Data: 24 de maig de 2026
El papa Lleó, que esperem veure ben aviat entre nosaltres, en la seva primera homilia de Pentecosta, l’any passat, ens convidava a tots els cristians a deixar que l’Esperit Sant obri les nostres fronteres. En concret feia referència a tres tipus de fronteres, sobre les quals voldria compartir avui aquesta reflexió.
En primer lloc ell demanava al Sant Esperit de Déu que obri les nostres fronteres interiors. Ens deia en aquella ocasió: “aquesta presència del Senyor dissol les nostres dureses, els nostres tancaments, els egoismes, les pors que ens paralitzen, els narcisismes que ens fan girar només al voltant de nosaltres mateixos. L’Esperit Sant desafia, dins nostre, el risc d’una vida que queda atrofiada i absorbida per l’individualisme”.
Perquè a nosaltres ens pot passar també que tinguem por, que ens deixem arrossegar per una cultura i uns ambients que no sempre són favorables a la vida cristiana, i que aleshores ens tanquem en els nostres búnquers, a les nostres seguretats, en els nostres grups i espais de confort. Però el Senyor ens assegura la seva assistència quan sortim a l’encontre de l’altre, perquè la fe es transmet a través del testimoni, i també d’un llenguatge i unes paraules que els homes del món puguin rebre i entendre, com a la primera Pentecosta.
A continuació recorda el Papa que l’Esperit Sant obre les fronteres en les nostres relacions: “quan l’amor de Déu habita en nosaltres, som capaços d’obrir-nos als germans, de vèncer les nostres rigideses, de superar la por envers el que és diferent, d’educar les passions que es remouen dins nostre, els malentesos, els prejudicis, les instrumentalitzacions”.
En el cor de la persona hi ha el desig d’unes relacions autèntiques, i de crear vincles i lligams veritables i perdurables. És precisament a través de les relacions que aprenem a conviure, a aprendre dels altres, a descobrir i experimentar que som comunitat, que som família, a saber que estem junts en la missió evangelitzadora que el Senyor ens encomana.
I finalment el Sant Pare afirma que l’Esperit Sant obre les fronteres també entre els pobles, perquè ell “trenca les fronteres i abat els murs de la indiferència i de l’odi, perquè “ens ho ensenya tot” i ens “recorda les paraules de Jesús” (cf. Jn 14,26); i, per això, el primer que ens ensenya, recorda i imprimeix als nostres cors és el manament de l’amor, que el Senyor ha posat al centre i al cim de tot. I on hi ha amor no hi ha espai per als prejudicis, per a les distàncies de seguretat que ens allunyen del proïsme, per a la lògica de l’exclusió”.
Avui, solemnitat de la Pentecosta, celebrem també la Jornada diocesana del laïcat, el dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar amb el lema “Poble de Déu que surt a l’encontre”. Donem gràcies a Déu per tants laics conscients que l’acció de l’Esperit Sant els mou a ser deixebles missioners, cristians en el món, ferment enmig dels diferents ambients on són com a presència organitzada d’Església a través de moviments, grups i diferents realitats socials. Us desitjo a tots una bona solemnitat de Pentecosta, i que ens deixem omplir i guiar pel Sant Esperit de Déu!
