Data: 4 d’abril de 2021

La resurrecció de Jesús pertany al nucli de la fe cristiana, com la passió i la creu. Així consta en el Credo o Símbol de la fe, que des dels primers temps de l’Església professen els que reben el sagrament del baptis­me.

El jesuïta i teòleg francès Bernard Sesboüé va publicar un llibre en què, amb un llenguatge molt assequible, comenta el Credo als homes i les dones del nostre temps. En aquest llibre titulat Creure: invitació a la fe catòlica per a les dones i els homes del s. XXI (Ed. San Pablo), el prevere francès afirma que «s’ha pogut definir el cristià com aquella persona que creu en Jesucrist ressuscitat d’entre els morts». I afegeix: «no cal subratllar el caràcter provocador de tal afirmació, que contradiu l’experiència més universal, la del caràcter irreversible de la mort». En efecte, si bé alguns diuen: «ningú ha tornat mai del cel per explicar-nos-ho», la fe cristiana proclama el contrari: sí, un home ha tornat, Jesús de Natzaret, i la seva resurrecció és promesa de la nostra.

El pare Sesboüé, que va ser membre de la Comissió Teològica Internacional, es pregunta en el seu llibre si avui és possible la fe en la resurrecció. ¿Segueix tenint l’home modern capacitat per creure en la resurrecció? ¿Forma part aquest misteri d’allò «creïble disponible» en el nostre temps? I després d’una anàlisi de les circumstàncies i dels testimonis d’aquest gran esdeveniment, recorre a una sentència molt bonica que va escriure sant Ireneu de Lió al segle II: «La glòria de Déu és que l’home visqui».

Aquestes paraules es compleixen en la resurrecció de Jesús. Déu va voler que Jesús arribés a una vida plena i gloriosa, en la qual ja no pogués conèixer la mort, i això perquè tot home visqués eternament la vida nova inaugurada per Crist. En això posa Déu Pare la seva glòria, és a dir, la seva bellesa. La bellesa de la creu passa a ser de dramàtica a radiant i serena.

La resurrecció de Jesús és promesa de la nostra. Ens dona la imatge del que estem cridats a ser. Del que entenem quan parlem de salvació, perquè estar salvats és viure, viure intensament i per sempre una vida d’amor. Jesús ressuscitat anticipa el que ens espera: viurem en Déu eternament. El seu destí serà el nostre.

El pare Bernard Sesboüé no oblida que aquesta esperança sempre tindrà qui la contradigui. Per això, afegeix que aquesta promesa no és «l’opi del poble», sinó que és un do real que mobilitza totes les energies humanes per a la construcció d’una societat justa, lliure i fraterna.

La resurrecció de Jesús és, en fi, una declaració d’amor de Déu als homes. Sesboüé fa seves les paraules de santa Teresa de l’Infant Jesús, quan diu que «ara Déu ens mira a través del rostre del seu Fill».

Benvolguts germans i germanes, aquest Diumenge de Pasqua de Resurrecció, m’acomiado amb la salutació pasqual tradicional que s’intercanvien els cristians a l’Orient: «Crist ha ressuscitat. Realment ha ressuscitat». Que la serena i profunda alegria de la Pasqua ens acompanyi a tots.