Data: 28 de febrer de 2021
La Quaresma és un temps privilegiat per caminar cap a Aquell que és font de tot amor. Si ens deixem acompanyar per Déu, experimentarem que Ell és sempre al nostre costat. Tanmateix, no podem accedir directament al Pare si no és a través de Jesucrist. Crist és el mediador i el model de la nostra pregària.
Una de les coses que més va impactar els deixebles de Jesús va ser la seva manera de pregar. El Senyor va aprendre a resar com els jueus del seu temps. El seu cor estava amarat de la Sagrada Escriptura. En un passatge de l’Evangeli de Marc, quan li pregunten a Jesús quin és el manament més important, respon sense dubtar amb aquestes paraules de les Escriptures: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces […] i els altres com a tu mateix» (Mc 12,29-31).
No obstant això, el que més destaquen els Evangelis és que el Senyor sovint sent la necessitat d’anar a un lloc apartat a pregar. Jesús se separa de la remor del món i busca cada dia moments d’intimitat amb el seu Pare.
La pregària és el motor de la vida de Crist. Els evangelistes ens expliquen que, abans de prendre una decisió important, Jesús la consultava amb el seu Pare. Així, abans d’elegir els dotze apòstols, es va retirar a la muntanya i va passar tota la nit pregant.
El Senyor prega també quan descobreix amb alegria que Déu estima entranyablement els més pobres: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Lc 10,21).
Jesús prega davant les situacions difícils, en els moments de dubte i incertesa. Quan sent al cor una tristesa profunda, Crist demana ajuda al seu Pare. Fins i tot, les darreres paraules de Jesús abans de morir són paraules dels salms. En el moment més dur de la seva vida, Crist va resar amb les pregàries que els seus pares li havien ensenyat i que coneixia de memòria.
La pregària de Jesús tenia una cosa molt especial. Això no va passar inadvertit als ulls dels seus deixebles. És per això que un dia que els deixebles van trobar Jesús pregant en un cert indret, li van demanar amb humilitat i senzillesa: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1). Va ser llavors quan Jesús va començar la seva pregària anomenant Déu, Abba (Pare). Pregar com Jesús és reconèixer que Déu és com un pare o una mare que surten al nostre encontre, perquè ens estimen i no poden viure sense nosaltres. Pregar és posar-se en les mans de Déu amb tota confiança, com els nens en braços dels seus pares.
Benvolguts germans i germanes, que en aquests dies de Quaresma sapiguem demanar al Senyor: ensenya’m a pregar. A partir de llavors Jesús es convertirà, com per als seus primers deixebles, en el nostre mestre de pregària.
