Data: 3 de maig de 2026
L’Església, des dels seus orígens, ha estat enviada al món amb una missió clara: anunciar l’Evangeli i fer present l’amor de Déu enmig de la humanitat. És una missió fruit de la Pasqua, i és una missió que ens implica a tots els batejats, a tots els que formem part de la família de Déu: “Pau a vosaltres. Com que el Pare m’ha enviat a mi, així també us envio jo a vosaltres” (Jn. 20,20).
Això vol dir que formem part de la missió del Fill de Déu que ens implica en la vida d’aquesta família, que no és una realitat abstracta ni llunyana, sinó una comunitat viva que camina amb les persones, una família que comparteix les seves alegries i esperances, i també els seus patiments i desafiaments. Això no obstant, aquesta missió no se sosté per si sola; necessita la col·laboració concreta dels qui la formem. Cada creient, pel baptisme, està cridat a participar en aquesta missió i a col·laborar, no sols espiritualment, sinó també amb el temps, les capacitats i també materialment.
Darrere de cada parròquia, de cada projecte social, de cada missió a llocs necessitats, hi ha persones compromeses que dediquen la seva vida i també mitjans materials que fan possible aquesta tasca. L’Església no són els “altres”; som tots. Per això, el sosteniment i la seva vitalitat depenen directament de la corresponsabilitat dels fidels.
La col·laboració humana és, per això, indispensable. No n’hi ha prou d’identificar-se com a creient; cal implicar-se activament. Catequistes que formen en la fe, voluntaris que acompanyen els més vulnerables, joves que animen la vida comunitària, famílies que transmeten valors… Cada gest, per petit que sembli, construeix Església. En un món marcat per la pressa, l’individualisme i, de vegades, la indiferència, oferir temps i presència es converteix en un testimoniatge profundament significatiu.
Però, juntament amb aquesta entrega personal, hi ha també una dimensió material que no pot ser ignorada. Mantenir temples, sostenir els qui dediquen la seva vida al servei pastoral, finançar projectes educatius i socials, donar suport a missions en països amb menys recursos… tot això requereix mitjans concrets. Parlar de diners pot ser incòmode, però és una realitat que forma part de la vida humana. La diferència rau en la intenció: no es tracta d’acumular, sinó de servir millor.
En plena campanya de la Declaració de la Renda, hem de subratllar la importància d’un petit gest que pot ajudar molt l’Església: marcar amb una “x” la casella de col·laboració amb l’Església catòlica i fer-ho també a l’apartat d’ajut a finalitats socials. Quan algú hi contribueix econòmicament, està fent possible que l’Església continuï sent present allà on més se la necessita: a barris humils, a hospitals, a escoles, en contextos d’exclusió o solitud.
A més, aquesta col·laboració convida a una reflexió més profunda sobre l’ús dels nostres recursos. Quin lloc ocupa la solidaritat a la nostra vida? Som conscients que els nostres béns es poden convertir en instrument de transformació per a altres?
En definitiva, la missió de l’Església al món no és tasca d’uns quants, sinó responsabilitat de tots. Requereix mans disposades, cors generosos i també recursos que la facin sostenible. Col·laborar, en qualsevol d’aquestes formes, és participar activament en una història d’esperança que es continua escrivint cada dia. Perquè una Església viva no és la que només existeix, sinó la que es construeix amb el compromís real dels qui creuen en la seva missió.
