Data: 14 de juny de 2026
Sempre que celebrem un aniversari és motiu d’alegria, de felicitacions. Quan es tracta de l’aniversari d’una persona el felicitem perquè celebrem la vida, i tots els fruits que aquesta ha suposat; quan es tracta d’una institució civil, cultural o acadèmica, o d’un fet històric celebrem la inspiració que van tenir els que la van crear, els que li van donar una estructura i que ha donat els seus fruits també.
I quan es tracta d’un fet eclesial, celebrem la presència del Senyor a la seva església, celebrem que es continuen fent presents aquelles paraules: “Jo serè amb vosaltres dia rere dia fins a la fi…” (Mt 28,28). Celebrem l’acció de l’Esperit Sant que anima i mou aquest Cos de Crist que és la seva església i del que nosaltres som els seus membres.
Dilluns dia 15 de juny celebrem el vint-i-dosè aniversari de la nostra diòcesi de Terrassa, i ens felicitem, sí, perquè el Senyor que en va ser inspirador ha estat sempre amb nosaltres i ens ha beneït amb tantes gràcies que ha vessat damunt nostre durant tots aquests anys. És per això que, a més de felicitar-nos hem de donar sobretot gràcies a Déu perquè ell és la font de la veritable vida que ens ha donat a tota la diòcesi de manera tan immerescuda per nosaltres.
Des d’aquell 25 de juliol de 2004 en el que va prendre possessió el primer bisbe de Terrassa, Mons Josep Ángel Saiz Meneses, no podríem enumerar aquí els esdeveniments de gràcia que el Senyor ha fet davallar sobre els seus fills i filles que vivim en aquesta diòcesi de Terrassa. Podem recordar alguns moments especialment significatius com va ser la proclamació de Maria, Mare de Déu de la Salut com a Patrona de la diòcesi, l’ordenació del bisbe auxiliar, la creació del seminari i dels altres organismes diocesans, la celebració durant l’any 2024 del vintè aniversari de la diòcesi, el nomenament i entrada com a nou bisbe de Mons Salvador Cristau Coll.
Aquests poden ser alguns moments, alguns, especialment significatius, però el més important és el que no queda reflectit en cap reportatge, el que només Déu coneix: l’entrega i fidelitat dels preveres i diaques, dels religiosos i religioses, dels consagrats; els joves i els infants que han rebut la fe mitjançant els sagraments, les conversions de tants homes i dones que han volgut rebre el baptisme, la bellesa de les tantes famílies que fan present en el món l’amor infinit de Déu a través del seu amor, la pregària dels petits i de la gent senzilla, el patiment dels malalts i dels pobres en l’esperit, la gent gran que ens ensenyen amb la seva experiència, els “sants de la porta del costat” com deia el Papa Francesc, i que us puc assegurar que existeixen i que són molts els que he pogut conèixer durant aquests anys. En fi, l’enumeració seria inacabable encara que no ho ha de ser la nostra acció de gràcies.
Donem gràcies a Déu, però també ens hem de plantejar quina ha de ser la nostra resposta davant de tants regals del Senyor. Cadascú sap què és el que pot fer o el que hauria de fer, per la meva part us proposo oferir-li els nostres cors, les nostres vides com a ofrena d’amor, un petit regal al Senyor com a agraïment per tants dons rebuts, perquè és bo ser agraïts, sobretot si es tracta de l’amor que ens té.
