Data: 13 de febrer de 2022
El dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, es va celebrar en tota l’Església la Jornada Mundial del Malalt, instituïda per sant Joan Pau II fa 30 anys. En la nostra diòcesi celebrarem l’Eucaristia en la Catedral el proper diumenge 20 de febrer. Agraeixo als membres de l’Hospitalitat de Lourdes la preparació d’aquesta celebració i el testimoniatge de proximitat als malalts que ens donen durant tot l’any i, de manera especial, els dies de la peregrinació diocesana anual al Santuari. Amb aquesta jornada, l’Església desitja sensibilitzar al Poble de Déu, a les institucions sanitàries catòliques i a tota la societat sobre la necessitat d’acompanyar als malalts i als qui els cuiden.
El lema triat pel Papa per a enguany és una exhortació del Senyor a la misericòrdia: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36). De la mateixa manera que Déu ha mostrat la seua misericòrdia perdonant-nos i regalant-nos la seua gràcia en l’Esperit Sant, hem de viure la proximitat als qui pateixen com una prolongació de l’amor del Pare. Es tracta d’acostar-se a ells com ho feia Jesús: estimant, perdonant, consolant, fent nostres les seues malalties. El Papa ens recorda que «quan una persona experimenta en la seua pròpia carn la fragilitat i el patiment a causa de la malaltia, també el seu cor s’entristeix, la por creix, els interrogants es multipliquen» (n. 2). D’aquí la importància que hi haja «testimonis de la caritat de Déu que vessen sobre les ferides dels malalts l’oli de la consolació i el vi de l’esperança, seguint l’exemple de Jesús, misericòrdia del Pare» (n. 2).
Per això, els professionals de la salut no han d’oblidar el principi fonamental que ha d’inspirar la seua relació amb els pacients: «el malalt és sempre més important que la seva malaltia». Quan això es té en compte, la professió es converteix en una missió. I així, «fins i tot quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, sempre és possible consolar, sempre és possible fer sentir una proximitat que mostra interès per la persona abans que per la seua patologia» (n. 3).
Els cristians, cridats a ser com Crist testimonis de la misericòrdia de Déu, no podem oblidar-nos dels malalts ni tancar els ulls a les situacions de pobresa que hi ha al nostre voltant. El Papa ens ofereix una bella reflexió en el seu missatge: «Si la pitjor discriminació que pateixen els pobres —i els malalts són pobres en salut— és la manca d’atenció espiritual, no podem deixar d’oferir-los la proximitat de Déu, la seua benedicció, la seua Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un
camí de creixement i maduresa en la fe» (n. 5). També ens recorda que «la proximitat als malalts i la seva atenció pastoral no només és una tasca d’alguns ministres específicament dedicats a això; visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles… el ministeri de la consolació és responsabilitat de tot batejat».
Desitjo que aquesta jornada siga una ocasió per a revisar i revitalitzar l’atenció pastoral als malalts, ajudant-los a viure units a Crist crucificat i ressuscitat. Estic convençut que la proximitat a ells i a les seues famílies per part dels sacerdots i agents de pastoral revitalitza la vida cristiana en les nostres parròquies.
