Data: 23 de maig de 2021
Les persones construïm la nostra vida mitjançant les decisions que anem prenent en les diferents situacions en què ens trobem. Quan algú es guia per uns valors o té una opció fonamental que dona sentit a la seua vida, aquesta té coherència interna i cada decisió tindrà sentit. No hi ha cap aspecte de la seua existència que puga quedar al marge d’ella, per la qual cosa constantment tenim el deure de plantejar-nos què hem de fer per actuar d’acord amb la nostra fe. L’Esperit Sant, mitjançant el do de consell, ens il·lumina perquè a cada moment prenguem les decisions que estan més d’acord amb l’Evangeli.
Aquest do és necessari per diversos motius. En primer lloc, perquè poden haver-hi situacions en les quals no tenim clar què hem de fer. No sempre és possible triar amb claredat entre el bé o el mal; en determinats moments cal decidir entre dos possibles béns a realitzar o entre dos mals a evitar. Hi ha circumstàncies en les quals la consecució del bé que ens agradaria no és possible o en les que, per aconseguir-lo, no es poden evitar certs mals. De vegades cal un discerniment. I això pot ocórrer en tots els àmbits: familiar, social i polític.
El creient sap que la seua vida té un sentit, i que eixe sentit no depèn d’ell. Déu està en el principi i el terme de la seua existència: hem estat creats per Ell i per a Ell. Les nostres opcions respecten l’ordre de la justícia si ens condueixen a la fi per a la qual hem estat creats i, per tant, si ens acosten a Déu. Aquest principi constitueix el fonament de tot l’actuar moral del cristià. Per això, la primera qüestió en tot procés de discerniment moral és si el que fem ens apropa o ens allunya de la meta a la qual ens encaminem.
A més, en tota decisió on es posen en joc els valors morals, el creient, no sols ha de tindre en compte el contingut de la seua acció, sinó que ha de ponderar també les motivacions que l’impulsen a actuar d’una determinada manera i la forma de dur-la a terme. Així, per exemple, no es pot utilitzar la religió amb finalitats polítiques; ni emprar la força per a anunciar l’Evangeli; ni imposar la veritat amb mètodes violents. Unes motivacions o uns mètodes no evangèlics en les opcions que els creients i l’Església hem de prendre en determinades circumstàncies, poden ser contraproduents, perquè enfosqueixen el testimoniatge cristià.
Pel do de consell, l’Esperit Sant ens il·lumina per a contemplar la nostra vida i jutjar sobre les nostres actuacions a la llum de la voluntat de Déu, que és un pare bo que ens estima. Això ens dona claredat en l’actuar; ompli el nostre cor de confiança i de pau; calma la inquietud que provoquen els dubtes quan la decisió no és fàcil; i ens fa experimentar l’alegria que sent qui actua amb rectitud. Això no implica que tinguem una fórmula màgica per encertar sempre, però és el camí per assumir decisions autèntiques i trobar la llum i la pau, una pau molt major que la comoditat de no decidir perquè no es vol arriscar.
