Data: 30 d’agost de 2026
Estimats diocesans,
estimada Església d’Urgell
L’estiu arriba al final gairebé sense adonar-nos-en. Els dies encara són llargs, però la llum ja canvia, les escoles es preparen per obrir les portes, moltes famílies reprenen els horaris habituals i la vida recupera el seu ritme. Hi ha una certa nostàlgia pels dies de descans que s’acaben, però també una invitació a mirar endavant.
La fe ens ensenya que Déu és el Senyor dels nous començaments. La Bíblia és plena d’homes i dones que van haver de deixar enrere una etapa per a iniciar-ne una altra, sovint sense saber què els esperava. Abraham surt de la seva terra, els deixebles deixen les xarxes, Maria acull una crida inesperada. Tots descobreixen que Déu no els demana seguretats, sinó confiança.
Potser nosaltres també iniciem un nou curs amb preguntes, responsabilitats o preocupacions. Alguns tornaran a la feina, d’altres començaran estudis, hi haurà qui afrontarà una nova etapa familiar o qui viurà aquests dies amb la càrrega de la malaltia, la solitud o la incertesa. L’Evangeli ens recorda que no fem cap camí sols. Crist ens precedeix i camina al costat nostre.
La fi de l’estiu també és un bon moment per a preguntar-nos què volem sembrar en els mesos que vénen. Potser una mica més de paciència, més disponibilitat per a escoltar, més temps de pregària, més generositat envers qui ens necessita. Sovint els grans canvis neixen de petits gestos fets amb amor i constància.
No mirem el setembre sols com una tornada a la rutina sinó com una nova oportunitat que Déu ens ofereix. Si li obrim el cor, cada dia esdevé una pàgina en blanc on Ell continua escrivint la seva història d’amor amb nosaltres.
Amb aquesta lletra dominical voldria donar les gràcies a tots els sacerdots que el proper primer de setembre començareu una nova missió en una altra parròquia del nostre territori diocesà d’Urgell. Us demano, comunitats cristianes, que els acolliu i que preguem per ells, per la seva generosa disponibilitat per a continuar aquest camí d’evangelització i de missió d’anunci de l’Evangeli, ja que som Poble de Déu.
Que aquest final d’estiu no sigui sols un punt final, sinó el començament renovat d’un camí viscut amb esperança, confiança i alegria. Perquè quan Déu camina amb nosaltres cada final pot esdevenir l’inici d’una vida més plena.
Tal com intuïa mossèn Jacint Verdaguer, el cor humà sempre cerca un horitzó més gran que ell mateix. Per això, quan un estiu s’acaba, no és simplement una estació que deixem enrere; és una nova oportunitat perquè Déu ens torni a cridar, ens renovi l’esperança i ens faci descobrir que cada començament és, en realitat, una nova mostra de la seva fidelitat.
Que aquest acabament d’estiu ens trobi amb el cor obert i ben disposat a acollir els dons que el Senyor ens té preparats. Emprenguem el nou curs amb confiança, sabent que Ell ens precedeix en el camí i que, si caminem agafats de la seva mà, tota nova etapa es converteix en una ocasió per créixer en la fe, en l’esperança i en l’amor.
Amb l’estima i la consideració del vostre bisbe i servidor,
