Data: 1 de març de 2020
El proppassat dimecres començàvem una nova quaresma. La imposició de la cendra ens recordava aleshores la nostra condició de criatures contingents i ens convidava a revifar el compromís de conversió per seguir cada vegada més de prop el Senyor. És un temps de vida ascètica i de sacrifici, d’esforç en el combat espiritual per anar superant el mal i del pecat, que estan tan presents en el món i en nosaltres.
En les celebracions litúrgiques rebem la gràcia i l’impuls necessari per recórrer aquest camí amb el Senyor, aprofundint en l’escola de l’evangeli, meditant els esdeveniments de la història de la salvació com una actualització eficaç, ja que Crist es fa present en la litúrgia de l’Església per obra de l’Esperit Sant. De nosaltres depèn, doncs, viure aquest temps amb intensitat, oberts al do de Déu i afrontar d’aquesta manera els canvis que la nostra vida necessita, o per contra, deixar-nos arrossegar per la rutina i estancar-nos.
En aquest primer diumenge de quaresma reflexionem sobre les temptacions de Jesús en el desert. Recordem que el desert, a més de ser lloc de trobada amb Déu, és també el lloc de la temptació i del combat espiritual. Durant el pelegrinatge del poble d’Israel a través del desert, que es va perllongar durant quaranta anys, va patir moltes temptacions i va caure en elles. Jesús passa al desert quaranta dies de soledat i de prova, que supera amb la Paraula de Déu i la pregària. Es prepara així per al compliment de la seva missió tot vencent les temptacions del maligne.
El temptador intenta manipular les paraules de la Sagrada Escriptura, però les respostes de Jesús desemmascaren les seves intencions i refuten els seus arguments, recolzant-se en la mateixa Paraula de Déu, i aplicant-la amb veritat i rectitud. El maligne presenta la perspectiva atraient d’un messianisme polític i triomfal, que hagués tingut una gran acollida al poble d’Israel. Però no és aquest el pla de Déu, i Jesús es mantindrà fidel a la voluntat del Pare. La narració mostra un paral·lelisme amb les temptacions del poble d’Israel en els quaranta anys de pelegrinatge pel desert. També nosaltres som convidats a renovar la nostra decisió de seguir Déu i afrontar amb valentia la lluita que ens espera si volem romandre fidels.
El camí quaresmal es caracteritza per les pràctiques del dejuni, l’almoina i l’oració. El dejuni consisteix inicialment en abstenir-se d’aliments, però fa referència també a totes les formes possibles de sacrifici per aconseguir una vida més sòbria. Quantes coses hi ha en la nostra vida de les que podem prescindir! Quant de temps s’arriba a perdre en frivolitats! Quant podríem estalviar de temps i de béns de tot tipus! Quant podríem compartir amb els més necessitats! Perquè no oblidem que el dejuni està íntimament unit a l’almoina, al fet de compartir, a la solidaritat, a les obres de misericòrdia. Tots som cridats a compartir els nostres béns, siguin els que siguin, amb els altres. Sempre podem trobar persones més necessitades que nosaltres.
La quaresma, a més, és un temps privilegiat per a la pregària. L’Església ens convida en aquest temps a una oració més llarga i intensa i a una meditació profunda sobre la Paraula de Déu. En aquest camí quaresmal hem d’estar atents per captar la invitació de Crist a seguir-lo de manera més decidida i coherent, renovant la gràcia i els compromisos del nostre Baptisme, per deixar l’home vell que hi ha en nosaltres i revestir-nos de Crist, per arribar renovats a la Pasqua i fer nostres les paraules de sant Pau «ja no sóc jo qui viu, és Crist qui viu en mi» (Ga 2, 20). Amb aquestes pràctiques quaresmals us convido a endinsar-nos pel camí de la conversió.
