La política, al servei de la dignitat humana

nov. 12, 2026

Data: 15 de novembre de 2026

Davant les properes eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 29 de novembre, els cristians som convidats a reflexionar sobre la nostra responsabilitat en la vida pública. La fe no ens allunya de la societat, sinó que ens compromet a treballar per una convivència més justa, fraternal i respectuosa amb la dignitat de tothom. El papa Francesc afirmava que la política, quan es posa al servei de les persones, «és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú» (EG 205). Expressava amb claredat que la política, entesa com a servei al bé comú, a la dignitat de tota persona i als més vulnerables, és una veritable forma d’amor al proïsme.

Però aquesta vocació queda desfigurada quan l’insult substitueix els arguments, la mentida esdevé una arma i l’adversari és tractat com un enemic. No tot s’hi val, en política. Podem discrepar profundament sense menysprear ningú. Com a cristians, no podem en absolut estar d’acord o normalitzar un llenguatge que humilia i deshumanitza, perquè la paraula que fereix la dignitat de l’altre contradiu l’Evangeli que professem.

Un altre criteri fonamental és el respecte absolut a la vida humana. Cada persona té una dignitat inviolable, independentment de la seva salut, autonomia o situació social. Defensar la vida significa acompanyar les mares en dificultat, tenir cura dels malalts i de les persones dependents i garantir que ningú no hagi d’afrontar sol el sofriment. D’altra banda, no podem ser defensors de la pau i, al mateix temps, promoure la indústria de l’armament a les nostres comarques. Jesús ens ofereix un criteri decisiu: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Aquestes paraules han d’il·luminar també les nostres opcions polítiques. Una societat no és justa si tolera que les famílies no puguin accedir a un habitatge digne, que els treballadors visquin en la precarietat, que els joves no trobin perspectives de futur o que les persones grans pateixin soledat i abandonament. Tampoc no ho és si mira cap a una altra banda davant la pobresa, la discapacitat o la greu situació dels migrants. L’atenció als més vulnerables no és un afegit opcional, sinó una exigència central de la fe. La qualitat moral d’una societat es mesura, en bona part, per la manera com tracta aquells que tenen menys possibilitats de fer sentir la seva veu.

L’Església no s’identifica amb cap partit polític, però proposa els principis de la seva doctrina social: la dignitat de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia social i la destinació universal dels béns, com afirma el papa Lleó XIV (MH 48-81). Aquests principis ens ajuden a discernir les propostes electorals més interessants —o, si voleu, les menys dolentes— amb llibertat i consciència recta, més enllà dels interessos particulars i de les consignes partidistes. Per tant, no ens desentenguem de la vida pública. Informem-nos, dialoguem i votem responsablement. Demanem a l’Esperit Sant que il·lumini els nostres governants i els faci servidors del bé comú, perquè la política troba la seva grandesa veritable quan es posa al servei de la dignitat humana i de la fraternitat.

Ben vostre.