Data: 31 de desembre de 2023

Dèiem que en Maria, la mare de Jesús i nostra, tots som mares, o hem de ser-ho. Dèiem fins i tot que tots som mares de Jesús quan evangelitzem i eduquem algú acompanyant-lo en la seva maduració de fe, ja que l’objectiu d’aquestes tasques és justament conformar Jesucrist en l’altre, és a dir, que ell adquireixi la forma de Jesucrist. Avui diem que l’única cosa que fa possible aquesta maternitat és l’amor, l’amor de Déu en nosaltres.

A l’inici del nou any recordem el moment de l’Anunciació. Entre la paraula de l’àngel “ets plena de gràcia” i aquesta altra “concebràs en el teu ventre i donaràs a llum un Fill” hi ha una relació directa: María és mare perquè és plena de gràcia.

¿Som nosaltres també fecunds en les nostres tasques, iniciatives, compromisos?

Sincerament, podríem portar aquí nombrosos exemples d’esterilitat. Parlem d’esterilitat i fecunditat des del punt de vista espiritual. Segons la manera de mirar, podem dir que fem moltes coses bones en si mateixes, o potser afirmem que ens trobem estancats i inútils, a la vista de les crisis socials, personals, econòmiques, que ens envolten. En un sentit, el resultat de l’estadística pot ser molt positiu: hi ha els avanços científics i tècnics, les malalties que es curen, la facilitat de les comunicacions, la producció d’aliments, el control sobre els fenòmens naturals, etc. Però en un altre sentit, veiem que estem molt lluny de gaudir de la justícia, de viure en pau, de ser realment lliures, de gaudir d’un alegria realment duradora i profunda, de la unitat en el respecte al divers, del progrés real, etc. Són multitud els innocents que moren!

Aquesta doble sensació també es dóna en l’àmbit personal (moral) i en l’àmbit estrictament eclesial. No són pocs els esforços fracassats perquè les coses canviïn. Quants treballs evangelitzadors sense resultats! Quants recursos nous que a la llarga deixen les coses com estaven! Quantes novetats que enlluernen al principi, per acabar desencisant-nos al moment!

Acceptem l’escassa o nul·la fecunditat dels nostres esforços. Però tenim un punt de referència on mirar. Mirar amb agraïment i amb desig d’aprendre. Perquè tots som beneficiaris d’aquesta fecunditat, en formem part en tot sentit, rebent-la i oferint-la.

La Mare de Déu degué fer moltes coses en l’àmbit de la família, com a esposa, en la comunitat jueva i al poble. Però entre tot el que ella va fer hi ha una sola obra que va omplir tota la seva existència, donant-li ple sentit, fins a definir-la totalment: ser mare de Jesús. A més el seu ser personal, el sentit de tot el que ella era i feia, no consistia en les seves accions i els seus treballs, sinó en l’amor que posava en tot això. D’aquí la seva fecunditat.

Es feia mare fecunda quan acollia la vocació i la missió de part de Déu.

Era fecunda en el seu silenci, quan escoltava i guardava en el seu cor el que es deia de Jesús.

Era fecunda quan va pregar el seu Fill que ajudés els nuvis de Canà.

Era fecunda en la recerca i seguiment del seu Fill.

Era fecunda al peu de la Creu, compartint el dolor redemptor de Crist.

Continua sent fecunda en les nostres vides de fe, des del cor de l’Església, quan al costat del seu Fill roman activa, aportant el seu amor a la fecunditat de tot el Poble de Déu.

No podem calibrar ni mesurar la fecunditat, l’eficàcia de tant d’amor. Però la veritat és que no té límit. Sabem que serà eficaç en el cor obert i disponible.