Data: 5 de juny de 2022

Amb la solemnitat de la Pentecosta, el temps de Pasqua, durant el qual hem celebrat la resurrecció de Jesucrist, arriba a la seua plenitud. L’Esperit Sant, enviat pel Pare i el Fill, té la missió de fer de l’Església germen i llavor del Regne de Déu en el nostre món i de guiar-la perquè siga fidel a la missió que va rebre del seu Senyor d’anunciar l’Evangeli a tots els pobles. El dia de Pentecosta l’Església, nascuda de la Creu i que en eixe moment estava formada pels apòstols que, amb Maria i altres dones i deixebles romanien en oració, va rebre l’Esperit Sant en tota la seua plenitud. Des d’aleshores, Ell habita a l’Església, l’omple de la totalitat dels seus dons i carismes, i la guia i condueix a través dels temps en el seu camí cap al Pare. En aquest moment, en el qual estem vivint una experiència eclesial de sinodalitat, és bo que ens preguntem pels signes de la presència de l’Esperit entre nosaltres.

L’Esperit és, abans de res, Esperit de santedat. L’Església no existeix per a buscar per a ella mateixa la glòria i el poder d’aquest món, sinó per a despertar en els seus fills l’anhel de la santedat. Els sants són els millors membres de l’Església, el tresor més valuós que ella ofereix constantment al nostre món. La seua vida i el seu testimoniatge, que ens parlen de l’enorme força renovadora que té l’Evangeli, constitueixen el signe més clar que l’Esperit Sant no l’ha abandonada. Molts d’ells són coneguts perquè l’Església ens els ha proposat com a models a imitar. La majoria, en canvi, romanen en l’anonimat i, encara que només Déu coneix el gran bé que han fet, això no significa que la seua vida haja sigut irrellevant: gràcies al seu testimoniatge, el Regne de Déu s’ha anat sembrant entre nosaltres. Un cristià que es deixa conduir per l’Esperit és aquell que desitja, abans de res, viure en gràcia i amistat amb Déu, estimant a tots i anhelant la seua salvació. Que la festa de Pentecosta desperte en tots els batejats el desig de la santedat.

Quan Jesús va prometre l’Esperit Sant als seus deixebles, es va referir a Ell com a “Esperit de la Veritat” i va descriure la seua missió amb aquestes paraules: “us guiarà fins a la veritat plena” (Jn 16, 13). Vivim en una cultura en la qual el desig d’aconseguir la veritat ha sigut reemplaçat pel de conèixer l’opinió de la majoria mitjançant enquestes i estudis sociològics. Fins i tot en la vivència de la fe, el sentimentalisme pot arribar a ser un perill: les emocions o els estats d’ànim en l’experiència religiosa són, per a molts, més importants que la veritat de l’Evangeli. Certament els sentiments tenen el seu lloc en la vivència de la fe, però aquesta no pot dependre d’ells. Romandre en la veritat significa ser fidels a l’ensenyament del Senyor, reconèixer que l’Església no comença amb nosaltres, que l’Evangeli no és un invent nostre i que tota renovació és autèntica quan es viu en fidelitat al que hem rebut dels cristians que ens han precedit en el testimoniatge de la fe.

Demanem a l’Esperit Sant en aquesta solemnitat de Pentecosta que tota l’Església i cadascun de nosaltres sapiguem posar-nos al seu servei i deixar-nos guiar per Ell, que vol conduir-nos a la santedat i al coneixement cada dia més ple de la Veritat que és Crist.