pròpia experiència, i no pas cap ciència, ens ensenya a ser pacients, amb nosaltres mateixos i amb els qui ens envolten”. Afirma que “Déu ens crida a tots a seguir-lo i a posar-lo en el centre de la nostra vida” i que “cap ciència ho ensenya millor que «la ciència de l’amor»”. Manifesta que “perquè les vocacions aflorin, cal un bon clima”, que es genera i es cuida amb molta paciència. Finalment, diu que “la paciència, doncs, no és una ciència”, però que és necessària “per forjar una espiritualitat missionera plenament pasqual”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
