Data: 8 de maig de 2022
Ens inclinem per l’expressió “Església del Ressuscitat”, perquè seria massa pretensiós exigir una Església com ja ressuscitada. Anem fent camí.
A més, l’expressió “Església del Ressuscitat” posa de manifest dues veritats: que l’Església no es pertany, ni se sosté per ella mateixa, sinó per la presència en ella de l’Esperit del Ressuscitat.
La impressió que tenim de l’Església actual, almenys en la nostra zona nord-occidental, és la d’una Església “estèril”. El contrast és inevitable. És encara recent la visió d’una Església extraordinàriament creativa, la dels temps previs i següents al concili Vaticà II. Abundància de vocacions, iniciatives pastorals, creativitat teològica, grups i moviments compromesos, etc. Tot alimentat per somnis nascuts de novetats en el llenguatge, en la litúrgia, en l’estil de vida, en la sintonia amb els moviments socials de reforma…
Davant aquest contrast, alguns es deixen portar per un sentiment de fracàs, decepció o perplexitat. ¿Era això el que buscàvem? Molts dubten: ¿ens hem equivocat?, ¿què hem fet malament?, ¿hem de tornar enrere o fer tot el contrari del que hem fet els últims cinquanta anys?
Els qui responen afirmativament aquestes preguntes corren el perill de caure en un gran simplisme. Pitjor encara, poden estar afectats per una greu ignorància; més encara, potser s’equivoquen en aplicar a la realitat de l’Església uns criteris merament sociològics.
En acostar-nos a l’Evangeli i preguntar-nos per “la fecunditat” d’una vida cristiana de deixebles de Crist o d’una Església veritable, veiem que Jesús parla sovint de “fruits”. L’ambient de la naturalesa i de la seva cultura agrícola li facilitava imatges molt eloqüents, fàcilment comprensibles. Per a Jesús, els fruits són necessaris i elogiava l’arbre o la planta que els proporciona abundantment: aquests donen idea del seu grau de vitalitat. Però Jesús adverteix una cosa molt important: els fruits, a més, manifesten quina mena d’arbre o planta és (cf. Mt 7,16)
Fa uns anys vaig ser convidat a una excursió per la muntanya per a buscar bolets. El meu amic, a més de ser una gran persona i un savi en la vida, era un autèntic expert en l’assumpte de la micologia. Arribats al lloc indicat, vam anar cadascun pel nostre costat. Vaig estar molt content perquè vaig trobar molts bolets i vaig tornar satisfet amb el meu cistell ple. Quan el meu amic va veure la meva collita, amb delicadesa i respecte per a no ferir la meva sensibilitat, va anar llençant els que eren dolents o simplement “no servien”. La collita va quedar reduïda a la meitat. Vaig recordar les paraules de Jesús: “molts són els cridats i pocs els escollits” (Mt 22,14); i “els pescadors que, després de la pesca, recullen els peixos bons en una cistella i llencen els dolents” (Mt 13,48).
Aquestes paraules de Jesús i altres de semblants donen idea que a Ell no li interessa tant l’estadística, el nombre de fruits, el resultat global i visible d’obres realitzades (o de seguidors, deixebles o membres de l’Església), com la qualitat, la seva autenticitat evangèlica.
La fecunditat de l’Església consisteix en aquesta qualitat evangèlica de les seves accions o de la santedat dels seus membres. Una vegada més, parlar de l’Església, la seva “riquesa” i la seva fecunditat, requereix un veritable discerniment evangèlic. Sols els ulls del Ressuscitat ens permetran descobrir la veritat de la seva Església.
