Data: 5 de desembre de 2021
Expectació, això tan necessari per viure l’Advent, i tota la nostra fe, és més que “espera”. És desig, anhel, ànsia. L’expectació neix de la consciència d’una necessitat, i creix en la mesura que aquesta necessitat és més urgent i la convicció és més certa que aquesta necessitat pot ser satisfeta.
La gent viu moltes menes d’expectació. Pràcticament tota la vida és plena d’aquesta experiència: anhelar coses i buscar-les. Si no hi hagués expectació moriríem.
Però ens hem de preguntar si encertem o no a l’hora d’anhelar alguna cosa. Una cosa és l’expectació d’un premi quan juguem a la loteria, o de l’alumne davant d’un examen, o del malalt davant d’un tractament, o del que va a comprar davant la perspectiva que rebaixin els preus, o del votant que guanyi el seu partit… i una altra cosa és l’expectació davant de la perspectiva de l’experiència d’estimar i de ser estimat.
El secret és descobrir les necessitats més reals, més autèntiques, urgents i profundes. Algunes són molt clares i les reflecteixen les enquestes d’opinió, com ara solucionar l’atur. N’hi ha d’altres que no solen aparèixer en aquests estudis, tot i ser molt urgents, com ara solucionar el greu problema de l’educació integral (escola, família, cultura, etc.); més aviat les enquestes reflecteixen que en aquest àmbit hi ha un considerable grau de satisfacció.
L’expectació que permet descobrir el sentit de l’Advent té a veure també amb l’atur, la carestia econòmica, la necessitat de salut, l’educació i la bona política. Però és més profunda i més autèntica. Aquesta expectació es desvetlla quan la nostra mirada és més realista i ens veiem amb l’anhel de veritat, sentit, justícia, amor, vida…
Fa uns quants dies que llegíem a la premsa que l’any passat s’havia aconseguit el rècord a Espanya del nombre de suïcidis: 3.941, fet que significa una mitjana d’11 cada dia. És la principal causa de mort no natural. A Catalunya, l’augment del nombre de suïcidis va ser del 3’9 %. I el que és més preocupant: el nombre creixent de suïcidis entre adolescents i joves. Sabem que molts d’aquests casos es deuen a causes psíquiques. De fet, els psiquiatres constaten el creixement de malalties psíquiques entre els adolescents i joves. Però no podem oblidar que l’ambient, l’estil de vida, la cultura, l’educació, l’entorn, influeixen decisivament en la majoria dels casos de desequilibris psíquics. Les crisis, els conflictes, posen al descobert les mancances i necessitats profundes, com hem pogut comprovar aquest any.
És en aquestes zones que limiten les mancances psíquiques i les necessitats espirituals on més fàcilment es descobreix la gran expectació de l’Advent.
L’Advent és expectació de ser salvats. Per això, l’Advent no té sentit per a aquell que no reconeix i desitja salvació. És el temps en què se senten profetes que obren els ulls, les orelles dels que viuen cecs o enlluernats o dels que estan atordits per sorolls i “músiques celestials”. És el temps del descobriment de la nostra realitat sense dissimulacions, encara que de vegades faci mal.
La sort és que aquest descobriment no és més que el pas necessari cap a l’esperança.
