Data: 19 d’abril de 2020
La catifa vermella és un concepte habitual en els nostres dies, encara que, en realitat, ja, en la Grècia clàssica, apareixia com un element de poder i de glòria. Actualment segueix sent un símbol de riquesa, prestigi i glamur.
Fa unes dècades, la catifa vermella era reservada a poques persones. Només la trepitjaven els poderosos, els caps d’Estat, en celebracions i esdeveniments formals. Actualment és un element de distinció que podem observar en esdeveniments molt variats. Hi desfilen persones importants i famosos per diferents raons. Caminar sobre la catifa vermella implica un estatus, un prestigi, un reconeixement. També la trepitgen amb convicció i amb gran solemnitat els nuvis que caminen cap a l’altar.
Sovint, ens convertim en espectadors entusiastes davant aquells que recorren aquest sender vermell, els admirem i els aplaudim. No obstant això, nosaltres, des de l’anonimat, podem deixar de ser mers espectadors i passar a ser actors. També podem caminar sobre aquest vermell intens en les nostres vides i brillar com estrelles plenes de llum i de felicitat. Com?
Sabent que, malgrat les dificultats i problemes, tenim molts motius per somriure i regalar somriures als que ens envolten. Sí, celebrem cada dia com en som d’afortunats per tot el que hem rebut. Som fills de Déu. Ell ens ha creat a imatge i semblança. Ell ens estima amb bogeria. Ell ens ha triat. Ell ens ha regalat la vida i aquest és el premi que rebem diàriament. Tenim, doncs, una gran sort.
Si ens hi fixem bé, mirant el nostre voltant, ens adonarem que Déu ha convertit el món sencer en una enorme catifa vermella que es desplega sense pausa a mesura que avancem. A cada pas que fem, anem descobrint la bellesa de tot allò que ens ha donat. Però, sobretot, descobrim el seu amor infinit per cadascun de nosaltres: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen amb ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16). A més, Jesús ens diu: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Déu ens acompanya i trepitja amb nosaltres aquesta catifa vermella de la nostra vida.
Ara que estem en temps de Pasqua, encara tenim més motius d’estar contents, perquè seguim celebrant amb goig la resurrecció del Senyor i recordem el temps en què Jesús va romandre amb els apòstols fins a l’arribada de l’Esperit Sant.
Tal com van fer els apòstols, cal que seguim Crist fent la seva voluntat, sabent que, al final de la vida, ens espera la catifa vermella que ens portarà a l’encontre amb Déu. No hi ha joia més gran que aquesta. És la felicitat absoluta. Ens unirem en l’amor veritable. Déu ens vol concedir el regal de la vida eterna amb Ell. Una existència gloriosa que, sens dubte, serà molt més gran del que podem demanar o imaginar.
Benvolguts germans i germanes, en aquest segon diumenge de Pasqua, Diumenge de la Divina Misericòrdia, us convido a seguir contemplant i anunciant aquesta meravellosa notícia: ¡Veritablement Crist ha ressuscitat! Que la serena i profunda alegria de la Pasqua us acompanyi a tots. I no oblidem que la misericòrdia de Déu és eterna.
